 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Vista corprenedora de la ciutat encara emmurallada des del mar, amb la trajectòria dibuixada de les bombes caient sobre els edificis fumejants. El general espanyol Baldomero Espartero, en aquells anys regent del veí Regne (1840-43), i ja anys abans com a president del govern de la nostra estimada metròpoli, havia estat impulsor de polítiques lliurecanvistes que perjudicaven l'economia industrial catalana. Els treballadors, revoltats. provocaven bullangues per tota la capital, i l'exèrcit espanyol s'hagué de refugiar a Montjuïc, des d'on es bombardejà la ciutat per tal de recuperar l'ordre social i sotmetre-la de nou al poder governamental espanyol. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. «Empezó el bombardeo el dia 3 de diciembre de 1842 a las once y cuarto de la mñana, y se arrojó la última bomba a las doce y media de la noche. Durante este tiempo se arrojaron contra la ciudad 1014 proyectiles, a saber: 380 bombas de 14 pulgadas, 304 de 12 y 96 de 10, 60 granadas de 9 y 36 de 7, 62 balas de 24 y 76 de 12. Cerca de quinientas casas sufrieron más o menos daño, y los perjuicios causados en las fincas se evaluaron en 6.000.000 de reales de vellón, ascendiendo a igual suma los ocasionados en los muebles y efectos». |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. L'exèrcit espanyol, aquarterat al Castell de Montjuïc des de la fi de la Guerra de Successió, va fer servir la fortificació per castigar la ciutat, corrompent-ne així la història i l'afecte dels barcelonins, que al llarg d'aquests darrers tres segles hi han vist la personificació de l'opressió i la repressió. Fins al retorn de la fortificació a la ciutat, l'any 2007. A la torre del castell, encara hi funcionaven els senyals de comunicació amb pals, boles i banderoles. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Detalls de la vista: (1) Fragata en donde se ha tomado el punto de vista. (2) Barcelona y su iglesia. (3) Fuerte de la linterna [la torre del far]. (11) Parròquia de Nta. Sra. del Pino [Església del Pi]. (12) Convento de San Agustín. (13) Santa Mónica. (14) Fuerte de las Atarazanas [les antigues Drassanes Reials medievals]. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Detalls de la vista: (4) Fuerte de la Ciudadela. (5) Parròquia de San Pedro [Convent de St. Pere de les Puel·les]. (6) Parròquia de Santa Maria del Mar. (7) Parròquia de San Justo. (8) Catedral. (9) Audiencia. (10) Convento de la Merced. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Una vista centrada del gravat. La ciutat presentava encara a mitjan segle XIX l'sky-line tradicional, bàsicament idèntic al del segle XV. En primer terme, el moll, amb alguns velers grans, barques de vela de pescadors i, al davant a la platja, barques damunt la sorra. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Detall del canons fumejants del castell. Es calcula que aquell trist dia de bombardeig va causar entre 20 i 30 víctimes mortals. El cònsol francès a la capital catalana va aconseguir d'entrar al castell per parlamentar amb les forces espanyoles per tal d'aturar la repressió, alliberar els detinguts civils i perdonar la multa econòmica a l'ajuntament. Per aquest motiu, anys després la ciutat li dedicaria una de ses places, en honor i remembrança perenne del coratge i estima mostrats en salvaguarda dels barcelonins. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Darrere la ciutat, a la falda de Collserola, s'aprecien esbossats els petits nuclis i monestirs existents: Valldonzella, Pedralbes, Sarrià, Gràcia... |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. Al costat del moll, els primers magatzems que s'aixecaren al segle XIX a la Barceloneta. |
 |
| 1842. Bombardeig de BCN. L'Església de Sant Miquel del Port de la Barceloneta, aixecada amb la creació del barri a partir de 1753. |
