[746] México, segle XVI

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Vista espectacular de la capital mexicana al segle XVI, la capital de l'imperi asteca, que s'aixecava en una illa enmig del llac de Texcoco, sobre les runes de Tenochtitlan. En aquells temps, era una de les ciutats més grans i poderoses del món, fins que els conqueridors espanyols van destruir-la al 1521, sota el comandament d'Hernan Cortès.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
«Mexico, sive Temixtia, in Hispania nova Mexicana... opulenta et celeberrima civitas... in lacu mirabiliter constituta...» Una ciutat de «ultra sexaginta millia hominum».

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Imatge completa del plànol de la ciutat mexicana: «Mexico regia et celebris Hispaniae novae civitas». El nou territori rebé el nom de Nova Espanya i es constituí com a virregnat. La clau del seu desenvolupament fou l'explotació de les mines de plata i arribà a convertir-se en la possessió més rica i poblada de l'Imperi espanyol, que arribà als 6 milions d'habitants poc abans de la seua independència. Per als catalans, sempre serà la ciutat que acollí els nostres exiliats del 1939.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall de la xarxa de passeres que unien l'illa amb la terra ferma. Com que la ciutat asteca fou pràcticament destruïda per l'espanyolada durant el setge de 1521, la reconstrucció es féu sobre patrons arquitectònics europeus.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall del centre de la ciutat al mig del llac salabrós de Texcoco. Els asteques hagueren de cercar el proveïment d'aigua en fonts més allunyades i establir-hi un sistema d'abastament d'aigua potable.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
El darrer rei asteca, Cuauhtémoc, que resistí de manera heroica un ferotge setge de 75 dies. Potser el detall del gravat pretén transmetre al lector europeu una mica de l'exotisme americà.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Retrat (imaginari?) de Cuauhtémoc.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Al segle XIV una de les tribus mèxiques arribà a la zona central i hi fundà Tenochtitlan a la vora del llac Texcoco al 1345. Des d'allí conqueriren la zona de l'altiplà circumdant i hi fundaren un imperi militar (com tots els imperis), de base monàrquica o cesarista, teocràtic i monumental.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall d'una de les torres a l'entrada de la ciutat. Les tanques de fusta que s'hi observen podrien correspondre al sistema de contenció i drenatge que s'hi anà construint per controlar les inundacions.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall de la part oriental de la ciutat, amb una barca travessant el llac.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
La part occidental, amb el detall dels pals sobre els quals s'asseuen cases i passeres.

1572. México.
«Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun.
Detall del centre, on hi ha algun petit lloc per a la vida vegetal sobre les aigües salades del llac. 

[719] Detalls de la City de Londres, 1572

[745] Verdú del XIX al XX

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Esplèndida vista acolorida de la població, on des de sempre han destacat tots dos campanars, el civil i el religiós.

1845. Verdú, l'Urgell.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
«Situado en terreno llano, en el confín oriental del valle de Urgel...» Ja tenia escola per a nois i noies, «...cementerio en parage ventilado...», o sigui ja als afores, «...y buenas aguas potables...» Agricultura, i sobretot ganado mular: «...esta villa es de gran nombradia en Cataluña y aun en toda España, por la feria que se celebra en ella el 25 de abril de cada año, la cual dura 8 días, y es muy concurrida de gentes del Principado y de Francia para la compra del mucho ganado mular que en ella se presenta...» Ni un mot sobre els sillons (càntirs) de terrissa negra de Verdú.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La torre rodona del castell, animada d'una persona a la teulada, amb segell de 1913. La postal és la núm. 107 de la col·lecció de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
El Carrer Major de la vila, sense empedrar, i amb la canalla i els adults expectants davant la càmera, i amb els balcons plens de geranis.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Un altre carrer estret, de terra, amb una característica portalada rodona, com les que hi havia només a les cases bones. S'endevina algun pedrís dels que servien per prendre la fresca, i s'hi veu un padrí motoritzat dalt d'un ruc.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
El nou passeig de la vila. La fotografia era un art tan inusual que congregava una gran expectació, sobretot entre la canalla. Cent anys després són ells els qui, amb els dispositius mòbils, ho deixen tot retratat.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Una vista la Plaça Major en un dia de mercat o potser de fira.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Una altra perspectiva de la Plaça Major, llavors dita de «la Constitución», atesa l'època de restauració borbònica espanyola que tenallava Catalunya en aquells anys.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La gran font de la Plaça Major. Quina gernació!

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
L'església de Sant Miquel, que exerceix de capella del cementiri, data del segle XIV. Al davant, la Creu de Terme.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
La més famosa fira de Verdú, la fira del bestiar mular, del 25 d'abril, i que durant una setmana tenia lloc per a la compra i venda d'aquests vehicles i tractors de fa cent anys.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
Els porxos de la Plaça Major, amb la torre del castell que trau el nas.

Anys 1900-1910. Verdú, l'Urgell.
L'església de Sant Pere Claver, aixecada al lloc de la casa on va nàixer. Aquest jesuïta fou canonitzat al 1888 pel Papa Lleó XIII. El sant verduní fou missioner a Colòmbia, on morí al 1654.

[31] Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana

[744] Verdú, segle XIX

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
La famosa torre del castell de Verdú, des del segle XIII propietat del monestir de Poblet, després que Guillem III de Cervera el perdés per haver-lo empenyorat per poder participar en una croada a Terra Santa.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la torre rodona de més de vint metres d'alçada.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de la façana del castell, tota animada per a l'ocasió.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Portalada romànica de Santa Maria de Verdú. 

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les set arquivoltes amb motius geomètrics, típics de l'anomenada escola lleidatana.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Un carrer de la vila. 

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall del carro aparcat sota la galeria.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Una placeta porxada amb alguns balcons sostinguts per columnes.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall d'un pilar que sosté la balconada. Una arquitectura popular amb aires de posició benestant.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic] (BDH).
Una altra casa amb la balconada sostinguda per dos columnes.

1888. Verdú, l'Urgell.
Revista «Ilustració Catalana» [sic].
Detall de l'estret carrer, amb la dona prenent la fresca a la porta de casa.

[736] Dos monuments urgellencs del vuit-cents

[743] Detalls de la Lleida setcentista

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
La Seu Vella del Set-cents, als ulls del gravador Palomino. Darrere, la Suda o castell de la ciutat. Les senyeres al vent damunt les torretes de guàrdia donen molta vida a la imatge.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
El castell de Gardeny (4), el Convent dels Mercedaris (2), el Convent dels Caputxins (3), la Catedral Nova (1) en construcció, Sant Llorenç darrere (5), l'Hospital de Santa Maria (6). el Convent dels Franciscans (7) a la dreta, i el Col·legi episcopal (8) segurament al costat de Sant Andreu dalt de tot del Carrer Cavallers. 

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Detall de Sant Andreu, probablement.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Detall de Gardeny.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
L'església vella de Sant Joan (10), el Convent del Carme (11), l'Arc del Pont (12) refet d'estil neoclàssic (que és el que ha perdurat fins avui), el Pont Vell medieval (13) de tot arrossegat pel Segre l'any 1907. L'església medieval de la Magdalena (15), l'antic pou de neu (17) i el xoperal (16) entre el Segre i el Noguerola.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
Detall de l'Arc del Pont amb l'església de Sant Joan al darrere.

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Detall del Pont Vell sobre el Segre.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
Detall del Segre i del magnífic Pont Vell medieval.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Detall de l'església medieval de la Magdalena, desapareguda al 1810, durant la Guerra del Francès.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
Detall de la Catedral Nova, començada al 1761 i consagrada al 1790.

1783. Lleida, Gravat de Palomino, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.  
Detall de la banqueta, futura banqueta de Blondel. Estranyament, no s'hi destaca la Paeria.

 [742] La Lleida setcentista de Palomino

[742] La Lleida setcentista de Palomino

1783. Lleida.
Gravat de Juan Fernando Palomino,
dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt.
Preciosa vista general de la ciutat, en què s'hi destaquen els principals monuments i edificis en el seu característic estil simplificat i un pèl anaïfat.

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
«...en las orillas del río Segre, a quien a poco trecho se le une el Cinca...»

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
«...tiene cinco puertas y bellos edificios: el clima es saludable, aunque algo nubloso en el invierno...» S'hi destaca la bona producció agrícola i els 5000 habitants que tenia. «Su Universidad fue una de las más famosas del universo... pero fue trasladada a Cervera como las demás del Principado...»

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Molta història antiga: «...el mismo César fue en persona a Lérida... en donde fue recibido de sus Ciudadanos con general aplauso...»

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
La història medieval: «...el día 24 de octubre de 1149... mandó fixar en las almenas las quatro Barras sangrientas de su antecesor... y encima de ellas el ramillete de las tres flores de Lis...»

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
L'escut de la ciutat, amb les tres flors de lis sobre la bandera nacional.

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
Les Corts de 1213 amb la coronació del nen rei Jaume I, «...a quien por ser tan niño, que no había cumplido los seis años, le tenía en sus brazos el Arzobispo de Tarragona...»

1783. Lleida, dins l'«Atlante...» de Bernardo Espinalt. 
La llegenda de les mil famílies lleidatanes que passaren a repoblar la ciutat de València.

[68] Lleida setcentista