 |
| 2014. A Penya Montanyesa (2291 m.), L'Aínsa (O Sobrarbe). Escriu la «Biquipedia» aragonesa: «Penya Montanyesa ye a denominación popular que recibe en a comarca aragonesa d'o Sobrarbe l'estremo occidental d'a sierra Ferrera que se prolarga dica la val d'o río Cinca. Ha gosau estar sinyalada como uno d'os emblemas d'o Sobrarbe. A denominación gosa fer referencia a la estructura de a dita sierra, formada en a suya mayor parte por una gran formación sedimentaria de calsina, prefundament socavada por karsts, que exposa una paret de penya de qualques cientos de metros d'altaria, envistable dende muitos puestos en a comarca y os arredols por a suya elevada prominencia». |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Comencem de ben matinet, que és com s'ha de fer ja en aquesta època de l'any i ens les hem de cop amb un sender exigent. Ens cal ascendir uns 1200 m. de desnivell. Deixem el cotxe a peu mateix de carretera una mica abans d'arribar al Reial Monestir de San Beturián (Victorián), d'estil romànic i que es diu que fou panteó dels reis del mitificat Regne de Sobrarb, un dels comtats originaris del Regne d'Aragó, l'històric company de viatge dels comtats catalans durant més de sis-cents anys, fins que al 1707, el Borbó espanyol també els prengué furs i llibertats. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Arribem al prat de la fletxa, tot just a mitja ascensió. És tan verd, tan acollidor i tan ben formadet, que ens convida a ajaure'ns-hi una estoneta, com un ramadet d'ovelletes. Sobretot després, a la baixada, amb el cansament a damunt, l'estoneta que ens hi hem estirat ha sigut divina... |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). La colla del GEST belianenc avança compacta. Al fons, la vall del Cinca, amb el pantà de Mediano i més avall el del Campo. El coll per on pugem és ple de carpí (coixins de monja o eriçons) per tot arreu, que li confereixen un aspecte de catifa verda inacabable. Ara bé, no se us acudeixi tocar-los ni asseure-us-hi. Que per què? Acosteu-hi la mà i ho descobrireu! |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Amunt, sempre amunt. Avui portem sintonitzades totes les emissores de ràdio, però en aquest moment encara no parlem de menjars ni pastissos. Bon senyal, això és que el subconscient aguanta, i no ens demana sucre a crits. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). El moment de la pujada en què la muntanya fa prendre consciència al caminant de l'alçada és un dels instants fonamentals de la jornada. No som pas dalt d'enlloc ni hem acomplert cap fita, però ja hem deixat la Terra Baixa enrere i entrem decidits als dominis de la pedra i de la roca, de l'àliga i del voltor, de la boira, del vent i del cel. Aquest sentiment interior tan real com difícil de dir, ens l'ha captat el Gaspar en aquesta preciosa foto panoràmica. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). El sender s'estreny i els blocs de pedra comencen a sovintejar fins que s'acabaran fent omnipresents. Aquesta serra és una meravellosa mostra del cicle geològic per tal com la pedra, emergida amb força tel·lúrica cap a les altures, s'esmicola per tornar-ne a descendir durant els propers milers d'anys. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). El camí d'ascens és molt ben definit i marcat per fites. Avui no agafem la Faixa de Toro, que diuen que és aèria i espectacular. La deixem pendent, per poder tindre una excusa per retornar. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Arribem al peu de l'elevació més alta de la serra: «L'altura mayor que se puede contar en a Penya ye o Picón d'o Libro, con 2.291 metros, que tamién pasa por estar a punta mas altera de toda la sierra. Recibe iste nombre popular como conseqüencia d'a colocación d'una caixa metalica en a que se i guarda un libro a on que os vesitants i pueden firmar». Entesos. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). La catifa verda del carpí ha deixat pas a la catifa grisa de la roca esbocinada. El sender es va difuminant fins que arriba un punt que desapareix: només una aglomeració massissa de blocs. Com rimava en Josep M. de Sagarra: «Un camí. Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir!» |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Ens semblava que el dia fóra radiant i a mesura que pujàvem la boira s'anava ajaient sobre la Penya. Un cop dalt, la vista era nebulosa i tan sols durant una garxinada endevinem el Cotiella allà al darrere, la pròxima meta del GEST. Efectivament, dalt del cim una caixa metàl·lica guarda el llibre de visites. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). La colla del GEST belianenc immortalitzant la jornada. Un altre dels moments esplendorosos d'emocions positives i de serotonina de tota ascensió. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). I apa, xics i xiques, altre cop per avall. Ja dinarem més tard, que no és cap hora. Avantatges de matinar. Que no les tenim totes del fred que fa. Sempre ho diem, però de vegades no ho fem: que no hem d'oblidar-nos mai d'una màniga llarga ni de l'impermeable. Després direm que la muntanya és traïdora, quan som nosaltres els tossuts. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Les formes esquelètiques dels troncs dels arbres morts (i alguns de vius i tot!) conformen uns paratges desoladors, o bé artístics: tot depèn dels ulls que guaiten. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Hora de dinar, reposar i reprendre el llarg descens. Alça, Gaspar gran! Una bona migdiadeta per al curriculo després d'un bon dinar de tupervari. |
 |
| 2014. A Penya Montanyesa, L'Aínsa (O Sobrarbe). Desfem el camí pujat i arribem a baix al cap de vuit horetes de trescar per aquesta gran serra. Gran per la geologia, ja que ens ofereix tots els elements dels magnes gegants pirinencs que té al darrere. Gran per l'esperit, gràcies al sentiment de germanor amb l'aire i la pedra. Una excel·lent combinació per al caminaire. |
