[241] Camins de quan el temps era temps

La modernor des de la industrialització ençà es fonamenta en la relativització: donar un valor no absolut als paràmetres amb què volem entendre i ens relacionem amb el món. De l'abandó de l'antiga concepció material del món per part de la teoria de la relativitat, fins a l'abandó de la concepció religiosa (laïcitat) i d'organització social (democràcia per sufragi universal).

Sovint, però, ens oblidem de citar la relativització que més ens afecta a data d'avui en aquest procés de destrucció de les certeses humanes. Un aspecte que volem que sembli encara no relativitzable, absolut, però que ja no ho és gens ni mica: la destrucció de les constants del temps i de l'espai. Cada cop més ràpids, més connectats per terra, mar, aire i xarxes.

Hem quedat atrapats en aquesta acceleració ja desbocada en aquest començament de segle XXI. I això ens apressa, ens fa pendre decisions poc mesurades, no ens deixa marge a la reflexió, la crítica és tan passatgera com els mateixos fets, que sovint l'endemà ja no repeteixen a les portades. Això quan són fets, perquè sovint allò que ja ocupa els titulars no són ni fets ni actes, sinó declaracions, opinions, invectives, que com diu la dita, el vent s'acaba emportant.

Per recuperar un món que mereixi el nom d'habitable ens cal frenar, decréixer, viure amb la màxima harmonia amb l'entorn. Hem de deixar d'accelerar, de córrer, de volar, de connectar-nos a totes hores, i recuperar el sentit profund del pas del temps i de la durada de l'espai. Com quan per anar d'aquí cap allà a peu, amb mula o cavall, per camins de ferradura o carreters no hi havia cap altre remei que deixar passar el temps que s'hi esmerçava: no podia escurçar-se gaire, a tothom durava per igual el temps que tocava per transitar per l'espai, i aquella distància no tenia drecera temporal: ni per a les cartes, ni per als exèrcits, ni per al comerç, ni per a les bodes ni per als enterraments.

Aquesta constant espai-temps donava unes certituds ara perdudes. En l'època de la història que més de pressa i més aviat anem i tornem, doncs resulta que ens hem desorientat. I com deia la padrina, cal vigilar de no perdre mai l'oremus! Ara ens toca a cadascú, ei si voleu pau d'esperit, d'aturar-vos i recuperar-lo.  

Camins, que ara s'esvaeixen.
Camins que hem de fer sols.
Camins vora les estrelles,
Camins que ara no hi són.
(Sopa de Cabra)

1838. «Itinerario...». 
Lleida-Tortosa: 23 hores a pas de carreter! Per tant, era un trajecte que calia fer en dos dies, ja que a la nit els carros no portaven llums... I fins a Flix, tot un dia de caminar: gairebé 12 hores. En camí de ferradura, és a dir, amb trams en què només s'hi circulava amb animals, perquè els carros no hi passaven, al Pas de l'Ase després d'Ascó. D'on la importància de la navegació de l'Ebre.

1838. «Itinerario...». 
Des de la construcció de l'autovia cap a Barcelona vivim pràcticament en el somni d'una Catalunya ciutat. Però no fa tant de temps calien 6 hores per anar de Lleida a Mollerussa, 8 fins a Bellpuig, gairebé 11 fins a Tàrrega i gairebé 14 fins a Cervera. Per això les posades eren imprescindibles.

1838. «Itinerario...». 
De Cervera a Montblanc pel Tallat, 11 hores. Actualment, s'hi reclama la construcció d'una autovia, que sortosament la crisi ha aturar, esperem que per sempre!

1838. «Itinerario...». 
De Tàrega a Tarragona pel Tallat, ruta d'autovia alternativa, fins a 17 hores per portar el blat, el vi o l'oli fins al mar.

1838. «Itinerario...». 
Gairebé 9 hores  de Cervera fins al Segre.

1838. «Itinerario...». 
Revoltar el Montsec per tornar a trobar el Segre a Tremp des d'Artesa, una llarga jornada de cames ajudeu-me! I entre Tremp i Talarn, encara una mica més d'una hora...

1838. «Itinerario...». 
Gairebé 10 hores  de Tàrrega fins al Segre, resseguint la part superior del futur Canal d'Urgell, en camí de ferradura.

1838. «Itinerario...». 
Pujar Segre amunt des de Pons, tota una jornada.

1838. «Itinerario...». 
Travessar la Plana d'Urgell, gairebé tot un dia de sol de caminar.

1838. «Itinerario...». 
Per obrir-se pas fins a Àger, només camí d'animal o de ferradura, i allà s'acabava el pas: els Terradets no existien encara, i no arribarien fins al segle XX (1912). De Lleida a Balaguer, més de 6 hores riu amunt.

1838. «Itinerario...». 
Fins a Montblanc, més de 1o hores des de Lleida, actualment mitja hora per l'autopista (de peatge), uns minutets amb el TGV.

1838. «Itinerario...». 
Per creuar la província de Tarragona, per la mateixa ruta que actualment, 8 hores.

1838. «Itinerario...». 
Creuar la província de Tarragona fins al sud, pel coll de Balaguer, amb pas de carro o camí carreter, 20 hores.

1838. «Itinerario...». 
Com deia el padrí, per entrar a Catalunya, o siugi, travessar la Panadella, gairebé 9 hores des de Cervera.

1838. «Itinerario de la mayor parte de los caminos y veredas de las cuatro provincias...» (BNE). 
Una edició de les graelles cartesianes de distància en temps entre els pobles i viles de Catalunya.

1838. «Itinerario...». 
Horaris Barcelona - Girona.

1838. «Itinerario...». 
De Figueres fins a la Catalunya Nord.

1838. «Itinerario...». 
Més de 8 hores de Barcelona a Terrassa, tan llarg com un dia sense pa!

1838. «Itinerario...». 
Per trampejar les Costes del Garraf amb animal, més de 10 hores.

[74] Estampes vuitcentistes

[240] Universitat de Cervera

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

Anys 1910-20. Universitat de Cervera (1740-1842). Fototípia Thomas.

 [146] Wyngaerde a Cervera, 1563

[239] Bellpuig 1912

1912. Bellpuig (Col·lecció d'estereoscòpiques Salvany, BdC). 
Claustre renaixentista del Convent de Sant Bartomeu.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall del Claustre.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Primer pis del Claustre amb les columnes salomòniques.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall de les columnes.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Mausoleu de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, traslladat pels bellputxencs del monestir a l'Església per causa de la desamortització.

1912. Bellpuig (Salvany, BdC). 
Detall del Mausoleu, sense l'espasa del duc, robada per les tropes gavatxes en el seu pas per la vila durant la Guerra del Francès.

[94] Bellpuig 1890

[238] D'aplec a Granyena

Anys 1910-20. Granyena. 
Al cor de l'horta de Lleida, al marge esquerre del riu Segre, a mig camí d'Alcoletge a Lleida, la partida de Granyena, amb l'ermita de la Mare de Déu, lloc d'antiga romeria (aplec) dels alcoletgencs durant el tercer diumenge de setembre, modernament substituïda per la Festa Major.

Anys 1910-20. Granyena. 
Cal recuperar la toponímia tradicional, mal substituïda per afanys lingüístics culturalitzadors per historiadors i polítics gens sensibles a la veu del poble.

Anys 1910-20. Granyena. 

Anys 1910-20. Granyena. 
L'ermita de la Mare de Déu.

Anys 1910-20. Granyena. 
La cova on la Mare de Déu fou trobada.

Anys 1910-20. Granyena. 
La font.

Anys 1910-20. Granyena. 
El xoperal del passeig de la font. Encara avui se'n conserva algun racó amb encant.

[177] Els verds de l'horta

[237] Lleida roisiniana acolorida

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
La Rambla de Ferran llavors un passeig del tot per als vianants.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
L'estació de trens al fons de la Rambla de Ferran.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de l'estació de trens, amb els edificis del Carrer Comerç, perpendicular a l'estació, fins que aquesta illa de cases fou enderrocada i ocupada per la Plaça de Ramon Benrenguer IV.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de la façana de l'estació nova de 1927.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de l'espectacular primer pont de ferro del ferrocarril.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall d'una dona als peus del pont rentant la roba.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Vista de la Seu Vella.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de la Seu Vella.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Les comportes al començament del Canal de Seròs.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall de les comportes, amb el camí de Granyena al costat.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
El xalet dels Camps Elisis amb vista al llac, ara ocupat per l'edifici del Palau de Vidre.

Anys 1920-30. Lleida. 
Edició acolorida de les fotografies lleidatanes de Lucien Roisin.
Detall del xalet, amb el mobiliari i els cartells de l'època, amb el templet al fons.

[234] La Lleida acolorida de Roisin