Seguidors

20150623

[1072] L'Aranyó, Montcortés i Concabella, 1913

1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Escut vuitcentista de l'ajuntament de la població (en el castellà de l'època de dominació borbònica espanyola del Vuit-cents), típic exemplar dels anomenats escuts parlants, és a dir, on la peça o figura interior fa referència a una etimologia popular per referència a un mot comú de la llengua: en el cas de l'Aranyó, una aranya. 
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell de la població, de cos massís, remet a la restauració darrera del segle XVI, per bé que l'origen de la torre prismàtica interior podria remuntar-se a l'època del domini dels Montsuar sobre el lloc, durant els segles XII-XIII. L'any 1601 va passar a mans dels Folcràs, família d'origen rossellonès, l'escut de la qual podem veure a la porta de l'edifici. A la fi d'aquell segle XVII, Jerònia de Folcràs, pubilla, es va casar amb Antoni de Pedrolo, i la titularitat del castell va passar així a mans de llur fill, Ciril de Pedrolo. Des del 1831, els senyors n'eren la família Pedrolo-Gomar, i ací hi nasqué l'any 1918 el nostre estimat escriptor i patriota, Manuel de Pedrolo (www.poblesdecatalunya.cat).
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les dades demogràfiques. Al darrer cens del 2009, hi constaven 8 habitants (www.enciclopèdia.cat).
1913. Montcortés (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Val la pena de fer particular esment del senyorial castell de Montcortés, bonic exemplar arquitectònic del segle XVI, retaule gòtic de l'església i una artística creu de terme en lo mateix lloc...»
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Lo castell de l'Aranyó amb la massissa torre que el domina... Del castell... se'n té noves que se retrassen fins a l'any 1100...»
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les dues roques de sauló, dites popularment los pallers de pedra, actualment molt erosionades. Els llogarencs se n'expliquen l'origen a través d'una llegenda. Potser estan relacionades amb les altres roques amb sepultures excavades que hi ha ben a prop, dites les arnes. 
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els columbaris són construccions funeràries d'època romana on es depositaven les urnes amb les cendres dels difunts. El seu aspecte els fa semblar colomars i d'aquí els ve el nom. Les fornícules estan excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la la tapa, i tenen unes dimensions aproximades de 50x50x60 cm. Molt a prop es van trobar l'any 2000 restes de ceràmica iberoromana datades al segle I dC (www.poblesdecatalunya.cat).
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Fa cent anys hi havia prou canalla per a dos escoles, l'una de xiquets i l'altra de xiquetes. Quan en poblets com aquests hi tornarà a haver-hi escola, haurem recuperat la Catalunya rica i plena que cantem.
2015. L'Aranyó (la Segarra).
En alguna de les diverses rutes senderistes dels Plans de Sió, hi trobareu la descripció de l'aranyó planta, que donà nom al nucli fortificat fa mil anys. L'aranyoner és una rosàcia, un arbust espinós de secà. Els aranyons són molt alilats i des de temps immemorials servien per fer melmelades i ratafies. La fusta era essencial per al mànec de forques i xapos.
1913. Concabella (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Lo castell de Concabella «se destaca dessobre les cases en regular estat de conservació. En aquest darrer poble, en lo punt a on se troba instal·lat lo molí, apareix altra mansió senyorial a un centenar de metres del Sió, que rega lo terme municipal...»