[686] Barcino Magna Parens, 1714 (iii)

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Un medalló agafat per una àguila imperial amb la descripció del gravat.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Una esplèndida panoràmica de tota la plana del Baix Llobregat de començament del segle XVIII.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Collblanc i parc de l'artilleria de Populi (27),
campament de tropes enemigues (26),
les corts de Sarrià i quarter de Populi (44), 
l'església i poblet de Sarrià (45), 
i el Monestir de Pedralbes (46).

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Sarrià.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Un altre detall dels masos i del campament gavatxo entre Collblanc i Sarrià.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(26). Convento de Gracia, y campamento enemigo.
(41). Convento de N.S. de Gracia.
(12). Línea de contravalación.
(14). Siete baterias construidas para impedir los Forrageadores, y salidas de la ciudad.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de la vila de Gràcia.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de la línia atacant enemiga davant d'un mas abans de Gràcia.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
A sota de Gràcia, la fortificació del turó de N. S. del Coll (42), amb una bateria de canons, i uns pagesos amb els bous tornant cap a casa. 

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de l'Hospitalet de Llobregat, llavors tot ple de camps de farratge amb arbres fruiters als marges.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Sants, amb el campanar envoltat de la fumarada dels canons. Una mica més amunt:
(21). Bateria de ocho cañones, con que tiraron ocho días a dicho convento [Santa Madrona], y linea de contravalación, y casa de Zafont, y su trincheramiento.
(24). Función el día 12. Noviembre, retirandose la cavalleria a la Plaça.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de l'escaramussa, sota de Sants.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(20). Convento de Santa Madrona, demolido por el enemigo, y linea de comunicación hasta el Castillo y sus trincheras.
(22). Fuerte de los Reyes, de donde se batía el campo enemigo, y casa de Navarro.
(23). Cruz Cubierta, y molinos de viento; paraje en donde los enemigos el dia de los Inocentes degollaron algunos viejos, niños y niñas que cortavan yerba para la Plaça.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall del trànsit rere les línies enemigues, amb els esquadrons reforçant la línia de setge, plena de canons, que encerclava tota la ciutat de Barcelona.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
A la desembocadura de Llobregat, el far i les naus gavatxes:
(32). Torre del Río Llobregat, y desembarco de las tropas de Sicilia.
(31). Fuerte y desembarco de franceses.
(35). Armada del Duque de Anjou.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», 

de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 

Detall de la desembocadura del Llobregat.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(48). Lugar del Ospitalet.
(49). Lugar de Cornellà.
(50). Lugar de San Boy.
(51). Río Llobregat.
(52). Vila de Cans.
(53). Lugar de Gavà.
(54). Castillo de Fels.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de tot el Baix Llobregat, amb la línia del riu ben detallada al fons.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Sants.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Sant Boi, al costat del riu Llobregat.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de l'Hospitalet.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Cornellà, Viladecans i Gavà.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens»,
de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Castelldefels.

[685] Barcino Magna Parens, 1714 (ii)

[685] Barcino Magna Parens, 1714 (ii)

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
La ciutat de Barcelona, envoltada de trinxeres (6) durant el setge borbònic.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Al fons, a la platja, les escorrialles del Rec Comtal i el moll amb el fanal al final. A primera línia de la muralla, la torre de Sant Joan. Llegenda del gravat: 
(6). Ataques y trincheras con sus baterías de cañones, morteros de bombas y piedras. 
(7). Sequia de Molinos, de donde montaban la guardia para los ataques. 
(8). Línea donde montaban la guardia las tropas francesas. 
(9). Casa del Morbó, guarnecida de caballería enemiga. 
(N). Fuerte de Santa Eulalia con su brecha. 
(O). Baluarte de Levante con su brecha y cortadura. 

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Descripció de la zona de l'assalt: 
(1). Estrada cubierta, con su estacada a espensas de carpinteros y albañiles. La flaqueça de la guarnición la hizo en defensa. 
(2). Cortaduras, que quedaron imperfectas por falta de gente. 
(3). Las nueve brechas: la primera en el ángulo del Portal Nuevo, que la volaron el día doza de agosto al amanecer; la segunda la gran brecha de la cortina de la muralla entre los dos baluartes con sus cortaduras y minas; la tercera en frente de una batería de morteros en la huerta llamada de Pasquets imediata al Baluarte de Santa Clara; y en este tres brechas; la séptima desde dicho baluarte hasta el de Levante; la octava en el referido de Levante, pues no avia en este espacio parte por donde no pudiese ser avanzada y assaltada la Plaça. 
(4). Terreno ocupado por el enemigo en la Plaça en día del asalto general, y rechazado en diferentes partes, durando la disputa nueve horas, hasta que ellos hizieron llamada para capitular.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
La zona calenta del setge: les trinxeres borbòniques (6), les nou bretxes obertes (3), les construccions dels defensors catalans (1) i (2). En primer terme, el Rec Comtal als afores de la muralla, i (5) La Cruz de San Francisco. puesto fortificado, de donde se batía al campamento enemigo, y estuvo siempre guarnecido, hasta que le ocuparon los enemigos; y desde este paraje empeçaron el dia 13 de Julio abrir las trincheras, mandando el Duque de Berwick.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Esplèndid detall de la ciutat:
(D). Parroquia de Santa Maria del Mar, muy arruinada.
(E). Parroquia de Santa Maria del Pino, con la misma ruina.
(F). Plaça de Palacio guarnecida, y fortificada con seis cañones y trincheras construidas por las mugeres y niños el mismo día del assalto general, que sin reserva de edad ny sexo, concurrieron al trabajo para impedir el avanze, cortando con trincheras las calles, para hazer con ellas más disputable el terreno;, executandose con media hora de tiempo, despues de aver ocupado el Enemigo las cortaduras, brechas y 4 baluartes.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(G). Convento de Santa Cathalina, del Orden de San Domingo, casi arruinado.
(H). Monasterio de San Pedro arruinado.
(I). Convento de San Agustín, muy derruido.
(K). Puerta y baluarte del Mar.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El baluard de Sant Pere en primer pla. La ciutat fumejant per tot arreu pels impactes de les bombes:
(C). La Cathedral, donde están en deposito los Cuerpos de los Santos Patrones y tutelares, com Hijos del Principado.
(38). Tres navíos, que entraron, y bergantines dentro de la plaça, peleando con la Capitana de Francia y 6 galeras de España, quienes impedieron la entrada del convoy de Mallorca.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
En primer terme, a la dreta, el Portal de l'Àngel. Al fons de la ciutat:
(E). Parroquia de Santa Maria del Pino, con la misma ruina.
(R). Baluarte de Sant Pedro, con una bateria de ocho cañones en el flanco.
(S). Baluarte de Junqueras.
(T). Puerta y baluarte del Ángel (a la dreta).
(Y). Ataraçanas y Baluarte del Rey.
(Z). Plataforma y convento de San Francisco, y Balneario de San Raymundo, de cuyo Santo está la memoria de aver desembarcado allí.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
A la part dreta del plec del mapa:
(B). El Arraval y su convento del Carmen.
(17). Linea de comunicación de Monjuy a la Plaça.
(18). Carretera para subir al Castillo.
(19). Paraje que ocuparon los ciudadanos en tiempo del bombardeo, que hizo el Duca de Populi.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(25). Convento de Jesús demolido, y salida del día cinco de Agosto, por los Fucileros o Migaletes sostenidos de la Cavalleria; enclavaron la artilleria y morteros de Capuchinos, degollando su guarnición.
(10). Trincheramiento y el grande bombardeo , que duró 4 meses, mandó el Duqaue de Populi.
(11). Convento de Capuchinos, y sus ataques, batido con catorze cañones neuve dias, y assaltado con cinco mil hombres; no teniendo mas fortificación que una linea con su fosso.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
(V). Baluarte de los Tallés, con su cavallero construido en la gola.
(X). Puerta y baluarte de San Antonio.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall del derruït Convent dels jesuïtes, escenari d'un sanguinari episodi.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall del bloqueig del port (38), amb la carretera (18) i la línia de comunicació (17) amb el Castell de Montjuïc (16), i el derruït convent de Santa Madrona (20).

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Una panoràmica de la ciutat de la banda de Montjuïc.

[684] Barcino Magna Parens, 1714 (i)

[684] Barcino Magna Parens, 1714 (i)

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Des de son exili vienès, l'enginyer català va publicar aquest magne gravat, Barcelona Gran Mare, per descriure i situar-hi les posicions de l'exèrcit assetjant per terra i per mar, i l'estat de la ciutat durant el setge:

ESPLICACION DEL PLANO.
Ataque y defensa de la Plaça de Barcelona, que por el espacio de catorze meses se defendió por sus Naturales contra el Exercito de las dos Potencias España y Francia, aviendo empeçado el dia veynte y cinco de Julio de mil sietecientos treze, hasta el dia onze de Setiembre de mil sietecientos y catorze. Descrivense los campamentos, fortificaciones assí de los que atacavan como de los que defendían; con la noticia de algunas salidas y hechos, que dan algun conocimiento de los successos, como se verá por la Letras y Numeros siguientes.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El mapa fou doblegat en quatre plecs, que abracen tot el camp de Barcelona, de llevant a ponent. El primer, amb Sant Martí (39) on hi hagué els camps de les hosts gavatxes (28), i la flota del bloqueig per mar del Duc d'Anjou.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El segon, amb la ciutat de Barcelona bombardejada i fumejant:
(A). Ciudad de Barcelona, casi del todo demolida al estrago de las bombas que tiraron a su ruina, en el espacio de quatro meses; cuyo numero passan de cincuenta mil, entre bombas y granadas reales.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El tercer, amb Montjuïc i les hosts gavatxes acampades a Gràcia.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El quart, amb els campaments dels assetjants a l'Hospitalet (48), Cornellà (49) i Sant Boi (50).

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
La flota assetjant, que tingué un paper més aviat galdós durant tot el setge, constantment burlada pels catalans des del primer fins al darrer dia. Veg. Carles Gerli: 1714, des del mar. La llegenda del mapa aclareix: 
(34). Armada de Mar de Francia con todo género de Bastimentos (vaixells). 
(35). Armada del Duque de Anjou.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de la flota a tocar de la platja, on hi ha barquetes de pescadors sobre l'arena, i (31) Fuerte y desembarco de franceses.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
A mig camí de Sant Martí, la línia de contravalació (12), on hi havia la (13) Bateria del primer Borbardeo del Clot. S'aprecia en detall el camp de Barcelona, amb els trossos marcats, els masos emplaçats i els tradicionals arbres dels camins dibuixats. Al fons, sobre la platja i les maresmes, la línia de guàrdia del francesos (8).

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Les tendes de la soldadesca gavatxa, i les dels caps, rodones, al darrere. 

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
El pont sobre el Rec Comtal poc abans de Sant Martí, i el parc d'artilleria de Berwick (29), amb l'acoblament dels canons, transportat a peces en carros, i els munts de bótes de pólvora i bales rodones.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall de Sant Marí de Provençals, en què destaca l'església i les tanques dels horts.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall dels camps de Barcelona, a llevant, entre Sant Martí i la platja.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall d'una bateria per a bombardeig del Clot (13), al costat de la línia de contravalació (12) i el Rec Comtal o Sèquia de Molinos (7), en què s'aprecia la desviació de l'aigua després del pont.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Tots els camins tenien guàrdia apostada.

1714. El setge de Barcelona, «Barcino Magna Parens», de Francesc de Santacruz Lunell.
Viena, 1716, Franz Ambros Dietell, gravador; J. Van Guelen, editor. 
Detall del Mas Guinardó fortificat (40), probablement convertit en residència d'oficials. A la dreta, un altre esplèndid mas, amb els corrals i la porta d'entrada en la tàpia que l'envolta. Dalt al camí, un pagès retorna a casa amb el ruc, tots dos carregats. 

[619] La BCN finalment ocupada

[683] Castell Templer de Miravet 60s, més

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
El poble sota la roca i la platja als peus.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall de l'estat dels murs abans de les restauracions modernes.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
L'interior del castell templer.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Una finestra d'origen mossàrab amb un cartell indicatiu com cal.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall del pati interior.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
L'estat del castell templer en aquells anys. Malgrat les runes, la presència del conjunt és estremidora.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall d'una portalada.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall d'una portalada.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall dels murs.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall dels baixadors.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Detall d'un carrer de la població.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
L'Ebre per davant de la població.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
La plana de la ribera de l'Ebre des del castell.

[682] Castell Templer de Miravet 60s