[689] Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça)

2014. Serra de Cis (popularment Sis), Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
A primera horeta del matí, enfilem Pardinella amunt, cap a la Serra de Cis, que separa les aigües tributàries de la Ribagorçana de les de l'Isàvena. L'etimologia popular en diu Serra del Sis, perquè agafa termes de sis pobles. Afegeix Coromines: «Sembla clar que l'ètimon és el llat. SCISSUM o (IN)CISSUM, muntanya tallada». Per tant, Cis n'és la grafia etimològica. Tot just començar, ens saluda l'esplèndida esglesiola romànica del poble vell, que dècades enrere hagué de transferir-se avall a l'altre costat del riu perquè no hi havia pont. En Ton del Salero ens explica com funcionava aquesta antiga ventadora de gra, miraculosament salvada del progrés. 

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Afortunadament arribem ja al solet, i és que a l'ombra encara hi fa aquella mena de frescor incòmoda. De seguida, es dreça darrere nostre el company inseparable de tota la jornada, rei majestuós d'aquesta vall: el Turbó. Hem deixat els cotxes als peus de Visalibons. Segons Coromines, un nom que ens remunta als mateixos orígens de la llengua, quan en el parlar arcaic i la toponímia de fa mil anys va canviar-se la ela de Vila- per la s sonora [bizalibons]. La segona part del mot compost podria fer referència a l'arrel de llop (LUPO).

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Sota el comandament del nostre guia d'avui, pugem per antics camins de bestiar, ara malmesos. L'Eloi és un enamorat de la Vall d'Isàvena i del Turbó. Tant tant, que s'hi va casar i tot.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Anem revoltant la serra fins a la petitona ermita romànica de Cis. La teulada és a punt de dir prou, i ara el pastor se les ha empescat totes per salvar-la...

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Ara toca una estona de bosc, una mica espès. El roure espera la nova fulla que li renovi la vella, i l'eruga de la processionària ja es desplaça per expandir-ne la plaga. 

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Al tanto, Safraner! Arriba una parada tècnica. Al fons, al lateral del Turbó, la Peña Montañesa trau el nas.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Encarem ja la part final dels prats de l'Amurriador, farcits de cards esclatats. A poc a poc, a l'horitzó, altres gegants es van afegint a fer companyia a la colla d'avui del GEST belianenc.  

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Amunt, sempre amunt! Per veure l'inigualable espectacle blanc que s'obre davant nostre.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Ja som dalt de l'Amurriador (1791 m), on s'hi troben un punt geodèsic i una torreta d'observació forestal. Sens dubte, un mirador privilegiat sobre el Pirineu.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Decidim anar a dinar a dalt de l'altre turó, al Puialto (1782 m) per veure encara de més a prop la neu del Pirineu.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
La petita fotografia panoràmica (feu-hi clic al damunt) no pot fer honor a la grandesa de la cadena de muntanyes que s'exhibeixen davant nostre, des del Turbó a l'oest, fins al Cadí i el Pedraforca a l'est, passant pel Posets, la Maladeta i l'Aneto, i els Besiberris. Dinar asseguts de cara a tots ells, albirar-ne la blancor relluent sota un blau cel autèntic, i dominar-los tots en una única gran mirada, quin restaurant us ho pot oferir a la carta?

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Abans de començar a baixar, uns moments d'admiració i reflexió: quin de tots aquests gegants es deixarà guanyar aquest proper estiu?

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Unes sorprenents espones de pedres rieres, totes perfectament arrodonides, de quan el riu campava per un altiplà per erosionar. Des del Mirador del Mallo, se'ns ofereix tota la vall alta de l'Isàvena. Baixem cap a Beranui des de les Bordes, però primer cal trobar el petit grau que ens permeti el descens pels peus de la roca.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
L'església romànica de Beranui ens surt a rebre de seguida.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Una vall encara plena de vida rural. Sabríeu dir per a què serveix aqueixa gàbia fortificada? Doncs per pesar porcs, sí senyor.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Creuem l'Isàvena pel magnífic pont medieval de Beranui i retornem per la carretera cap als cotxes. Alguna cosa d'estrany ocorre quan els cartells no són escrits en la llengua mil·lenària de la gent de la terra.

2014. Serra de Cis, Vall d'Isàvena (Ribagorça). 
Les darreres sorpreses de la jornada: una ràpida visita al Monestir romànic de Santa Maria d'Ovarra, a la sortida del congost de la Croqueta, avui esquarterat per un immens talús de la carretera. L'arrel bascoide d'Ovarra remet a llit, jaç, per tal com el conjunt monàstic era ajaçat a tocar del riu, tot sortint del congost cap a la vall oberta de l'Isàvena, nascut de les entranyes de les Maleïdes. De retorn, encara podríem visitar Roda d'Isàvena, l'episcopal germana bessona de Lleida durant mil anys. Avui ens conformem amb una breu ullada al pont romànic a tocar de la carretera. No patiu, la colla del GEST belianenc sempre és a punt per tornar a pujar, oi? 

 [673] De la vora del Segre a la punta del Montmeneu

[688] Camp d'aviació dels Mangraners

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
L'altiplà del camp d'aviació, l'aeròdrom lleidatà privat de Josep Civit, en una vista aèria esplèndida.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall dels Mangraners, poc abans que el barri comencés a créixer per l'arribada de la immigració espanyola, sota el context de la dictadura feixista d'un seu general espanyol. 

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall de la torre i de l'hangar, d'arquitectura racionalista dels anys 1930.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El camp fou usat per la (pobra) aviació republicana, juntament amb el d'Alfés.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
El camp d'aviació dels Mangraners encara mantindria certa activitat durant els primers vint anys de la postguerra.

Anys 1950. Lleida. La Seu Vella.
Lleida: de l'alba al ponent, Ateneu Popular de Ponent, 1970.
Detall dels avions aparcats als peus de la torre.

1929. Camp d'aviació dels Mangraners.
Una foto al costat d'un antic aparell d'abans de la guerra.

Anys 1940-50. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Una trobada d'avionetes, potser durant alguna festa major, que suscità l'interès dels lleidatans, que s'hi atansaren en bicicleta.

Any 1949. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Festival aeri de la festa major de Lleida.

Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
El camp d'aviació dels Mangraners no resistiria la pressió urbanística d'un barri que als anys 1960-70 cresqué a la xamberga, i que durant la bombolla dels anys 2000-10 acabarà d'urbanitzar-se amb blocs formiguers. És que no tenim perdó!

Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Detall dels Mangraners, amb l'hangar ja a tocar de les cases, rere el camp de futbol.

Anys 1960-70. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Els nous usos agropecuaris del camp.

Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
L'estat d'aquests darrers anys de l'hangar, amb l'estrella de Nadal damunt la torre. S'ha aprofitat com a estable del naixement de Jesús per al pessebre vivent del barri.

Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Detall dels accessoris del pessebre vivent, ja abandonats.

Anys 2000. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
La paret de la torre, rockòdrom per al jovent durant algun temps.

Anys 2000. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
Un edifici que cal preservar de la fagocitació urbanística. 

Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
El barri dels Mangraners, envoltat de polígons i carreteres per totes bandes.  

Anys 2010. Lleida. Camp d'aviació dels Mangraners.
L'històric hangar de l'Aeròdrom Civit resta com a testimoni del vell camp d'aviació enmig d'equipaments i bloc de pisos construïts a l'antiga pista.

[590] Lleida, primera postguerra

[687] Pobles de Ponent, 1843

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
Esplèndid gravat de la Seu Vella lleidatana en aquesta guia de viatges espanyola de mitjan segle XIX, que ens considerava part del seu país. La imatge és detalladíssima, amb un soldat espanyolet fent guàrdia a la caserna, llavors ocupada militarment. L'única bandera que presidia el «castell» era la seua. Almenys, darrerament n'hi ha tres. La Porta de les Núvies llavors no tenia escala i anava arran de terra, mentre que els claustres donaven a un nivell inferior.

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
Notícia dels pobles. De Fraga, en destaca la Maça, «instrumento de madera a modo de martinete... que sirve para clavar guiones o maderas dentro del río y componer el puente siempre que lo necesita». Fins a tal punt era freqüent haver de refer el parts del pont a causa de les riuades del Cinca. De pas per Alcarràs i Butsènit, i finalment Lleida, que no arribava ni a 14.000 habitants. Se'n destaca: «el depósito de aguas, este se construyó de 1780 a 90, y la catedral desde el 60 al 84». Es refereix a la Catedral Noval, construïda durant 24 anys. Sembla que l'educació estava ben assistida, i la beneficència i la maternitat, també.

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
«...dos paradores de diligencias, y posadas cómodas para el viajero». Referència als quatre setge de la Guerra dels Segadors, que tant danyaren la ciutat. 

La galera, a banda d'un vaixell, a terra ferma era un carro de quatre rodes, generalment cobert amb una vela sostinguda per arcs de fusta (DCVB), que feia les funcions de càrrega o d'autobús a baix preu, per als qui no podien pagar-se una diligència.

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
De Lleida per amunt: Bell-lloc, Sidemun (Sidamunt), Mollerussa i Golmés, aleshores aquesta més important que la seua veïna. Després, la venta de les Soques i Bellpui (Bellpuig), que no mereix cap línia, i Vilagrassa (6 habitants!) i Tàrrega, al costat del Ondara, anomenat «riachuelo Cervera», població ben cuidada: «Las calles son rectas, empedradas, y la mayor parte anchas y el caserío regular...»

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.
Arribant a Cervera, després de la venta de Roquetes i la Cugullada, nom inconvenient i modernament adaptat en Curullada. A Cervera, però, «algunas de sus calles están bien empedradas, pero hay otras muy pendientes y trabajosas...» de pujar, s'entén. La ruta de la vella via romana per la Panadella i futura N-II continua cap a Vergós, Hostalets, Panadella, Porquerisses, Santa Maria i Jorba fins a Igualada, «una de las principales poblaciones industriosas y mercantiles en Cataluña, y en ella se disfruta de agradable sociedad por el fino trato y buenos modales que caracterizan a sus habitantes...» És a dir, que hi havia pela llarga!

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.

Detall del campanar de la Seu Vella, amb la bandera del nostre estimat país veí onejant-hi als peus.

1843. Lleida, «Guía del viagero en España» [sic], F. de P. Mellado.

Detall dels absis menors i de la Porta de les Núvies, al creuer que actualment de la banda de ciutat, ha quedat en desnivell amb la costa que puja des del peu dels arcs del claustre i, per això, tant aquesta porta com la dels Fillols tenen un bon tram d'escales.

[648] Ilerdam videas (o Gardeny i la Vall de la Mariola)