[765] La Lleida de Gaspar

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar (ICC).
Capvespre lleidatà amb vistes a la Seu des de l'Aeròdrom Civit dels Mangraners o des dels tossals de la Bordeta.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
El campanar de la Seu Vella despunta entre les cases del vell Canyeret .

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
Vista del nou Pont Vell de 1911, retallat sobre els núvols. A la Rambla de Ferran no hi havia cap dels alts edificis que després hi coneixerem i que avui fan impossible aquest contrast.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
Detall del Pont Vell modernista, de pedra i ferro.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
L'entrada (o sortida) del Pont Vell, de la banda de la ciutat, amb els fanals de tres bombetes d'aires modernistes. Entre les baranes, el fullam dels plataners dels Camps Elisis.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
El turó de la Seu Vella, sense l'edifici finisecular dels jutjats, quedava a la vista des de la Rambla de Ferran per la Baixada de la Trinitat, amb el caminet que de segles per aquesta banda també hi pujava per darrere del Carrer Major.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
Un avió de l'època, amb protecció de la Guàrdia Civil espanyola, al camp d'aviació dels Mangraners. 

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
Retrat dels tres personatges al costat de l'avió. Potser un d'ells és el mateix Josep Gaspar.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
Vista de l'avió des del darrere amb les ales desplegades. A l'esquerra, els personatges que l'admiraven; a la dreta, la parella de la Guàrdia Civil del nostres estimat Estat veí. Entremig de l'avió, sobresurt una de les torres de llum que hi havia al Camp Civit dels Mangraners.

Anys 1920-30. Lleida.
Fotografies de Josep Gaspar.
La Seu Vella retallada a l'horitzó del sol de tarda, amb l'avió en primer terme. Tradició i modernitat resumides en una mateixa imatge.

[316] La Mitjana, anys 1920

[764] Coll de Cabra, segle XVII

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu (BDH).
El municipi de Cabra va formar part de la vegueria de Montblanc fins a la Nova Planta, encara que modernament ha quedat enquadrada dins de la comarca de l'Alt Camp. La seua fama secular deriva del coll de 741 m. entre la Serra Voltonera i la Serra de Jordà. Fou un punt estratègic de primer ordre durant segles, i modernament l'autopista AP2 l'ha mantingut com un pas molt transitat, amb el viaducte que s'hi féu, que deixa el poble a sota, a tocar mateix del formigó.

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
En primer terme el pas fortificat per la riera o rasa de la Fonollosa, afluent del Francolí, amb el poble de Cabra al darrere i el castell de Barberà que despunta al fons. 

 

1845.  Cabra del Camp, l'Alt Camp.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
«Situada entre dos montes llamados en el país Coll de Cabra...» tenia 98 cases i 347 habitants, amb 2 molins fariners. També gaudia «d'una fuente de buenas aguas, nombrada del Poet, para el surtido y uso común del vecindario».

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
A banda i banda de la riera, la fortificació continuava serra amunt, de manera que el pas esdevingué un punt estratègic de primer ordre en les comunicacions entre l'interior i la costa.

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la fortificació a l'altra banda, amb la garita de vigilància a l'extrem.

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
La població tingué una església romànica sobre la qual es bastí la moderna del segle XVIII.

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del baluard sobre el camí i la riera, on hi havia la guarnició que defensava el pas, ben parapetada rere les palissades i els murs.

[763] Barberà de la Conca, segle XVII

[763] Barberà de la Conca, segle XVII

1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
Gravat del Cavaller de Beaulieu (BDH).
El castell templer de la comanda Barberà, després passat a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem fins a la desamortització del segle XIX.

1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la vila fortificada allargassada turó avall.

1845.  Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
Descripció de la vila, amb 569 veïns i 160 cases, inclosa «la consistorial en donde hay una habitación para recoger los enfermos pobres transeuntes que se asisten de limosnas». S'hi fa referència a la fonda del mas Conill. També «se encuentran en él varias fuentes, un molino harinero, una ermita (San Pedro) llamada dels Rigats... hay algunas viñas y olivares... 8 fábricas de aguardiente y 4 molinos aceiteros».

1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
La part baixa de l'antiga vila closa dins les muralles.

1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de l'imponent castell templer dalt del turó.

1660 ca. Barberà de la Conca, la Conca de Barberà.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de l'animació del gravat en primer terme, amb els pagesos tornant del tros. L'etimologia de Barberà, segons Coromines, deriva del nom romà BARBARUS, nom amb què es degué conèixer el rodal des de la romanització o dels segles de l'època visigòtica.

[751] Pobles i gent de la Conca de Barberà

[762] Més pobles de Ponent (x)

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una imatge centenària de la població des del camí, actual carretera.

1913. Granyena de les Garrigues. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall amb el campanar presidint la vila, una imatge per sort encara reconeixible.

1908. Granyena de les Garrigues.
L'amic Mateu Esquerda Ribes m'adjunta el clixé original i escriu:
«Està feta des del Clotal (més o menys des d'on actualment hi ha l'ermita) i es veu en primer pla l'antic camí del Cogul, on molts anys després es va construir la Cooperativa. El clixé original, del 1908, es conserva amb el nº 134.246 a l'Arxiu Fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona».

1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El camí de carro amb les trilles fondes que entrava a la població.

1913. Albatàrrec (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall dels horts tapiats en primer terme i de les portalades dels corrals, llavors plens d'animals. Els solans o galeries amb la roba estesa o bé amb els canyissos per assecar tota mena de fruita.

1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La façana de l'església.

1913. Alcarràs (Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall de l'església, construïda al segle XVII sobre l'antic castell.

1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'absis romànic de Sant Pere, amb l'antiga creu de terme al davant.

1913. Alfés (Segrià). 
«Geografia General....» per C. Rocafort.
La creu de terme, d'origen gòtic, s'emplaçava damunt d'un gran pedrot, que la feia molt més alta.

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Vinfaro fou un antic poble, avui reduït a un mas i les pletes que l'acompanyen. Hi hagué un castell que dominava els plans vall del riu Set, documentat al segle XII. L'escut és cardenalici, segurament de la família lleidatana dels Remolins, que posseïren el lloc fins al segle XVII. Francesc de Remolins i Pardines (Lleida, 1462- Roma, 1518) fou lloctinent del virrei bellputgenc de Nàpols, Ramon Folc IV de Cardona-Anglesola. És enterrat a Santa Maria sopra Minerva.

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La creu de terme de l'antiga població. 

1913. Vinfaro (Alfés, Segrià). 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
És probable que un dels personatges de la fotografia fos el mateix Ceferí Rocafort.

1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La preciosa creu de terme a l'entrada de la població vella.

1913. Vilanova de la Barca (Segrià). 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La nau de darrere podria ser la vella església barroca de la vila, enrunada totalment pels bombardejos franquistes espanyols de 1938.

[761] Aigües centenàries, Terres de Lleida (ix)

[761] Aigües centenàries, Terres de Lleida (ix)

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Un dels passos de barca del Segre de començament del segle XX, al Baix Segre.

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall del carro carregat a la barca per passar el Segre.

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall del barquer i del tendal que tenia a la punta de la barca per resguardar-se del sol de Ponent.

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La vida tradicional dels pescadors, que alguns n'hi hagué del Pirineu a l'Ebre, ha estat la gran desconeguda del Segre, i la seua història encara espera qui l'escrigui.

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall d'un pescador del Segre embolicat de xarxes.

1913. Lo riu Segre. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Un llagut al fons damunt l'aigua, i la dona asseguda a les pedres.

1913. Lo Canal d'Urgell. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
L'aigua del Segre, però aviada pel Canal d'Urgell.

1913. Lo Canal d'Urgell. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Detall del Canal d'Urgell a Artesa de Segre, llavors tot per revestir i amb les banquetes ben poblades de vegetació.

1913. La Noguera Pallaresa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
La Noguera Pallaresa amb els rais de veritat, dels que baixaven cap a Camarasa, Lleida i Ebre avall cap a les serradores.

1913. La Noguera Pallaresa. 
«Geografia General...» per C. Rocafort.
Un rai de tres tramades, amb un home a proa i un altre a popa amb un timó cadascun.

 [675] Balaguer. Terres de Lleida (viii)

[760] La Mitjana a mitjan dels 60s

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Una fotografia aèria des de gran altura de la Mitjana de la postguerra, on s'hi aprecien a grans trets el pont i la via del ferrocarril a l'esquerra, la presa al mig amb el braç del Canal de Balaguer i l'aigua embassada del Segre, i les dos línies de ferrocarril de la Pobla i de BCN.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Al peu, l'altiplà dels Mangraners; a la dreta, l'antiga cruïlla de la C-1313 i pujant per la N-II: la CAMPSA, l'antiga fàbrica Cros i el cementiri, amb la cruïlla de les 3 carreteres.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El polígon industrial del Segre començava a esplanar-se a banda i banda de la C-1313. Dalt de la foto, s'hi aprecia el Canal de Balaguer, que s'amaga (a la dreta) sota terra a la presa elèctrica i ressorgeix a la Mitjana per fer cap a les comportes del Canal de Seròs, a tocar del camí de Granyena, que fa com una v baixa. La línia de ferrocarril de la Pobla creua la imatge de cap i cap, i en surt un ample arc que dóna al Pla de Vilanoveta.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Baixant per la N-II: la fàbrica Cros i els dipòsits de la CAMPSA, que semblen un petit tros plantat d'arbres des d'aquesta alçada. A l'altre costat, els magatzems semicirculars del ferrocarril al Pla de Vilanoveta i, dalt de tot, la fàbrica de cervesa de la Sant Miquel. L'antiga cruïlla de la C-1313 desembocava en un triangle en pujada a la N-II per sobre de la línia del ferrocarril de BCN.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El barri dels Mangraners (a veure quan la Paeria recuperarà el nom tradicional lleidatà amb la -n-), ja ben poblat de cases, a banda i banda del camí dels Mangraners i fins a la carretera de Tarragona. A sota, encara del tot aïllat, l'hangar original de l'antic Camp Civit d'aviació.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El cementiri lleidatà al mig de la imatge, actualment ja ampliat, amb el camí cap al carrer Palauet de la Bordeta cap a l'esquerra. Davant seu, com si d'una punta de sageta es tractés, la confluència de tres camins o carreteres, que així van donar nom al lloc. En paral·lel, la N-II i el ferrocarril Lleida-BCN, i part de l'arc ferroviari que donava a la línia de la Pobla.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Tota aquesta esplanada fou ocupada pel polígon industrial del Segre, el primer dels que es construí a la ciutat. La línia de més amunt correspon a la llarga recta principal, per on encara hi passem, bé que plena de naus a banda i banda, mentre que llavors la fàbrica de la Sant Miquel n'era l'única estadana. 

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
La presa de la Mitjana amb l'aigua embassada a la dreta, i els arenys del Segre a l'esquerra. El barri de Pardinyes ja començava a estar prou definit, sobretot a les baixes, tot i que fins a l'estació de ferrocarril hi havia encara molts camps i trossos no construïts. A tocar del pont del tren, a l'esquerra, s'hi veu ben clara l'esplanada de la plaça dels pagesos, sens cap cobertura, on anaven els meus pares, i altres petits nous fruticultors, de ben matí a vendre la fruita collida del dia abans: unes quantes caixes de préssecs o peres. El meu pare, sol o amb la mare, s'aixecava a les 4 del matí i amb el motocultor i la carreteta, des d'Alcoletge i pel camí de Granyena, hi feia cap per tal de negociar quatre pessetes, que són les que em van permetre de fer gran. Època dura, grisa i sense el glamour de l'edifici de la lletja, perdó de la Llotja, que ara hi tenim.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
Detall del camí de Granyena, que acabava sota la via del tren en un estret túnel que encara existeix tot i que ja no s'hi transita. Travessava el Canal de Seròs pel mateix pont d'ara, davant per davant de les comportes del canal, i anava a tocar tocar dels primers metres del canal. Després tirava avall fins al Molí de Cervià. Aquest triangle ara és part de la Mitjana i al costat del camí de Granyena hi ha un mur que tanca el parc. La part final del Canal de Balaguer, llavors molt visible i encara no confós entre la vegetació de la Mitjana, donava a les comportes del Canal de Seròs.

1968. Lleida, la Mitjana, foto SACE (ICC).
El riu Segre a les comportes de la Mitjana, ara amb molta més vegetació que fa cinquanta anys. El Canal de Balaguer, que sorgeix després del túnel on cau des de la central elèctrica i s'allarga fins a les compostes del Canal de Seròs. Les vores se'n veuen ben blanques perquè feia només tres o quatre anys que s'havia construït i la vegetació encara no se n'havia apropiat.

[750] De la cruïlla de la C-1313 a les Tres Carreteres