 |
| 1644. Lleida. Sébastien de Beaulieu. Sébastien de Pontault de Beaulieu (c. 1612 - 1674) fou mariscal de camp i enginyer militar al servei de Lluís XIV de França. Pels mapes i plànols del terreny i de les fortificacions dels camps de batalla que dibuixà i féu gravar i imprimir per al rei, és considerat un dels creadors de la topografia militar. Retratà setges i batalles de la Guerra dels Segadors. Unes làmines precioses, clares i netes, com la coneguda de Lleida (1644), d'objectiu gran panoràmic (Institut d'Estudis Ilerdencs. Servei d'Arxiu i Llegats). |
 |
1644. Lleida.
Detall de la Seu Vella. Sébastien de Beaulieu.
Sens dubte un gran dibuixant. Fixem-nos en els detalls de la Lleida assetjada durant la primera República Catalana de Pau Claris, tutelada pels gavatxos, i en lluita contra les tropes espanyoles. Artilleria francesa dalt del campanar de la Seu i del castell de la Suda, majestuós. Òbviament, el mariscal anava per feina: li interessava la visió militar, perquè és clar que no va parar a mirar-se els arcs del claustre! L'Església de la Magdalena, a la dreta. En canvi, no hi dibuixa ni el campanar de l'església de Sant Joan, sempre ben visible fins al seu enderrocament el 1868 (si no m'erro): |
 |
1644. Lleida.
Detall del Pont Vell. Sébastien de Beaulieu.
Tampoc el pont remet fidelment a la realitat, ja que no tenia tants arcs com aquí se li dibuixen. Fixeu-vos en l'aiguabarreig del Noguerola amb el Segre, just a tocar del pont. El petit Noguerola va fer les funcions de fossat una bona colla de temps.
El pla de l'Estudi General encara ben visible en l'sky line de la ciutat fins a la seua destrucció per la borbonada del segle següent, i les esglésies de Sant Andreu (campanar punxegut) i Sant Llorenç (campanar quadrat darrere els edificis del Pla dels Gramàtics), que potser tampoc no són un exemple de fidelitat fotogràfica.
|
 |
1644. Lleida.
Detall de Sant Ruf. Sébastien de Beaulieu.
Els danys col·laterals ja feien estralls als afores de la ciutat, als convents del Carme i de Sant Ruf.Al peu de la imatge, el campament, que a mi m'agrada d'interpretar d'Alcoletge (Colege), fins que algú m'aclarirà que segurament era algun generalàs que movia peons i cavalleria sobre el tauler de batalla. |
 |
1644. Lleida.
Detall de Gardeny i Cappont. Sébastien de Beaulieu.
Finalment, la vista de Gardeny, punt estratègic militar, imponent, amb tots els baluards plens d'artilleria. Al Cappont, els antics convents mig derruïts. |
 |
1644. Lleida.
Detall de l'església de Magdalena. Sébastien de Beaulieu.
A la part nord de la fortificació de la Seu, al peu de la muralla, hi hagué el pou de gel, dit la glacière, com veiem escrit al gravat. El setge s'acabà amb la derrota dels defensors, aliats dels catalans, i com era de manual en aquelles batalles, amb una autèntica carnisseria, de més de dos mil morts només entre els gavatxos. La Lleida de Beaulieu, amb els soldats i els cavalls amunt i avall sembla que retratés un joc, però n'hem de recordar, malgrat l'encantadora bellesa imperfecta d'aquest magnífic gravat, un dels més antics de la ciutat, que la guerra si és un joc, és un joc on sempre paradoxalment hi perden més els qui menys tenen. No caiguem en el parany de jugar-hi o de deixar que hi juguin ni ací ni en altres racons del món. |
