[778] Arbeca del XIX al XX

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (BdC).
La Creu de terme dels Corrals o de la Bassa Bovera, ja desapareguda com les del Portal de Sant Joan, del Pubill Pau, la del camí de Lleida, la del camí de Vilanova, la de les Borgetes, la del Colomer i la del Sabater. Només resten -crec- la de Sant Roc i la del camí de Fulleda.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall de la Creu dels Corrals o de la Bassa Bovera. Sense problemes per enganxar-hi un fil elèctric.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall del pagès arbequí, amb faixa i barretina.

1845.  Arbeca, les Garrigues.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
Descripció de la vila abans de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell. A la primera meitat del s. XIX encara «hay un soberbio castillo feudal, propio del Sr. duque de Medinaceli, cuyos muros, torres y parte del palacio se hallan en buen estado». S'hi explica com cent canalles, 60 nens i 40 nenes, acudeixen a escola, per separat esclar.

El paisatge observat és el de la terra de conreu «la mayor parte poblada de viñas y olivos, cuyo arbolado cubre casi toda la llanura y colinas inmediatas, distribuido en bancales, que presentan una perspectiva monótona, pero desde luego indican un gran cúmulo de riqueza y fertilidad. Y efectivamente, el olivo de este país es de una especie particular e indígena del mismo suelo, conociéndose con el nombre de olivo arbequín; se eleva a muy poca altura, da una aceituna pequeña, redonda y muy jugosa: se le busca mucho porque el aceite que produce es el mejor de la provincia».

1845.  Arbeca, les Garrigues.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
Hi ha 2 molins fariners i «muchos de aceite, uno de estos, comprendido en un espacioso edificio con 14 prensas, es propio del duque de Medinaceli». El comerç es basava en el tràfec d'aquest oli garriguenc. Llavors la població rondava els 1.900 habitants.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (BdC).
Una altra perspectiva de la Creu dels Corrals.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall del carrer i de la creu.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detall del carrer, naturalment de terra, i de les cases.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (BdC).
La Creu de la Font.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
Detalls de la creu, les cases i de les padrines amb la canalla. També podem apreciar-hi aquelles antigues portalades que s'obrien de bat a bat cap enfora, i les persianes típiques, passades per damunt de la barana dels balcons.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch (BdC).
La Creu de la Font des de l'altre costat.

1915. Arbeca, les Garrigues.
Fotografia de Josep Salvany i Blanch.
La Creu de la Font. Detalls. Fixeu-vos en el plat i bombeta penjats al pilar de la mateixa creu.

 [397] Arbeca la seca

[777] Andorra 1964

1964. Andorra.
Mare de Déu de Meritxell.

1964. Andorra.
Mare de Déu de Santa Coloma.

1964. Andorra.
Església romànica de Santa Coloma, Andorra la Vella.

1964. Andorra.
Pont romànic de Sant Antoni de la Grella, Sispony, la Massana.

1964. Andorra.
Església romànica de Sant Miquel d'Engolasters, les Escaldes.

1964. Andorra.
Església romànica de Sant Joan de Canillo.

1964. Andorra.
Edició postal de Parror's. Andorra històrica: lectura pública d'una sentència del Tribunal de Corts.

1964. Andorra.
Edició postal de Parror's. Andorra històrica: omplint bótes i porrons.

1964. Andorra la Vella.

1964. Andorra.
L'Andorra Park Hotel.

1964. Andorra.
Dos esports iniciàtics en aquells anys: l'esquí d'hivern i l'excursionisme de 600 d'estiu.

1964. Andorra la Vella.
Els inicis botigaires del país dels Pirineus.

1964. Ràdio Andorra, Encamp.
 

 [752] Andorra, viatge al 1964

[776] Postals lleidatanes de Sol i Benet

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Vista del pont vell modernista, inaugurat al 1911, després de la riuada de 1907.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Catedral Nova, amb l'antiga església que tenia al costat.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La façana de la Paeria abans de la remodelació de final dels anys 1920. Desaparegueren el pis superior, que era un afegit a l'edifici original, i també el gran rellotge.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla de Ferran, sempre popularment dita de Fernando. L'origen del nom, a l'època isabelina en què s'obrí el passeig, remet al Borbó espanyol Ferran VII. Sortosament, la memòria popular se n'ha oblidat. 

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La nova Església i Plaça de Sant Joan, dita de la Constitución a l'època de la Restauració monàrquica espanyola. Aquests espanyols sempre han tingut una fixació amb la seua Constitución. Com ells mateixos solen dir: dime de qué presumes i te diré de qué careces.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La banda de riu de la Plaça Sant Joan. Fins a la guerra encara existí l'antic carrer Estereries, al fons. Després, s'hi faria un edifici amb porxades, que encara és el que hi ha, i que tanca l'angle de la plaça.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major, nervi mil·lenari de la ciutat.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El carrer Major davant de la plaça de Sant Francesc.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Rambla d'Aragó, l'altre gran carrer del primer eixample lleidatà de l'últim quart del segle XIX. Al fons, sobresurt per damunt de la presó, l'espadanya de Sant Martí.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Sant Llorenç original abans de la reconstrucció franquista de la postguerra.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La Plaça de la Llibertat, o Plaça de Sant Francesc, encara sense l'actual portalada, baixada des de l'Ereta.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El mercat de Lleida, a la plaça Sant Joan, amb les venedores al costat de panistres i cabassos plens de fato de l'horta lleidatana.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'antic edifici del Montepío lleidatà, a la Rambla d'Aragó, modernament seu del Departament de Cultura del Govern.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Al costat, tirant amunt, l'edifici de l'antiga Maternitat, de final del segle XIX, actualment Biblioteca de Lleida. Se'n deia Casa Inclusa, i s'hi acollien els nens expòsits, o sigui, abandonats o bé donats pels propis pares perquè no se'n podien fer càrrec.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Davant per davant, l'edifici del Seminari Conciliar, llavors destinat als usos religiosos originals, la formació de capellans. Actualment, seu del rectorat, destinat als usos acadèmics i docents. De la religió a la ciència: una metàfora de l'avanç cultural d'una societat al llarg d'un segle.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
L'entrada al Seminari, amb la l'alta paret que circumdava el grandiós edifici. Els arbres de banda i banda, fins a la Rambla d'Aragó, s'hi han conservat. Ara potser són plataners.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
El final del carrer Sant Antoni i cruïlla amb l'Avinguda Catalunya. Llavors s'hi destacava el campanar de l'església i convent de Sant Antoni.

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La vella i cantada presó de Lleida. Desapareguda als anys 60-70, d'infausta memòria com a lloc de repressió de presoners polítics durant la postguerra franquista, és actualment seu d'una altra presó: la dels nostres calés per part de la hisenda espanyola. Potser per poc temps (creuem els dits!).

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
Plaça de la Panera, llavors dita dels Cuarteles, perquè al peu de la Seu Vella, seu militar de l'ocupació espanyola, hi continuava aquesta presència aquarterada. 

Anys 1920. Lleida, Sol i Benet impressors.
La popular font de la Costa del Jan, un dels llocs més castissos de la vella ciutat.

[771] Lleida, 14 de maig de 1810