1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell de la població, de cos massís, remet a la restauració darrera del segle XVI, per bé que l'origen de la torre prismàtica interior podria remuntar-se a l'època del domini dels Montsuar sobre el lloc, durant els segles XII-XIII. L'any 1601 va passar a mans dels Folcràs, família d'origen rossellonès, l'escut de la qual podem veure a la porta de l'edifici. A la fi d'aquell segle XVII, Jerònia de Folcràs, pubilla, es va casar amb Antoni de Pedrolo, i la titularitat del castell va passar així a mans de llur fill, Ciril de Pedrolo. Des del 1831, els senyors n'eren la família Pedrolo-Gomar, i ací hi nasqué l'any 1918 el nostre estimat escriptor i patriota, Manuel de Pedrolo (www.poblesdecatalunya.cat).
|
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Les dades demogràfiques. Al darrer cens del 2009, hi constaven 8 habitants (www.enciclopèdia.cat).
|
1913. L'Aranyó (la Segarra).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Els columbaris són construccions funeràries d'època romana on es depositaven les urnes amb les cendres dels difunts. El seu aspecte els fa semblar colomars i d'aquí els ve el nom. Les fornícules estan excavades a la roca, amb un petit ressalt que servia per col·locar-hi la la tapa, i tenen unes dimensions aproximades de 50x50x60 cm. Molt a prop es van trobar l'any 2000 restes de ceràmica iberoromana datades al segle I dC (www.poblesdecatalunya.cat). |