 |
 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Vista de la ciutat d'Eivissa, en un gravat fet sobre fotografia de Leon Bravi, de Palma de Mallorca. En primer terme els camps segats, amb el port i la ciutat al peu del castell al darrere. |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Retrat de les bondats de la més gran de les Pitiüses: manca d'animals verinosos, grans boscatges, terres de conreu: «la suave pendiente de los más de sus collados, favorece mucho el cultivo de la vid». Ara bé, «en cuanto a los caminos, los de Ibiza a penas merecen este nombre, pues no son más que veredas por donde se habitua a transitar la gente; mas para los vehículos son intransitables, excepto los que van de las Salinas a los cargadores». La producció d'horta, la caça i la pesca són destacades. Què en direm dels eivissencs? Doncs que «son por lo común de meidana estatura, enjutos, de color cetrino y ágiles; su idioma, com el de todas las Baleares, Cataluña y Valencia, es una corruptela del antiguo Lemosín». Sempre la mateixa cançó de subjugació colonial per mitjà de la rebaixa de la llengua de la terra del discurs oficial espanyolista, característic de tot el segle XIX, salvant el gran valor de la gent «entre los antiguos», és clar. Les dots marineres, això sí que els són reconegudes. Una mica de crítica a l'esperit (poc) treballador dels habitants, que podrien traure molt més gran profit del conreu de la terra. Una mica d'història antiga i l'obligada referència a Jaume I. |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Una vista dels camps en primer terme, potser d'ametllers, amb els pous de reg indispensables per als horts. A l'altra banda de la badia del port, les cases de pescadors als peus dels baluards fortificats, necessaris per a la defensa en els primers segles de l'Edat Moderna, quan les esquadres de galions oferien doble i triple filera de canons durant els atacs. |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. La fortalesa de la ciutat fou fortificada en temps de Carles V. Hi destaca, encara avui, el campanar gòtic de l'església de Santa Maria, convertida en catedral a final del segle XVIII. Diu el text que «las calles de la ciudad son incómodas por lo pendiente y agrio de la cuesta sobre que están abiertas y por su mal embaldosado. Sus edificios nada ofrecen de notable». Cases humils de mariners i pescadors, tenien el valor, no apreciat pel cronista, del fort sabor tradicional de la gent de la terra i del mar. |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Detall d'un gran veler ancorat al port i algunes altres barques de vela. El port de la ciutat «es el principal de la isla y no carece de comodidad, está por todas partes bien abrigado, excepto por las del sur i suroeste, por donde sin embargo le sirve de abrigo la isla de Formentera. Al este y sureste le ampara la inmediata isla Plana, y por todos los demás rumbos las tierras altas y montuosas de la isla». |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Els horts en primer terme, amb les antigues i característiques cabanetes dels pous o aljubs, d'enlluernador blanc de calç. Potser també feien de cabanetes per a les eines o per arrecerar-se els dies de vent o de bats de sol. |
 |
| 1891. Eivissa. «La Ilustración hispano-americana», BCN, 28 de juny. Detalls del port i dels carrers i cases de la ciutat a diferents nivells fins a Dalt Vila, als peus dels murs del castell. La imatge actual de la ciutat, malgrat tots els malgrats, encara hi serva qualque semblança. La resta és tot cosa del passat i de la història, per a bé i per a mal. |
