 |
1910-20 ca. Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell).
Detall de l'entrada a l'estret dels Pontarrons, aigües avall de la Reula, abans d'arribar a la giragonsa de l'Hostal Nou i l'antic monestir de Sant Andreu. S'hi aprecia un grup de gent caminant per la nova carretera, llavors de poc construïda (cap al 1906).
|
 |
| 1910-20 ca. Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Foto: Janot (1867-1956).
La mateixa zona a l'entrada dels Pontarrons, ara vista de cara al nord, amb el Segre que baixa per la dreta, al revés de la imatge anterior. La datació de la postal és aproximada. Em fa notar en Jordi Solé en una comunicació avui mateix que aquestes dues imatges són idèntiques, positivades l'una de l'altra. Per tant, potser podríem concloure que totes les postals del mateix estil, amb el text sobreimprès, podrien ésser negatius del fotògraf Janot. |
 |
1920-30 ca. Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell).
A l'altre cap del congost, aigües avall, ja entrant a la ribera d'Organyà, amb la carretera a la dreta i la característica muntanya de Santa Fe al sud. |
 |
1940-50 ca. Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell).
La mateixa imatge, ara acolorida, de la sortida de l'estret cap a la ribera d'Organyà.
|
 |
1920-30 ca. Els Ponts de la Torre, Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell).
Els ponts de la Torre, el romànic medieval en primer terme, i el de la nova carretera al darrere. L'anotació de Forat dels Tres Ponts a la cartolina no es correspon amb el Pont de la Torre. Malgrat la marca de la postal, és imprescindible de mostrar-la: s'hi observa amb nitidesa com se'n despenja un entarimat de fusta amb un parell d'operaris, mentre a la base del pilar del pont, també n'hi ha uns altres. Probablement devien de treballar en el reforç del vell pont. A la dreta, a més, s'hi veu aixecada una alta i esvelta torreta de pedra amb finestres tancades a diferents nivells, que probablement fos la que va donar nom al pont. En desconec l'antiguitat i l'ús. Qui sap si feia de cabina de cobrament del peatge, com les que ara trobem a les autopistes! Les finestres permetien abocar-se al riu, potser per fer alguna operació durant el pas de rais. La profunditat de les parets del Segre en aquest punt és espaordidora, i l'alçada i força de les aigües desbocades en temps de riuada devia ésser devastadora. Segons l'amic comunicant Jordi Solé, «aquest curiós funicular aeri formaria part d'un conjunt d'elements que servien per calcular el cabal del riu en aquest punt, i la torre de la dreta serviria de baixador/caseta d'eines, i la seua construcció seria de la dècada dels anys 20/30 del segle XX». Crec que està bastant ben vist, Jordi. Llegim a 'Els Ponts del Segre', de Romà Pujadas Rúbies (enllaç): «Un mapa militar de la segona meitat del segle XVIII situava els tres ponts i dibuixava esquemàticament la xarxa de camins; és probablement la millor referència! Malgrat els segles passats des de l’època medieval, l’estructura bàsica es va mantenir fins a finals del segle XIX, quan comencen a construir-se les carreteres modernes. Cap dels tres antics ponts existeix actualment, però se’n poden veure encara vestigis. Riu avall, el primer era el pont de la Torre, al final de l’estret dels Pontarrons. Per què aquest nom? Un primer pont, potser de l’època de sant Ermengol, va ser destruït entorn del 1331; després es va reconstruir i a la vora es va construir també una torre circular vinculada al pagament de peatge, que en aquella època ja existia i era també força habitual. A principis del segle XX es construí una carretera moderna i un nou pont, molt a la vora. Durant dècades els dos ponts van coincidir, com ho demostren molts testimonis gràfics, entre altres, diverses postals d’Àngel Toldrà Viazo, que va fotografiar molts paisatges del país durant les primeres dècades del segler XX. Els dos ponts van tenir la mateixa fi, dinamitats durant la retirada republicana al final de la guerra civil. Ara hi torna a haver dos ponts, el de la C-14 és pràcticament al mateix lloc que el medieval i es continua dient pont de la Torre, però ara va en diagonal a l’eix del riu, de manera que tot passant es pot veure encara l’estrep dret de l’antic pont i a la vora una torre quadrada que no té res a veure amb la torre circular que li va donar nom molts segles enrere». |
 |
| 1930. Els Ponts de la Torre, Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). La mateixa imatge a la portada de la guia bilingüe que l'Editorial Cervantes va publicar, titulada Seu d'Urgell i Andorra, guia del turisme i excursionisme. |
 |
| 1930. Els Ponts de la Torre, Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Detalls molt clars de la cistella penjant amb els operaris, i de la torre lateral amb escales per per accedir a la porta inferior (referència editorial que em fa arribar l'amic Jordi Solé del Pla de Sant Tirs). |
 |
| 1910 ca. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost dels Tresponts, Organyà (l'Alt Urgell). El Forat dels Tres Ponts (o Tresponts, si n'aglutinem l'escriptura) fou el tercer dels ponts de l'estret (o el primer, si agafem direcció nord). També se'n digué Pont del Diable. Sens dubte en fou el més característic: perquè tenia una doble arcada, que deixava entreveure un forat entremig. En aquesta imatge, a diferència de les posteriors, encara no s'hi aprecien les torres de ferro per al transport de l'energia elèctrica que pujava de Sant Antoni (no pas del pantà d'Oliana encara) cap a l'Urgellet i la Seu d'Urgell, cosa que ens aproxima la data de la postal cap al 1910, més que no pas cap al 1920, quan ja pujaven les línies elèctriques per amunt. Podria ben bé ésser el clixé de J. Vintró publicat per C.Rocafort al 1913 a la Geografia General de Catalunya. |
 |
| 1827. «Pont du diable sur la Segre, Voyage pittoresque et militaire en Espagne», (Gallica), gravats de Godefroy Engelmann (1788-1839) i text de Jean-Charles Langlois (1789-1870). Els clarobscurs del gravat permeten d'observar bé el forat del pont medieval, tan característic i peculiar. Sembla que l'antic camí de ferradura pujava d'Organyà per la marge esquerra del Segre (part dreta del gravat). Potser fou arran de la destrucció del pont que es féu el pas de carretera per la marge esquerra des d'Organyà i fins a enllaçar en aquest punt. La perillositat del pas de la gola resta evidenciada amb pels autors amb el cos mort estès al mig del camí. |
 |
| 1929. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost dels Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell).
Imatge publicada a la revista «Vida Lleidatana», núms. 77-78, amb el vell pont medieval ja destrossat per la força de les aigües en alguna de les recurrents riuades. S'aprecien bé els inicis dels fonaments de la doble arcada. Al fons, s'aprecia la part superior de l'arcada d'un pont lateral: molt probablement és el pontarró que salvava l'esvoranc del barranc de la Pixarrada del Diable.
Relata Ceferí Rocafort al volum lleidatà de la Geografia General de Catalunya, en nota (34) a peu de pàgina 28, un fet meteorològic esdevingut al 1907: «En la vall de Lavansa tingué lloc un fenomen bastant curiós amb motiu de les inundacions d'octubre del proppassat 1907... Lo 28 d'aquell mes i després de tres dies que havia deixat de ploure, i fent un dia esplendorós, los seus habitants se vegeren sorpresos per un formidable burç d'aigua que sortia d'un coster de la muntanya coneguda per Casall, poblada de bosc. Amb l'aigua que sortia per l'anomenada Barrulla, se formà un llit, precipitant-se per ell cap al riu amb grans despreniments de terres i roques, ocasionant la caiguda d'un tros de muntanya que anà a parar al fons de la vall, tancant lo pas del riu i ocasionant la sobreeixida greus perjudicis a les properes terres». L'anècdota demostra la força tel·lúrica de les antigues avingudes d'aigua, capaces d'emportar-se no només els ponts, sinó parts de muntanya i tot. |
 |
| 1920 ca. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost dels Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Foto: Janot d'Organyà (1867-1956).
Una esplèndida imatge del fotògraf on s'hi veuen bé les torres elèctriques al costat de la carretera que pujava d'Organyà cap a la Seu.
|
 |
| 2016. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost de Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Les romanalles de l'antic Pont del Diable o Forat dels Tresponts, entre el km. 165-166 de la C-14, encara són visibles al costat de la carretera. Quan s'hi faci el promès túnel, el trànsit en quedarà allunyat i el congost recuperarà el soroll remorós de les aigües.  1890. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost dels Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922). La imatge de l'insigne pioner de la fotografia catalana fou presa al 8 d'agost de 1890. Ens descobreix la palanca de fusta amb què els veïns de la zona substituïren el vell pont de pedra del Forat de Tresponts o Pont del Diable. Se'n reconeix la doble arcada als laterals.   1890. El Pont del Diable o Forat dels Tres Ponts, al Congost dels Tres Ponts, Organyà (l'Alt Urgell). Foto: Lluís Marià Vidal (1842-1922). L'autor es féu retratar just a la vora del pont de fusta, potser no s'atrevia a posar-s'hi gaire enmig. La data de la fotografia fa possible de creure que la caiguda del peculiar (potser únic) pont medieval romànic de doble arcada superposada fos per causa de la riuada de 1864. |
