[775] Quatre pobles lleidatans al Vuit-cents

1881. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La Mare de Déu del Claustre, imatge de pedra del segle XII, feta per l'escultor Gilabert de Tolosa.

1881. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Es considera una de les talles de pedra més destacades dell romànic europeu. Fa un metre i cinc centímetres. La Verge és asseguda en son tron, amb l'infant a la falda i dos monstres aixafats als peus.

1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
El pont de pedra de 12 arcades de Solsona, construït a finals del segle XVIII.

1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la Seu solsonina.

1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
El pont ben animat. Tocant del portal, l'antiga Posada de Toldrà, amb els carros aparcats fora vila. 

1883. Solsona.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
El portal del pont fou refet l'any 1805, i a finals de gener de 1939 fou volat per les tropes republicanes per evitar l'avanç dels franquistes espanyols. 

1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La plaça de la Universitat cerverina.

1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la façana.

1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
L'altar major de Santa Maria.

1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la creueria gòtica.

1889. Cervera, la Segarra.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del conjunt barroc de l'altar.

1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Dibuix d'Utrillo de la catedral romànica de la Seu d'Urgell, llavors encara amb les fortificacions superiors afegides.

1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la façana principal.

1888. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Façana principal de la catedral romànica, dibuix d'Utrillo.

1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la part superior de la façana.

1887. La Seu d'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Detall de la portalada.

1888. Bossost, la Vall d'Aran.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
L'església romànica de l'Assumpció de Maria, segle XII.

1888. Bossost, la Vall d'Aran.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
L'església té un ferreny campanar i una petita espadanya. Llavors estava envoltada per una tàpia, avui tombada.

[773] Indrets balaguerins del XIX

[774] L'Aneto en blanc i negre

1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
Uns alpinistes de l'època a la gelera o glacera de l'Aneto, amb el Portilló superior al fons.
La relació de l'excursionisme amb la descoberta del patrimoni natural i arquitectònic nacional ha estat posada de relleu a bastament per la historiografia. En canvi, encara falta un profund reconeixement de com l'excursionisme fou també essencial per al desenvolupament i evolució de l'art fotogràfic a Catalunya.

1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça  (AFCEC).  
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
Alpinistes a la glacera amb l'Aneto al fons.

1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
El Pas de Mahoma i el cim de l'Aneto al darrere. Detall dels caminaires de fa un segle dalt del cim, on no hi havia la creu actual, sinó una gran fita de pedres.

1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.
Alpinistes a la glacera. Detall dels magnífics jerseis de llana gruixuda.

1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.
El Pas de Mahoma amb el cim al fons.

1917. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Ignasi Canals i Tarrats.
Alpinistes al Portilló. Detall de l'equipament.

19o7. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Juli Solé i Santaló.
Alpinistes a la glacera de l'Aneto, i detall de les indumentàries, i de com agafar forces amb un bon trago de la bóta de vi. Sens dubte, una de les fotografies més antigues del massís pirinenc.

1916. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Santiago Perdigó i Díaz-Caneja.
Al cim de l'Aneto, asseguts a la mateixa torreta que marcava llavors el punt més alt del Pirineu.

Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Josep Domènec i Sàbat.
Cordada d'ascensió a l'Aneto.

Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Josep Domènec i Sàbat.
Alpinistes encordats amb la cresta de l'Aneto al darrere. Lligats simplement de la soga, sense arnès, però això sí, ben encorbatats.

Anys 1920. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Lluís Estasen i Pla.
Alpinistes a la riba del riu Éssera gelat als peus del massís de l'Aneto.

1924. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Albert Oliveras i Folch.
Autoretrat al cim de l'Aneto.

1935. Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça (AFCEC).  
Fot. Albert Oliveras i Folch.
Coll de Corones. Detall dels excursionistes enmig de la glacera de l'Aneto.

[216] Mil anys de «Secla» de Fontanet

[773] Indrets balaguerins del XIX

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La popular plaça del Mercadal, centre neuràlgic de la vila dels segles XII al XX. El creixement urbanístic de les darreres dècades ha deixat el barri antic, com a tot arreu, poc apte per a la vida moderna i, en conseqüència, decadent i envellit, refugi de la nova immigració o, en el millor dels casos, amb alguna rehabilitació per a equipaments públics.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
El gran mercat dels dissabtes ha sigut un referent per a molts pobles de la Noguera i de les comarques veïnes. Com em deien els padrins, calia esmorzar primer, perquè si no es feia així, després no es podia perquè s'ho gastaven tot.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Balaguer ha estat sempre seu de partit judicial. La gentada que hi acudia va atraure-hi les oficines dels advocats i les oficines de caixes i bancs. El canvi de model econòmic de finals del segle XX va portar la plaça a la pèrdua de la preeminència com a centre urbà. Només la presència de la municipalitat en salvaguarda una part de sa secular funció. 

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Els porxos del Mercadal, que permetien la celebració del mercat fins i tot en els freds dissabtes hivernals o durant els dies de pluja. O encara millor: una mica de recer del sol d'estiu de Ponent!

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de compradors i venedors fent tracte. Si reïx, direm que han fet fira!

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
L'imponent pont de pedra medieval de la vila, destruït a la guerra civil. Al fons, a la dreta, s'hi observa la portalada que tenia al final davant per davant del tossal de l'antic Castell Formós, i que donava entrada al carrer del Pont, que cap a l'esquerra portava a les portalades de la vila.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Bonica animació popular amb el pagès amb el ruc, la dona amb la cistella... i un riu Segre esplendorós, encara sense les modernes regulacions de cabal començades durant la segona dècada del segle XX al Pirineu.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Al fons, les famoses arcades del carrer del Pont, omnipresents a les fotografies modernes d'aquesta principal vista de la ciutat, en què destaca l'església de Santa Maria dalt de tot, però que només queda esbossada i difuminada en segon terme en el gravat.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Una altra vista del pont medieval sobre el Segre, des d'aigües avall, amb detall del cappont balaguerí, amb el Convent de Sant Domènec.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del Cappont balaguerí i del conjunt monumental del Convent. 

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
El magnífic pont de pedra medieval.

1888. Balaguer, la Noguera.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
El Convent de Sant Domènec.

[736] Dos monuments urgellencs del vuit-cents