 |
| 2106. L'Estret d'Erinyà del Flamicell (el Pallars). La primera part del recorregut l'havíem planificat pel barranc de l'Escalella. Tot i no haver trobat cap track que el remuntés, vam pensar que ho podríem fer sense més dificultats: doncs, no, error. La remuntada per la dreta va resultar molt dura i penosa, per la gran inclinació (més del 60%) i per l'oposició inflexible de matolls i arbustos. Arribats a la primera torre elèctrica hem hagut d'empendre la retirada. Una llàstima, perquè la capçalera del barranc era preciós, tota en semicercle, acabada en un roquissar esfereïdor. La idea era donar-hi el tomb per dalt per acabar a les Roques del Congost, passar per Sant Isidre, baixar al poble i retornar pel congost. Retornats a la boca nord del túnel, doncs, ens esperava el plàcid passeig per la carretera vella del congost, ara calma i silenciosa. De seguida som a l'altra banda i aprofitem la resta del matí per baixar a peu d'aigua i fer el primer banyet de la temporada: l'aigua és encara gelada i punxenta com a ganivets! Algunes són molt valentes que un servidor, que només va atrevir-se a mullar-se els turmells... Les grans roques arrodonides amuntegades a la llera del riu ens en recorden la feredat que devia fer quan les aigües baixaven en avinguda. O els laterals de les parets, tots polidets fins a una bona alçada del pas erosionador de l'aigua i la pedra. Una feredat intuïda que contrasta amb el bosc de ribera generós i virginal, que faria pensar que el riuet, flumincellum o Flamicell, de la Vall Fosca mai no ha trencat un plat: tot un serrat, ha trencat, per fer-hi un congost! |
 |
| 2106. L'Estret d'Erinyà del Flamicell (el Pallars). |
