 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. El rei Alfons III el Benigne, rei de la corona catalnoaragonesa, enterrat a la Seu Vella lleidatana al 1336, atorgà sis anys abans de morir la jurisdicció d'aquest marquesat a son fill Ferran (mort al 1363). El territori comprenia les viles de Camarasa, Cubells, Llorenç, Montgai, Privà, Santa Linya, Alòs, Vilanova de Meià, Fontllonga, Llimiana, Vernet, Castelló de Meià, Anet, Fabregada, i altres llogarets menors. La jurisdicció revertí a la Corona, i al 1368 fou concedit pel Cerimoniós al seu fill Martí, el qual essent ja rei el cedí a sa muller Maria de Luna. Fou venut a la ciutat de Lleida al 1396, però tornà a la Corona al 1414. Els avatars de la jurisdicció senyorial no cessaren: Adquirida la senyoria per Francesc d’Avinyó, secretari d’Alfons IV, el 1428 la cedí a Joan II de Navarra, futur rei de Catalunya-Aragó, a canvi de la meitat de Calaceit. El 1458 fou venuda a Lluís de Coscon, i per matrimoni passà als Luna, senyors de Ricla. El marquesat fou concedit de nou el 1543 a Diego de los Cobos i a la seva muller Francisca Luisa de Luna, senyora de Camarasa i de Ricla. La grandesa d’Espanya sobre el marquesat fou atorgada el 1626 a llur nét i sisè titular, Diego Sarmiento de los Cobos Luna i Guzmán. Fou setè marquès el seu neboder Manuel Sarmiento de los Cobos y Manrique de Mendoza, lloctinent de València i de Sardenya. El fill d’aquest i vuitè marquès, Baltasar Gómez Manrique de Mendoza de los Cobos y Luna, fou general de les galeres de Nàpols i lloctinent d’Aragó (enciclopèdia.cat). |
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa y las villas y lugares de que se compone dicho marquesado, que son 35 como pareze dicha pintura, y en cada uno de ellos se declara las casas que son, y los lugares que están despoblados, y a quienes perteneze sus xurisdicciones». Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli.
El mapa original de les possessions del Marquesat de Camarasa presenta un esplèndid acolorit, amb indicació, segons lletania del llarg títol, de les cases de cada poble i dels llogarets deshabitats fa ja més de tres-cents anys.
|
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli.
Mapa complet des de Montgai en el curs del riu Sió fins dalt del Montsec.
|
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli.
De Montgai al Sió a Camarasa, en la confluència del Segre amb la Noguera Pallaresa. Entremig, la vila de Cubells, i tots els petits castells que, en una època reculada, protegien la frontera catalana de la plana sarraïna. A Camarasa, s'hi observa el magne pont romànic que travessava el Segre, i Sant Llorenç de Montgai a l'altra banda, llavors amb el poble antic dalt del turó, a tocar del castell.
|
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli.
Detall de la part alta del Marquesat, amb el castell de Meià (1) damunt de Vilanova, amb Santa Maria i Figuerola cap a l'oest, i el congost de l'Escala del Pas Nou, al riu Boix (2). El vell camí de ferradura del congost unia la Conca de Meià amb el Baix Pallars. El Pont de la Gata n'és un dels vestigis conservats. El camí pujava fins a l'Hostal Roig i la Vall de Barcedana. La construcció d'una carretera l'any 1922 va suplantar-lo en molts dels trams.
|
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli. Detall de Vilanova de Meià, de jurisdicció del capítol d'Urgell. El Santuari del Puig de Meià, a tocar del castell, és ben visible al mapa. L'historiador Joan G. Roig i Jalpí descriu una inscripció sobre el portar de l'entrada de l'església romànica que remet la construcció a l'Any del senyor 815. Destruït aquell primer temple just a l'inici de l'any 1000, fou probablement aixecat de nou i consagrat al 1037. Vilanova comptava amb un centenar de cases, per només vint que restaven al nucli de dalt. |
    |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli. Detall de Figuerola i del poble de Santa Maria de Meià, amb 12 cases, segons número que consta al capdamunt del dibuix, i en honor dels 12 apòstols. La versemblança de les representacions dels pobles, bé que simples, ens descobreix quins estaven tancats dins la muralla, a l'estil de viles closes, i quins altres eren oberts amb el castell, església o ermita dalt del turó. |
 |
| Segle XVI. Marquesat de Camarasa. «Descripción y pintura de la villa de Camarasa...» Arxiu: Archivo General Fundación Casa Ducal de Medinaceli. Detall del Montsec de Meià fins a Rúbies, amb els petits llogarets que hi havia als peus de les parets i cingleres. A l'altra banda del Montsec, ja a la conca trempolina, la gran vila de Llimiana (Laminyana), amb 30 cases i jurisdicció reial. |
