[206] Patamolls de Montoliu

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Panoràmica presa canal de Seròs avall, just a la sortida de la Bordeta.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
La Seu Vella des del Parc de l'Aigua.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Sortint amb la llum de primera hora per l'avinguda de les Garrigues.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
La Seu Vella presidint l'horta lleidatana.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
El Canal de Seròs buit per tasques de neteja.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
El Canal de Seròs i la Sèquia de Torres.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
La maquinària rovellada vaguerosa: un antic subsolador.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Passat Albatàrrec, a les envistes de Montoliu.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Bonica imatge de Montoliu.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Una bòbila abandonada, i el contrast entre el verd de l'horta regada i la grogor de l'àrida serra.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Esplèndid contrast d'oficis.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
Arribats a Montoliu, trobem el Canal d'Urgell.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
El Canal d'Urgell, de mida ja més que modesta, enfila dret per avall cap al Segre.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Panoràmica dels Patamolls al fons: una zona espessa d'arbres on s'acomiada ben descansat el Canal d'Urgell després dels seus aprofitats 144 km. des de Ponts. No sé què en diria en Coromines de l'etimologia, però sembla una barreja popular d'aiguamolls i «patos».

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu. 
La zona humida dels Patamolls, un digne marc per als últims metres del majestuós Canal d'Urgell d'altres latituds.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Aquest és l'humil final del Canal d'Urgell. Sense cap indicació.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
El Segre per damunt de la passera d'Albatàrrec. No podem travessar cap a Butsènit i Rufea.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Trobem abandonada una caixa de fruita de les més antigues. Quan tindrem una museu de la pagesia?

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
La Sèquia de Torres, la resseguim aigua amunt per tornar a la ciutat.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.   
Una preciosa imatge d'Albatàrrec, amb una era plena de llenya que espera l'arribada del fred.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
La Seu entremig la calitja.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
AVE: l'última ferida de la terra.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
El Pont del Boc de Biterna, lloc de trobada de les bruixes a la partida del Sot de Fontanet.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Panoràmica de Gardeny i la Seu Vella des del Sot de Fontanet.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
La parra s'ha apoderat del petit mas derruït. No sé com, però caldria mantindre el patrimoni agrari abans que desaparegui del tot.

2012. De Lleida als Patamolls de Montoliu.  
Vista aèria des de Google Earth-ICC.

[182] «Secla» de Fontanet avall

[204] Lleida franquista, anys 50

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
Esplèndida imatge de la Seu Vella, presidint una ciutat que, ara fa poc més de cinquanta o seixanta anys, encara no havia començat a esbarriar-se darrere seu. Sembla que no pugui ser!

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
La Seu Vella i el vell Canyeret als seus peus.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
La Rambla de Ferran era encara un centre de vida ciutadana, i l'edifici del «Gobierno Civil» era paradoxalment la seu del poder dictatorial local.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
L'entrada única a Lleida pel pont vell, empedrada de llambordes, i presidida sempre pel trio de l'Indíbil, el Mandoni, i l'«urbano»! 

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
L'escletxa del carrer Santa Marta deixa entreveure la silueta del campanar de la Seu per sobre de l'Església de Sant Joan des de baix a la font de la «Plaza de la Paz» (franquista).

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
El riu Segre, sense la moderna canalització i encara amb algun ensurt amagat, al peu de la Seu Vella i la ciutat.

[203] La «Lérida españolizada»

[205] Colors centenaris de BCN

1910. BCN. L'antiga Plaça de Catalunya.  
La primera etapa d'urbanització amb dues grans vies en forma d'aspa i una plaça circular al punt d'intersecció s'inicià el 1902.

1910. BCN. La Diagonal a l'alçada de la Casa de les Punxes o Casa Terrades. Edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, construïda al 1905 per encàrrec de les germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat.

1910. BCN. El primigeni Passeig de Colom. 
Palmeres, tramvies, carros i rambla central per als (burgesos) vianants que s'hi anaven a esbargir de dia, al costat d'un port sempre ple de mariners i bergants de nit.

1910. BCN. La nova façana neogòtica de la catedral. 
Amb motiu de l'Exposició Universal de 1888, després de gairebé quatre-cents anys sense grans obres a la catedral, i gràcies al (burgès) Manuel Girona es ventilà la nova imatge de la seu barcelonina.

1910. BCN. La façana de l'Ajuntament. 
Amb l'única bandera de l'estat veí, aleshores ocupant encara dels territoris catalans.

1910. BCN. La muntanya del Tibidabo. 
La construcció del funicular (1901), de l'Observatori Fabra (1901) i del parc d'atraccions del Dr. Andreu, el farmacèutic de les pastilles (1899), van marcar la urbanització de la muntanya i la seua incorporació a la vida barcelonina.

1910. BCN. L'Arc de Triomf. 
Construït amb motiu de l'Exposició Universal de 1888 com a porta d'accés al recinte firal. És obra de l'arquitecte Josep Vilaseca.

1910. BCN. Gran Teatre del Liceu. 
Inaugurat el 1847 per iniciativa privada burgesa i que fou durant els seus primers cent anys el de més gran aforament d'entre els temples de la lírica europea.

1910. BCN. Plaça Reial. 
Construïda sobre l'antic convent dels caputxins en temps de l'absolutista monarca espanyol Ferran VII, a qui deu el nom.

1910. BCN. Plaça Reial. 
El monument va ser aixecat com a punt culminant de les obres de millora del litoral de Barcelona, fetes amb motiu de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888. Inaugurat l'1 de juny d'aquell any es va convertir de seguida en una icona característica de la ciutat.

1910. BCN. Port. 
Els magatzems del moll de la Fusta ja desapareguts, tot i que en resta l'edifici principal, aleshores de «despacho de equipajes».

1910. BCN. Rambles. 
L'artèria més popular de la ciutat tan concorreguda com sempre.  A la dreta, detall de les gàbies dels ocells.

1910. BCN. Carrer Aragó. 
La trinxera del ferrocarril al Carrer Aragó, després soterrada i convertida en el metro primigeni de la ciutat.

1910. BCN. Parc zoològic. 
Inaugurat el 1892 a la Ciutadella aprofitant els espais i edificis ja construïts de l'Exposició del 88.

1910. BCN. Parc zoològic. 
L'elefant n'era una de les grans atraccions exòtiques.

[77] BCN, de cent anys

[203] La «Lérida españolizada»

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. Fotos Ed. Soberanas.
Quan Lleida era «Lérida» per força (militar). El nou pont reconstuït després de la guerra, amb la vella banqueta encara per ampliar i el gran cartell de la marquesina que hi havia a tocar del riu del restaurant La Rada.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
El campanar de l'església de Sant Llorenç, reconstruït a punta de canó pels presos polítics que el franquisme no havia afusellat al cementiri de Lleida. Començava el temps de «vespes», els anys 50, com la de la foto.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
Les teulades del vell Canyeret encara presidien aquella Lleida grisa, on el Cappont tot just començava a créixer tímidament, i l'avinguda de les Garrigues, que exercia llavors de N-II, tombava cap a l'esquerra davant dels «Condes» vells.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
L'Arc del Pont vell, sempre presidit pels heroics cabdills ilergetes, Indíbil i Mandoni. A la dreta, l'edifici, ja renovat de nou en nou, de la fonda «Cuatro Naciones».

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
Retorn de la Seu Vella a la societat lleidatana amb el trasllat de la guarnició militar espanyola a Gardeny.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
La bellesa amagada del monument es feia novament present a cada racó després de 240 anys d'ocupació espanyola (1707-1947).

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
Detall de l'Església de Sant Pere, a la plaça Sant Francesc, on hi havia hagut un vell pas de barca quan la banqueta no existia i la muralla eren les mateixes cases que el Segre banyava directament.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
La moderna font, amb llums i tot, de la Plaça de la Pau, un més dels eufemístics noms amb què s'amagava la realitat d'un règim d'extermini militar.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.   
L'«Avenida José Antonio» era el tros de rambla des del pont fins al govern civil, on llavors esdevenia «Avenida del Caudillo», en honor als dos infames militars espanyols que van presidir les dues dictadures del segle XX amb l'objectiu d'«espanyolitzar» el nostre país. A la foto, les antigues cadires i tauletes de fusta on els lleidatans solien fer el vermut després de sortir de missa major.

[202] Lleida grisa