[194] Nire aitaren etxea

27 de setembre de 2012

El Parlament de Catalunya reafirma el dret d'autodeterminació nacional i aprova la celebració d'un referèndum democràtic. En record i homenatge als patriotes anònims que durant 300 anys, i fins avui, i fins demà, ho han fet i ho fem realitat una mica cada dia amb tenacitat, lluita o sacrifici.

1963. Gabriel Aresti, Nire aitaren etxea (La casa del meu pare).

[111] L'anno che verrà 

[193] 780 anys de Sant Miquel en fira

Diu el cartell de la Fira de Sant Miquel de Lleida d'enguany que se celebra el 58è Saló de la Maquinària Agrícola i el 27è Saló Internacional de la Fruita. Vol dir de l'època actual. Perquè no s'hauria d'oblidar (més aviat caldria lluir-ho a tort i a dret) que ja el Conqueridor l'any 1232 va donar privilegi a la ciutat per fer fira i mercat per Sant Miquel. Cap menció al fet que aquest any s'ha acomplert, doncs, el 780è aniversari de la fira lleidatana. Un altre símptoma de l'amnèsia històrica que (segons la meua percepció, que pot ser errònia), des de fa temps la ciutat de Lleida, o potser més ben dit, la societat lleidatana s'ha girat d'esquena a la fruita, al tros, a les sèquies, a l'horta, als pobles. No som prou conscients que qui oblida lo passat, oblida a si mateix.

 

[60] Quan de la fira en deien «feria»

1955. Portada de la revista lleidatana LABOR sobre la primera edició de la fira moderna.

1928. Exposició agrícola a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida. 
3 de novembre. Revista IBÈRICA, núm. 750.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1946. Exposició agrícola a Lleida, llavors sense el nom oficial de Fira de Sant Miquel. 
En ple començament de la postguerra, en la «lengua del imperio», és clar, i amb pomposa iconografia de victòria franquista.

1955. Porta de la revista lleidatana LABOR 91, del 13 d'agost.
Dedicada a la recollida de la fruita, amb cistell i encara sense les famoses galletes de plàstic dels anys 70, i amb un «banc» de fusta de sis escales. Un excel·lent batec de vida pagesa i popular, que tan bé va saber captar aquesta publicació lleidatana al llarg del seus números, enmig de la censura oficial omnipresent.

1956. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.

1959. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.

1965. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.

1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida, amb una iconografia més tecnicoeconòmica dels anys del «desarrollismo» franquista.

1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida amb una foto d'una poma «estàrquing» (Star King).

1972. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida.

1973. Fulletó de la Fira de Sant Miquel a Lleida, encara en la mateixa «lengua».

1976. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.

[192] Mallorca 1715

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, 
Nicolas de Fer (1646-1720), París.  
Un dels més prolífics i influents cartògrafs gavatxos d'aquell canvi de segle (Gallica).

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.  
Detall del preciós mapa acolorit de la fortificació de Ciutat de Palma a la fi de la Guerra de Successió. Després d'ocupada Barcelona, els darrers territoris que resistiren a caure sota el domini felipista foren Mallorca i Eivissa, per mor de la tenacitat del darrer virrei austriacista Marquès de Rubí, les quals no es rendiren completament fins que l'esquadra comandada pel cavaller d'Aspheld va provocar-ne la rendició a l'estiu de l'any 1715.

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detall del port i de la doble fortificació: la línia de la muralla medieval i la moderna línea de baluards.

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: el Port (13), el bastió del moll (12), la Llotja, la plataforma del Rosari (14), el Palau Reial, la Catedral, el Palau del Bisbe (18), el Palau del Marquès de la Torre (19), el Palau de la Comtessa de Formiguera (20), el bastió de Berar (11).

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.
Detalls: el bastió del Príncep (10), el bastió de la Porta del Camp (9), amb el camí cap a Llucmajor.

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer.
Detalls: la Porta de Sant Antoni, al camí de Manacor, entre el bastió de Sant Antoni (7) i el bastió de Sant Jeroni (9), amb el potent baluard defensiu del «fauburg» o raval.

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: el jardí dels Caputxins (22) al camí de Jesús, la «fontaine» que portava aigua a la vila i el camí de Sóller (23). El bastió del Sitjar (3), el bastió de la Piqueria (4), el bastió de la Torre de Santa Margarida (5), i el tram de l'aqueducte medieval entre la porta de Jesús i la porta Pintada.

1715. Plan de Palma ville capitalle de l'Isle de Majorque, Nicolas de Fer. 
Detalls: Geògraf de Sa Majestat Catòlica francesa, a l'infern sigui.

[12] Plan of the Camp of Tarragona

[191] Més BCN de vidre

1890-1900. BCN. 
Monument a Colom sense trànsit, quan encara els cotxes no existien. Al fons, les Drassanes i Montjuïc (placa fotogràfica de vidre).

1890-1900. BCN. 
Magnífica vista del Passeig de Colom, llavors digne d'aquest substantiu: un veritable «passeig» que va substituir la muralla de mar.

1890-1900. 
BCN. L'Arc de Triomf, a la nova ciutat sorgida de l'Exposició de 1898.

1890-1900. BCN. 
Cementiri de Montjuïc, detall d'un panteó.

1890-1900. BCN. 
Museu de Geologia, construït el 1882 a la Ciutadella.

1890-1900. BCN. La Font del Geni Català, al Pla de Palau. 
Obra de Francesc Daniel Molina, aixecada en honor de José Bernaldo de Quirós, marquès de Campo Sagrado, el capità general espanyol que promogué el 1824 la canalització d'aigua potable des de Montcada fins a Barcelona. Les estàtuas sedents representen les quatre províncies catalanes i els caps de lleó, els rius Llobregat, Ter, Ebre i Segre.

1890-1900. BCN. La Font del Geni Català, al Pla de Palau. 
Aquesta plaça era des del segle XVI el lloc d'entrada i sortida de la ciutat cap al port i el mar, a través de la Porta de Mar.

1890-1900. BCN. Vista de Montjuïc des del port. 
Una insòlita vista de la muntanya, sense cementiri i sense port al davant, amb la roca abocada directament al mar.

1890-1900. BCN. 
Vaixell de guerra entrant al port de Barcelona. 

[183] BCN de vidre

[190] Lleida a vista de cigonya

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Vista general de la ciutat, des de Ferran fins al darrere del «castell», on s'afigura un carrer rectilini incipient, l'actual Prat de la Riba.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Magnífica vista de la Seu Vella i la Suda.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la futura plaça Ricard Vinyes. És curiós com es construïen blocs de diversos pisos d'alçada, sense veïns, com a bolets gegants ací i allà.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'actual avinguda Prat de la Riba, a la dreta ja arbrada i el camí que serà la part de dalt de Príncep de Viana, cap a la plaça Europa.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del Canyeret al peu de la Seu Vella. A la dreta, baixant cap a Ferran, la Baixada de l'Audiència des dels Porxos del Massot. A l'esquerra, la Baixada de la Trinitat.

1929. Lleida a vista de cigonya, Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Plaça Sant Joan, amb edificis no alineats.

[176] Lleida alta aèria