Seguidors

20140421

[697] Pels dominis de frontera d'Arnau Mir de Tost (i)

2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Un matí primaveral esplèndid per retrocedir 1000 anys en el temps i passejar pels dominis d'Arnau Mir de Tost, el nostre senyor de la guerra medieval, lord of war, més important: a cavall del comtat d'Urgell, el de Pallars i el de Ribagorça i dels interessos de la casa comtal de Barcelona, va saber construir un autèntic poder feudal a la reconquerida Vall d'Àger 
(Arnau Mir de Tost: Senyor de la Guerra).
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Comencem des del Port d'Àger per la Serra de Montclús en direcció a la Torre de Cas i l'església de Sant Jaume. Aquesta torre de guaita, potser n'hi hagué una segona, formava un conjunt fortificat amb l'església, amb un petit llogarret als peus. Es tractava de protegir la vall d'Àger de les ràtzies musulmanes, d'albirar-ne els atacs per tal de poder engegar les estratègies defensives a temps.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Sant Jaume de Cas no és una simple ermiteta, sinó una senyora església romànica. Tal era la força i el poder del nou senyor d'Àger, que no s'estava de res. La devoció a Sant Jaume pogué respondre a la voluntat de convertir-a en pas obligat dels pelegrins, font de riquesa (ai, sempre el turisme!), a mesura que els sarraïns anessin reculant avall per la força de les armes catalanes.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Detalls interiors de l'església de Sant Jaume de Cas. Curiosament, les portes són laterals, ja que la façana del fons devia donar als murs del castell que envoltava la torre, i només s'hi va deixar l'obertura d'una creu. 
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
La majestuosa Torre de guàrdia de Cas, ara reconstruïda. La porteta superior, que donava a la planta noble de la torre, típicament elevada com a element de seguretat defensiva. Mirant-la i remirant-la sembla com si el mateix Charlton Heston de Lord of War (1965) hi rondés pels voltants.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Les noves torres de Cas són, contràriament, responsables de la invasió d'ones i d'informació dels vassalls de la vida moderna del segle XXI. Al fons les bromes del pantà de Camarasa, i al davant sempre el Montsec, rere els camps de sembrat del potent verd primaveral.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
El Montsec d'Ares, als peus del qual s'ajau la Vall d'Àger. A l'esquerra, Mont-rebei; a la dreta, Terradets. Cliqueu damunt les fotos per intentar de veure-les una mica més grans, que facin un mínim d'honor a la grandesa de la vista real.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
La colla d'avui del CEB, preparada per a la baixada, direcció la Règola...
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
...seguint les indicacions del nostre guia, en Josep M. Farré. 
Un rusc d'abelles, en una branca de pi, fa un zumzeig esfereïdor.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Topem amb el que sembla el vell camí medieval, a estones ben delimitat entre espones a marge i marge, tot i que llastimosament brut i impracticable.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Descendim fins al fons de la vall, sempre amb la vista del Montsec al davant i d'Àger a l'esquerra. Arribem a la llera del riu Fred del Pui.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Les antigues i ara abandonades pletes arrecerades dins el barranc, en què les formacions geològiques dels sediments marins resten a la vista per l'erosió del rierol. El microclima afavoreix les florides figueres de moro a la capterrera de les velles parets de pedra.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Creuem el riu Fred. Un antic banc de pedra, testimoni silenciós del temps, ens esperava per si l'havíem de menester.

2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
L'espadanya de l'església. Entre els vells carrerons, una parra puja cap al terrat d'aquesta casa. Una imatge cada cop menys freqüent als nostres pobles.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Un vell John Deere, que ha passat a la nostra llengua en la florida frase del jovent lleidatà de poble dels anys 1980:  «nena, fas un radere com un jondere!» i variants, sempre en sentit sexista, però encomiable. Retratem les primeres ruelles de la temporada i encarem finalment la vescomtal Àger.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Encara actualment impressiona l'estratègica situació d'Àger, com un torreó enmig de la vall. Mil anys enrere, encara devia fer més respecte, ja que el terreny era molt més pronunciat i marcat, sense l'assuajament amb què la mà del pagès hi ha gratat, generació rere generació, per aconseguir-ne les collites.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
Entre el groc intens de la colza i el verd persistent del sembrat, recent regats per la pluja de la passada setmana, ens hi anem atansant.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
La monumental fortificació presideix i domina tota la vall, des de qualsevol angle.
2014. Serra de Montclús, Vall d'Àger.
La serra de Montclús, davant per davant del Montsec d'Ares, s'allargassa fins a la Pallaresa, tancant la vall d'Àger pel sud.