20170117

[1618] Un passeig per la Seu d'Urgell de 1788

1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Després d'una setmana de visita per Andorra, el viatger retorna a la Seu: «Urgel, situada en un llano entre los ríos Valira i Segre, cercada de grandísimos montes y el más famoso, el llamado Cadí. Sus calles anchas en general y sus porches para pasear el imbierno quando está nevando».

Llavors la ciutat era encara encercada d'un mur, al vespre se'n tancaven les portes d'accés, però «las murallas estan francas para los que quieren», o sia, cap dificultat per saltar-hi. «Hay 77 casas, no hay industria alguna ni señales ni movimiento de haberla». Més endavant encara rebla: «Aquí ha habido industria antes de ahora: se empezó a restablecer la de medias [mitges] pocos años hace, y por causa del contrabando de las francesas decayeron al punto».

El vell Seminari Conciliar, abans de la construcció del gran edifici de mitjan segle XIX, s'ubicava al que havia estat Col·legi dels Jesuïtes, llavors expulsats de l'Estat (espanyol) feia unes tres dècades.
1890 ca. La Seu d'Urgell.
Foto: Frederic Bordas i Altarriba.

Vista general de la ciutat de final del segle XIX.
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Encara a les acaballes de l'Antic Règim, el batlle era nomenat pel Bisbe. A la casa de la vila, hi tenien el retrat d'Hèrcules, llegendari fundador de la vila. «La cárcel está dentro del Palacio Episcopal, que ciertamente parece feo y impropio de una casa de asilo. Yo no la querría tener en mi casa». 

Sobre els carrers, escriu que «las calles están bien empedradas, y sus casas de las principales son buenas, hay plazas anchas, especialmente la que llaman del Palacio... La posada es casa de alquiler miserable».

1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
«El horno es del Obispo y se hace buen pan del trigo del país. Las calles forman una especie de herradura, estan empedradas y se barren los sábados». Segueix la descripció de la catedral i del campanar, i dels altars de l'església.
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
El viatger trobà poc interès en l'arquitectura, pintura o escultura de l'antiga catedral. 
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Els convents de la ciutat: el de monges de l'Ensenyança, «que produce muy buenos efectos a esta ciudad», el dels Dominics, que «estuvo antes fuera de la ciudad hasta que se arruinó el año de 1366 para impedir que los franceses hiciesen daño desde el ala de é a la plaza, y entonces se trasladaron al que ahora ocupan».
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Es destaca que «hay zementerio separado hecho pocos años hace». Un altre dels convents de la ciutat d'Urgell fou el dels Agustins.
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Aclareix l'autor en nota: «Al valle de Andorra vienen a veranear ganados de Urgel. En las calzadas suele haber contrabandistas». El dia 29 de setembre, se surt de la ciutat en direcció a Sant Joan de l'Erm, «pasando por el río Valira por un puente de piedra de dos ojos que pertenece por mitad a la Seo y Castell Ciutat». L'altre pont, sobre el Segre, a tocar de la serradora de fusta. 
1788. La Seu d'Urgell (l'Alt Urgell),
 «Diario de los viajes hechos en Cataluña por don Francisco de Zamora», tom I, ms. (BNE). 
Pel camí, «se ven algunos almendros y carrascas, y muchas viñas, cuya uva quando está madura es gustosa, y sin embargo el vino que se hace de ella vale muy poco, atribuyéndose a la calidad del terreno, a la abundancia de lluvias al tiempo de hacerse la cosecha, pero principalmente puede atribuirse a no saber hacerlo bien».

S'explica en nota que el pont de fusta d'Oliana produeix una important renda anual «que podría emplearse en recomponer el paso de los tres»... dels Tres Ponts.

20170115

[1617] Ciutats de l'Europa cincentesca (x)

1579. Roma antiga, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Recreació de la Roma clàssica, creuada pel Tíber i  amb sos principals monuments.
1579. Roma antiga, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma antiga, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio. 
1579. Roma antiga, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma antiga, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
La Roma del Renaixement, amb la basílica de Sant Pere ja construïda (angle inferior esquerra).
1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Roma, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Tívoli, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Tibur, venusta Lati Vrbs, vulgo Tivoli». L'antiga ciutat del Laci. 
1579. Tívoli, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Tívoli, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Tívoli, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Tívoli, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Terracina, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Una altra de les ciutats destacades del Laci, al costat del mar Tirrè: 
«Vetustissima ad mare Thirrhenum Terracinae oppidum».
1579. Terracina, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Terracina, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Terracina, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Terracina, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Loreto, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ciutat de les Marques, a l'Adriàtic, amb la majestuosa basílica de Santa Maria.
1579. Loreto, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Loreto, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.
1579. Loreto, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

20170114

[1616] Ciutats de l'Europa cinccentesca (ix)

1579. Urbino, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
«Urbino, Piceni urbs, alto in monte inter Albin sive Sapim». La preciosa i monumental ciutat d'Urbino, patrimoni de la Humanitat, a les Marques italianes, al segle XVI sota el domini dels
Della Rovere, hereus de sang del Papa Juli II.
1579. Urbino, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Urbino, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Urbino, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Urbino, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Rímini, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ciutat de l'Emilia-Romagna, que deu el seu nom al riu al costat del qual va créixer. Un braç en fou desviat per donar protecció de fossat a l'altra banda de la ciutat, tal com s'observa en el gravat renaixentista. Del segle XVI fins al període napoleònic pertangué als Estats del Papat.
1579. Rímini, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Rímini, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio. 
1579. Rímini, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Rímini, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Parma, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ducat dels Farnese a l'Emilia-Romagna, pàtria del parmeggiano, fortament fortificada i amb una característica disposició circular, a la qual s'hi afegí la gran estrella de baluards. A la banda inferior esquerra, un figurant de pagès es dirigeix a l'hort amb l'aixada.
1579. Parma, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Parma, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Parma, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Parma, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Velletri, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Velletri és una ciutat d'Itàlia a la regió del Laci, província de Roma, amb uns 50.000 habitants. Està situada al vessant sud dels Monti Albani a 322 metres d'altura. Té indústria vitícola i ramadera. Des del segle XVI fou una ciutat sotmesa al poder dels Estats Papals.
1579. Velletri, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Velletri, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Velletri, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Velletri, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.

1579. Pesaro, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).
Ciutat de les Marques, a l'Adriàtic que passà a mans de diverses senyories a l'Edat Moderna. 
«Pisaurum, elegans Piceni Vrbs».
1579. Pesaro, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Pesaro, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Pesaro, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.
1579. Pesaro, «Famose città di tutto il mondo», F. Valegio.