 |
1913. Torrebesses (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vella església romànica, llavors encara dedicada a la Transfiguració, dalt de tot del tossal que corona la vileta. Un nou campanaret metàl·lic hi havia estat afegit, i la creu de terme diria que ja hi apareix mutilada a començament de segle XX, cosa que fa pensar en algun episodi de carlinada. L'escala d'accés era tota frontal.
L'autor diu amb tota naturalitat, «lloc en la comarca de les Garrigues», perquè efectivament, la geografia física ho determina, malgrat que la geografia econòmica l'acabés per incloure al Segrià en el repartiment comarcal republicà. |
 |
1913. Torrebesses (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«A tres quarts de Sarroca fins a on està esplanada la carretera que ve d'aquella capital», aïllada tal com ha estat al llarg del segle XX, fins que es va obrir l'Eix de l'Ebre a finals dels 80.
S'hi comptaven 78 masos, «escampats per a los serveis agrícols i sols temporalment habitats», bàsicament durant l'hivern a l'època de fer caure l'arbequina. Cap al 1920, tenia uns 850 habitants, gairebé el triple que cent anys després. Al primer cens conegut, del 1359, constaven 19 focs (unes cent persones) a la vila de «Torres Beces». Fins a la desamortització, «lo senyoriu corresponia al Prior del Monestir d'Escala Dei, que hi posseïa un antic i gran casal que encara existeix en la part dominant del poble conegut per lo Castell, a on hi havia un oratori dedicat a la Concepció». Actualment, és la part més resplendent del terme, per causa de la il·luminació nocturna del restaurant que s'hi ha posat. Destaca l'autor la fàbrica romànica de l'església, de la qual comenta el singular sistema d'aigües pluvials de la teulada, «de grans pedres formant vuit graons arrodonits que no vessa les aigües directament al defora, sinó pels escorredors a través del mur perllongat al seu voltant que puja arran de la cintura». Sobre l'església nova, començada feia més de trenta anys, però aturada «quan encara no s'havien acabat les columnes de la nau central». La vileta antiga configura a la població «un caràcter molt típic, tant per la disposició dels seus carrers, com per lo traçat dels vells edifici, trobant-s'hi no poques cases i portals de pedra picada, cosa que no és d'estranyar perquè abunda molt per aquells indrets». Tres premses d'oli i un molí fariner feien rutllar l'economia local. En la vessant educativa, escola de nois i noies, ja des del segle XIX. |
 |
1913. Torrebesses (el Segrià).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de l'alcaldia, a l'època de sotmetiment del país al règim borbònic (espanyol).
|
 |
Anys 1940-50. Torrebesses (el Segrià).
Els vals del forn de pa de la postguerra, de quan encara s'hi deixava la farina mòlta perquè te'n fessin el pa. |
 |
| Anys 1970. Torrebesses (el Segrià). Vista general de la població, amb lo castell senyorial sempre presidint l'estampa (fototeca.cat). |
 |
Anys 1990. Torrebesses (el Segrià).
Una vista des de la vall. En aquelles dates, començaren a pul·lular les antenes de telefonia, signe dels nous temps (fototeca.cat). |
 |
| Anys 1970. Torrebesses (el Segrià). L'antiga església romànica, ara de Sant Salvador (fototeca.cat). |
«L’església parroquial de Sant Salvador, situada en un extrem de la Vileta (el terreny que l’envolta fou rebaixat i s’hagué de construir una escala per al seu accés), és romànica, de transició al gòtic. A la façana hi ha el portal format per tres arquivoltes, una d’elles amb decoració pròpia de l’escola de Lleida, que descansen sobre capitells amb estilitzacions vegetals i columnes cilíndriques. Al seu damunt hi ha un estret finestral i el campanar d’espadanya. Constitueix un bell exemple del romànic del segle XII, com l’absis semicircular. L’interior, amb volta ogival i capelles laterals (algunes ja renaixentistes), correspon al període de transició (segles XIII-XIV).
«A la capella de Sant Joan hi ha un conegut retaule gòtic de la segona meitat del segle XIV, amb escenes de la vida de sant Joan Baptista. L’autoria d’aquest retaule, per bé que ha estat atribuïda a Jordi de Déu, és desconeguda. Ara bé, hom opina que cal situar-lo dins el marc d’influència de l’anomenada “Escola de Lleida”, derivada del taller de Jaume Cascalls, tot i que el retaule de Torrebesses s’allunya de les fórmules pròpies d’aquesta escola. Ha estat relacionat amb el retaule de Santa Coloma de Queralt i és un exemple únic de la comarca» (enciclopèdia.cat).
 |
| Anys 1970. Torrebesses (el Segrià). L'absis de l'església. Darrera de l’altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador, realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor M. Pallarès (fototeca.cat). |
 |
| Anys 1970. Torrebesses (el Segrià). La casa castell d'Escala Dei a la vila (fototeca.cat). |
«El castell palau de Torrebesses, envoltat de murs d’aparell ciclopi a la base, sembla anterior a la dominació sarraïna; manté una bona part de la construcció romànica i gòtica (voltes de mig punt, arcs ogivals, finestrals gòtico-renaixentistes), mentre que la façana, datada el 1730, és d’un barroc ja tardà. A la segona planta hi ha la capella barroca de la Concepció, l’antic oratori dels cartoixans. Modernament, aquest gran casal, construït amb pedra encoixinada i amb un important nombre de cambres, és utilitzat com a granja d’aviram». (enciclopedia.cat). Ara ja, restaurant.
 |
| Anys 1970. Torrebesses (el Segrià). L'església nova a mig fer, amb la plaça interior encara sense urbanitzar (fototeca.cat). |
 |
| Anys 2000. Torrebesses (el Segrià). L'església nova ja convertida en plaça. |
 |
| Anys 1980. Torrebesses (el Segrià). L'antic escut de la vil·la amb dos torrellons bessos, ara substituït per un escut amb dos torres bessones pròpiament. |
 |
2002. Torrebesses (el Segrià), a vista d'ocell, «Diari Segre».
Vista d'ocell de la vila, encara sense les piscines.
|
 |
2002. Torrebesses (el Segrià), a vista d'ocell, «Diari Segre».
Les granges, com a tants altres pobles de Ponent, les altres protagonistes de les vistes.
|
 |
2002. Torrebesses (el Segrià), a vista d'ocell, «Diari Segre».
Important la nota: la font de Sant Roc, «amb fama de miraculosa».
|
 |
Anys 1990. Torrebesses (el Segrià).
Mateu Esquerda i Josep Preixens, «Gravats i cupuliformes a l’entorn de la Vall Major,
dins del terme de Torrebesses (Segrià)».
La plaça urbanitzada dalt del tossal, davant la casa palau cartoixana. Al vell casalici que hi veiem al davant, hi trobem el Centre d'Interpretació de la Pedra Seca. Al centre, la gran roca de cap a final del Neolític, abans de l'arribada del treball dels metalls, lloc de culte suposadament, en què les cassoletes abuidades a la pedra representarien el cel i els astres.
|
 |
| Anys 1990. Torrebesses (el Segrià). Mateu Esquerda i Josep Preixens, «Gravats i cupuliformes a l’entorn de la Vall Major, dins del terme de Torrebesses (Segrià)». Detall de les cassoletes i els conductes, que s'omplien d'aigua, en una mena de pregària per a l'abundància de pluja, essencial per a les collites i la supervivència. |
 |
| Anys 1990. Torrebesses (el Segrià). Mateu Esquerda i Josep Preixens, «Gravats i cupuliformes a l’entorn de la Vall Major, dins del terme de Torrebesses (Segrià)». Detalls de la pedra en què els gravats tenen una retirada a les constel·lacions celestials. |
 |
| Anys 1990. Torrebesses (el Segrià). Mateu Esquerda i Josep Preixens, «Gravats i cupuliformes a l’entorn de la Vall Major, dins del terme de Torrebesses (Segrià)». L'esquema dels orificis cupuliformes sobre la pedra. |
