20170324

[1661] Heidelberg al temps del Cinc-cents

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista de la ciutat alemanya medieval, ajaguda sobre el riu Neckar, al costat del qual hi ha les grans ciutats del tercer land més poblat d'Alemanya actualment. Fou la capital del Palatinat (Pfalz) des del segle XIII i Rupert I hi fundà la primera universitat alemanya al 1386 . 


La Universitat de Heidelberg tingué un paper destacat en l'era de l'Humanisme i de la Reforma protestant, i en el conflicte entre luteranisme i calvinisme. La Biblioteca hi fou fundada al 1421, i és la més antiga de tota Alemanya. L'abril de 1518, pocs mesos després de la proclamació de ses 95 tesis, Martí Luter fou rebut a Heidelberg per defensar-les a la Universitat.

1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Vista des del turó de l'altre costat del riu, cap al sud. En aquesta imatge, doncs, el riu flueix cap a la dreta. A la marge septentrional, modernament s'hi transita per l'anomenat 'Philosophenweg', o Passeig dels filòsofs, des del qual hi ha les característiques vistes a la ciutat vella i el castell.

La ciutat medieval s'allargassava al peu d'aquest l'antic castell, i s'agombolava al voltant de la magnífica catedral gòtica. Riu avall, els ravals i els magatzems del port. Un preciós pont de pedra, cobert, donava accés a la ciutat.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del pont i de l'entrada a la ciutat, senyorejada per la catedral. La poca fondària del riu, en certes èpoques, devia permetre de remuntar les barcasses fluvials a força de mules, dins l'aigua!, tal com l'operació és dibuixada en el gravat. Tant degué sorprendre'l. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

«Florentissima civitatis Heidelbergensis, Palatinatus metropolis, iuxta Neccarum posita».
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

El magne castell, reconstruït com a palau en aquell segle després que un incendi destruís l'edifici medieval. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall del ferreny pont de pedra medieval, amb una gran i alta torre de defensa, i tot cobert de fusta. La porta principal de la ciutat era protegida de dos grans torres blanques amb teulada cònica negra, encara existents. Els bombardejos aliats de la II Guerra Mundial van respectar la ciutat, que ha pogut conservar ses monuments més característics. 
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de les muntanyes i del raval de la ciutat, cap a l'oest, cap a on creixerà la ciutat modernament.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall dels magatzems del port fluvial, i del raval extramurs. És curiós el detall de les teulades pintades totes de verd, potser perquè eren de pissarra negra reverdida de molsa.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

La part oriental de la ciutat, per on el Neckar arriba a la vila, al peu del castell. En aquesta banda del riu, hi trobem un camp de vinya, que devien abundar en les terrasses fluvials a tocar del riu.
1572. Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).

Detall de la ciutat, amb les agulles de les esglésies menors que sobresurten entre els teulats. Fora pont, una ermita rebia els viatgers. 

20170323

[1660] La Palamós de Baldi

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port de Palamós, amb la ciutat i la ciutadella al darrere.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
La vila de Palamós, ben fortificada, amb l'església gòtica presidint el poble. Fins a la ciutadella, s'ajeia el raval de pescadors ran de mar.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
L'església gòtica de Santa maria, dalt de l'altiplà fortificat on hi havia el poble medieval, que tancava i protegia l'istme de la terra ferma. Llavors encara no feia cent anys del retaule de l'altar major d'Isaac Hermes.

1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
El moll del port, entre la ciutat i la ciutadella. Un parell de galeres entren per arrecerar-s'hi.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Una peça d'artilleria protegeix el moll, mentre la canalla corre enjogassada. Algunes barques de pescadors són damunt la platja rocosa, i dalt la ciutadella destaca la torre de guaita, al costat del convent dels Agustins, amb son campanaret. Al cap de la petita península palamosenca, un molí fariner de vent desplega tota la majestuositat de les aspes. 
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detalls del moll i del raval de pescadors sota els baluards de la ciutadella, que protegia el port, punt estratègic militar per a les armades de l'època, perquè els podia proporcionar un bon i segur recer en la ruta entre Barcelona i França.
1668-69. Palamós, el Baix Empordà.
«Viatge de Cosme Médicis...», Pier Maria Baldi (BNP).
Detall de les galeres, amb ses llargues fileres de rems, a força de braços dels penats.

20170321

[1659] La Palamós de Beaulieu

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
60 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella a l'istme de Sa Punta, vista des de terra ferma. El poble emmurallat en primer terme, i el convent dels agustins i un molí fariner amb les aspes al vent, dalt del penya-segat.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del penya-segat de Sa Punta, amb els bastions que protegien la ciutadella. S'hi observa el gran edifici del convent dels Agustins, i el molí a tocar de l'esbalç. Una barca de pescaires, de vela llatina, feineja en primer terme. 
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall del convent dels Agustins i del molí de vent.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
El campanar de l'església major sobresurt entre les cases del poble emmurallat. Algunes barques de pescadors són fondejades a la platja.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la platja, a la badia i port natural que feia el cap per la seua banda meridional.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Detall de la vila fortificada i de l'església.

1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Plànol de l'istme de Palamós i del port natural (C) de què disposava.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Els baluards (G) que protegien la vila (A) per la banda de terra ferma. S'aprecia ben bé el port natural i el moll corbat de què disposava.   
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
Entre la porta i la ciutadella, el barri més pobre dels pescadors i altres magatzems portuaris.
1660 ca. Palamós (el Baix Empordà). 
«Plan de la Ville et Citadelle de Palamós»,
Gravat del Cavaller de Beaulieu
La ciutadella (B) de Palamós, amb el convent dels Agustins (D), el molí de vent (E) i la torre de guaita (F) de cara al nord.