[678] «El Pallaresa» lleidatà, 1895

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El diari dels liberals lleidatans al pas del segle XIX al XX, dirigit per Romà Sol i Mestre.
Vista del Segre, llavors un riu ferotge i sense regulació artificial encara, campant tan ample al seu pas per Lleida, en una vista presa des del marge dret, a l'alçada de l'actual passarel·la davant per davant del Carrer Cavallers, amb Gardeny al fons.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La preciosa fotografia a doble pàgina, en un gran angular esplèndid, continua la imatge fins al Pont Vell al fons.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
Detall de la banqueta, llavors totalment verge, no urbanitzada. S'hi aprecien els arbres del passeig de Blondel, ja que només hi havia un edifici, davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria. Més avall, destaca la teula i la base de pilans de ferro de l'antic Mercat de Sant Lluís, tombat cap al 1915 aprox per fer-hi el Museu Morera en un temple neoclàssic, que també desapareixeria abans de la guerra. Actualment, els situaríem més o menys a l'estació d'autobusos.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
Detall de Blondel, quan no existia ni tan sols l'antiga banqueta urbanitzada. La Lleida medieval donava directament al Segre, justament darrera de l'antic Hospital de Santa Maria, per damunt del qual s'aprecia una de les torres de la Catedral Nova. La gran creu que es veu a la teulada presidia la façana de l'Hospital, llavors amb finestres obertes per tot arreu per donar llum i aire als pavellons de malalts.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
Detall de la riba del Segre al seu pas per la ciutat. A l'esquerra, una de les torres de la Catedral Nova, i cap a la dreta la cantonada de Blondel amb el Carrer Cavallers.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
Detall de Blondel amb els arbres que tingué des de l'obertura del passeig davant les cases que feien de muralla. Com sempre, la Seu Vella, encara que llavors ocupada militarment pels espanyols, presidint la vida quotidiana dels lleidatans.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Capçalera del diari liberal lleidatà en el seu primer número il·lustrat. El diari es pubicà sempre en la llengua del nostre estimat país veí, que llavors molts pocs lleidatans sabien parlar i encara menys escriure. Els liberals lleidatans encara tardarien un decenni ben bo a fer el salt al catalanisme polític.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un superb gravat de l'ermita de Butsènit per darrere, des de la font.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
El ressorgit raval de Cappont, amb els Camps Elisis de l'Alcalde Fuster al fons i l'enorme sorral que hi havia pont avall, on tot just hi havia un molí amb la silueta de l'alta fumera i uns pocs casalicis davant del riu.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
Detall de l'últim arc del pont, llavors encara el primitiu pont medieval de la ciutat, però sense l'arc enorme que en custodiava l'entrada.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida.
La platja de Cappont, amb algunes dones rentant la roba al riu, i els grans casals que hi havia, amb el carro aparcat davant de casa (sense problemes de parquímetre).

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Preciós dibuix dedicat al nostre gran pianista Ricard Viñes, «de su más gande adminador V. Checa» (del qual n'estic cercant informació). Llàstima que el plec del diari hagi foradat la cara de l'ínclit pianista, però tot i això ens deixa entreveure perfectament l'aire que tenia el mestre assegut davant el piano.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Representació del martiri de Sant Anastasi, de Miquel Fontanals. El patró de la ciutat, que ha esdevingut un gran desconegut per als lleidatans. Era un soldat romà nascut a la nostra ciutat, convertit al cristianisme i per això martiritzat l'any 305 de la nostra era, durant el regnat de l'emperador Dioclecià. Devia ser de bona família, ja que es traslladà a Roma, on féu carrera militar. Després de l'Edicte de persecució dels cristians promulgat per l'Emperador, prengué consciència de la seua fe i marxà de retorn cap a casa, cap a Ilerda. El seu gran miracle fou portar la fe cristiana als lleidatans, que s'anaren convertint. Detingut i torturat, fou finalment degollat.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Una perspectiva magnífica de Sant Llorenç des del lateral. S'aprecia la degradació de l'església i com era l'entorn que tenia. Una antiga teiera per a l'enllumenat de torxa sobresurt a la base del campanar.

[154] «Lleyda y'l Concert Econòmich»

[677] Balaguer del XIX al XX, més

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'altre gran temple balaguerí, el Sant Crist, amb la pujada del Via Crucis. 

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de llavors nova façana del temple, en construcció.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
El gran edifici del Sant Crist, ajagut dalt del Pla d'Almatà, i les estacions del Via Crucis per pujar-hi.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de la falda del Sant Crist.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Convent de Sant Domènec, extramurs del cappont balaguerí.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall dels arcs medievals del claustre de Sant Domènec.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall del Claustre.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«La planta del primitiu temple... tenia la porta encarada entre nort y ponent, de la qual se'n troba rastre derrera de la capella fonda mirant al Reyal. L'altar major era a sol ixent, poc més o menys en lo punt ahont avuy s'obre la porta lateral...»

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La tradició de la imatge del Sant Crist, pujant aigües amunt del Segre. Traslladada a la nova capella el dia 21 de març de 1626, en cerimònia presidida pel rei Felip IV i del Comt-Duc d'Olivares, entre altres Grandes, que a l'infern siguin tots plegats. 

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El convent de Sant Domèncec: «Tal com se troba actualment, ab prou feynes pot donar idea de lo que ha sigut».

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Lo veritablement notable que avuy resta en aquella casa, són los claustres formats per esbeltes columnes y calats gòtichs procedents, segons se creu, del enderrocat castell comtal...» 

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Plànol de la ciutat balaguerina a començament del segle XX.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència al convent dels franciscans, extramurs a mitjorn, i a un parell d'edificis religiosos del terme, ja desapareguts.

[676] Balaguer del XIX al XX

[676] Balaguer del XIX al XX

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
L'escut històric balaguerí, meitat reial (les quatre barres), meitat urgellenc (els escacs).

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
La creu de terme del Portal del Gel, on la muralla pujava cap a Santa Maria.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort. 
Fa cent anys, en romania el capitell gòtic, però ja no la creu de pedra, simplement substituïda per una de ferro. Segurament esberlada en algun dels setges que patí la ciutat els darrers segles.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort. 
L'elegància personificada de l'auster gòtic català.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la magna església presidint la ciutat als seus peus.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
L'altar major de Santa Maria.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de l'altar major.

1913.Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort. 
Detall dels arcs apuntats de l'absis.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Referència a la sumptuositat del Castell Formós, encara que avui «un munt de desferres recorda avuy al visitant la poca estabilitat de les fastuositats humanes...» La referència al fet que «se sent per les seves hortes lo estrident xiulet de la locomotora» és deguda al carrilet Mollerussa-Balaguer, inaugurat al 1905. El ferrocarril de Lleida a Balaguer no fóra efectiu fins al 1924.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La fàbrica del temple de Santa Maria.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La crítica a les faccions del gòtic, pròpia de l'època, incapaç d'apreciar l'elegància de la sobrietat, com el mateix caràcter de la gent de la terra.

[675] Balaguer. Terres de Lleida (viii)

[675] Balaguer. Terres de Lleida (viii)

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Una magnífica vista de la població, amb el pont medieval en primer terme, i la banqueta porxada al fons, tot sempre sota la presidència de l'església gòtica de Santa Maria.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall del ferreny pont medieval, volat durant la guerra.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de l'entrada antiga del pont. 

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de Santa Maria per sobre del Carrer del Pont, amb els tradicionals porxos.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Santa Maria des de la Plaça Mercadal.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de la Plaça Mercadal de fa cent anys, amb els carros aparcats.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Una magnífica vista de Santa Maria.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La Porta del Pont, que guardava secularment l'entrada als peus del turó del Castell Formós, ja enderrocada en aquells anys.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya...» per Ceferí Rocafort.
Detall de l'antiga porta d'entrada a la població, a la punta dreta del pont medieval.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«...coronat per la esglesia de Santa Maria i les despulles de velles fortificacions, des de quin punt se pot esplaiar la vista per tota la plana urgellesa...»

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Al 1831, 4000 ànimes; al 1922, cent anys després, ja més de 5000.

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Per lo consum, s'utilisa ordinàriament l'aygua del Segre, del qual se desprenen dues sèquies, que converteixen les dues riberes en una immensa horta, principal basa econòmica d'aquesta ciutat...»

1913. Balaguer, la Noguera. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«en lo punt d'ahont arrenca la carretera d'Àger, hi havia la principal porta... Era d'elegant traçat... y en lloch preferent se destacava la imatge de Sant Miquel arcàngel, patró de la casa d'Urgell, entre mitg del escut d'aquesta, en forma d'escachs y lo reyal de les quatre barres...».

[629] Balaguer, segle XVIII

[674] Monestir de Bellpuig de les Avellanes

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
Un esplèndid gravat d'aquesta publicació vuitcentista, en què s'aprecia el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, al terme d'Os de Balaguer, fundat al segle XII per donació d'Ermengol VII d'Urgell i la seua dona Dolça de Foix, que s'afegí a la comunitat fundada pel senyor de Bellpuig, Guillem I d'Anglesola.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
Després de la desamortització de 1835, l'edifici va restar en desús fins que fou adquirit pel banquer Agustí Santesmasses, el qual va vendre's sense escrúpols els sarcòfags amb les restes dels comtes d'Urgell al The Cloisters Museum de Nova York per 15.000 pta. de l'època (1906). Les restes dels difunts comtes Ermengol VII i Dolça, i d'Ermengol X i son germà Àlvar de Cabrera van ésser retornades cap al 1967, però no pas els monuments funeraris.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
El sepulcre d'Àlvar de Cabrera i sa muller Cecília de Foix al seu emplaçament original al cenobi bellputgenc.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
Detall dels sarcòfags comtals urgellencs d'Àlvar de Cabrera i sa muller Cecília de Foix, amb les armes comtals dels escacs sota el comte, i alternades amb les tres barres del comtat de Foix al de sota.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
La portalada de l'església, apuntada ja de transició al gòtic.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
La portalada de l'església del cenobi, que des del 1910 es convertí en seminari i noviciat dels germans maristes, que n'han portat a terme la recuperació i restauració.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
El claustre romànic, la gran joia del monestir.

1887. Monestir de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera d'Urgell.
«La Ilustració Catalana» [sic].
Detall de les columnes dobles del magnífic claustre.

[286] Per la Noguera de fa cent anys