QUINA LA FEM?

20130510

[347] «Barcelonne, ville et port fameux»

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port fameux d'Espagne capitale de la principauté de Catalogne» (BNP).
Mapa anterior al 1714, amb la ciutat encara sense la Ciutadella militar espanyola que serà construirà pel Borbó per sotmetre-la des de llevant.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall de de la Porta de Sant Antoni i de la «ligne de communication» amb Montjuïc. Situació del Monestir de Valldonzella en el camí cap a Sants.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall de de la costa de Montjuïc, llavors un autèntic penya-segat inexpugnable, només amb l'ermita de Sant Bertran accessible per camí de ferradura des del Portal del mateix nom a tocar del Baluard de Santa Madrona, que protegia les drassanes.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall dels bastions i portes de la part nord de la muralla de la ciutat comtal, amb localització del Convent de Jesús i del dels Caputxins.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall de la Muralla de Mar i del plànol amb els principals carrers dibuixats.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall del Moll i de la torre o fanal primitiu que hi hagué. A la platja s'hi destaca una palissada fins a dins el mar, segurament per impedir el pas cap al moll sense passar per la duana. El plànol no recull les cabanes de pescadors o de joc i dones públiques que hi hagué a la platja de la futura Barceloneta.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall del futur Passeig de Colom, llavors anomenat «boulevard» o passeig de Santa Eulàlia a davant de les Drassanes, i «boulevard» o passeig de Sant Francesc davant del desaparegut convent de Sant Francesc, aprox on modernament s'hi ha aixecat el «gobierno» militar de les forces espanyoles.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall del Portal de l'Àngel i del Baluard de Sant Pere, on hi hagué uns incipients jardins tancats («enclòs») fora muralla.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
La trama urbana de carrers de l'ara anomenada ciutat vella, amb senyal de creu allà on s'aixecava una església.

1700 ca. BCN, «Barcelonne ville et port...»
Detall de l'antic Monestir de Santa Maria de Valldonzella, situat a la Creu Coberta des de temps de Jaume I. El monestir actual és de faiçó modernista, ja que durant la Guerra dels Segadors la comunitat s'hagué de traslladar, i no tingué un nou establiment fins que finalment s'arrelaren a Bellesguard, a Sant Gervasi.

[335] A les envistes de 1714

20130509

[346] Canal de Balaguer

2013. Canal de Balaguer.
Els anys 1960, ara fa cinquanta anys, van portar la repetició de la jugada de feia cinquanta anys abans: un nou canal de producció d'energia elèctrica, de Balaguer fins a Lleida, impulsat per la FECSA, que era la companyia de matriu franquista usurpadora dels drets de la Barcelona Traction, Light and Power, constructora del Canal de la Canadenca o Canal de Seròs al 1913.

2013. Canal de Balaguer.
El canal a punt d'arribar al seu final, després d'ésser creuat per l'autovia, just al començament del polígon industrial del Segre, a les envistes de la Seu Vella.

2013. Canal de Balaguer.
La llum d'un començament de primavera amb clarianes sobre el canal i l'horta de Lleida, just a tocar del terme d'Alcoletge. L'horta de la casa pairal del meu avi, cal Micaló, sempre ben conreada i esplèndida, al peu del canal.

2013. Canal de Balaguer.
El terraplè de l'autovia que puja des del pont sobre el Segre, va trencar el lligam dels termes d'Alcoletge amb el de Lleida i Granyena, però la Seu Vella, tossuda, trau el nas per sobre de l'autovia per tal de continuar oferint la seua presència secular.

2013. Canal de Balaguer.
Les famoses passarel·les del canal, a les envistes del tossal d'Alcoletge.

2013. Canal de Balaguer.
El verd primavera s'apodera dels camps, però una flor no fa estiu... com diu la dita.

2013. Canal de Balaguer.
Els característics ponts de formigó del canal foren objecte de gran disputa en el moment de fer el canal, ja que asseguraven el pas directe a les finques de l'horta, o en cas contrari que fos llunyà obligaven a fer un gran tomb. No cal dir que els terratinents franquistoides locals van jugar les seues cartes. Els del «Movimiento» van fer moviment... fent honor al seu nom.

2013. Canal de Balaguer.
L'impresentable, horrorós i caríssim pont del pas a nivell de la carrerada d'Alcoletge cap a Granyena, amb les càmeres de l'antiga CORINSA al darrere. Segons ma opinió, d'arquitectes o enginyers n'hi hauria d'haver més a dins... El pas a nivell on va treballar anys i més anys el meu «oncle» Garrido, un cordovès de Villadelrío emigrat a Lleida per mor de la gana que els «señoritos» els feien passar.

2013. Canal de Balaguer.
La Seu Vella des d'Alcoletge, amb el pont sobre el canal de la carrerada. Quantes carretades de palots de peres i pomes hi han passat! I de camions de grava i formigó de Granyena...

2013. Canal de Balaguer.
Imatges esplèndides d'un canal ple a vessar, gràcies a les pluges i el desgel.

2013. Canal de Balaguer.
De l'antiga estació de tren d'Alcoletge només en roman el solar. La plataforma de formigó que s'observa a l'altre cantó de les vies era la del magatzem cobert des d'on es carregaven els trens de remolatxa als anys 1940-50.

2013. Canal de Balaguer.
La torre del Florentino, a la partida de les Gaverneres. Al darrere els trossos del meu pare, i al fons (i a l'altre costat de riu) el poble de Corbins.

2013. Canal de Balaguer.
El tossal de la Nora, des del peu del qual el canal enfila cap a Vilanova de la Barca. Aquesta banqueta ara abandonada l'havia fet amb el tractor i el «toro» carregat amb dos palots amb menys de 18 anys. Quan a casa calia treballar, no hi havia tantes contemplacions!

2013. Canal de Balaguer.
El canal a la cruïlla de la Nora amb la C-13 i el camí que baixa cap al pas a nivell de la Torre del Ventura. Territori propi de la meua joventut...

2013. Canal de Balaguer.

La plana de Lleida sota el domini de la Seu Vella: si aixequem la vista allà on siguem, sempre la trobem allà, ferma i orgullosa, recordant-nos la nostra essència i la nostra força.

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

20130506

[345] Mont-rebei, segle XIX

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (ICC).
Segurament la primera foto del congost de Mont-rebei des del costat sud, probablement des de l'ermita de Corçà. El pas de Beranui.

1889. Mont-rebei. Fotografia de Lluís Marià Vidal (MDC).
Detall de l'impressionant congost, llavors sense pantà i encara amb el pas de ferradura de baix, a peu del riu Noguera Ribagorçana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
L'entrada al congost per la banda nord, des del Pont de Montanyana.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
Perspectiva del Montsec des del sud, entretallat per la Noguera Ribagorçana. El perfil inconfusible del congost des de la Ribagorçana amunt, des dels arenys que hi ha al riu des del Pont de Montanyana. A la dreta, s'aprecia la torre dreta del castell de Girbeta, mil anys vigilant l'entrada al congost.

1890. Mont-rebei. Fotografia de Frederic Bordas i Altamira (MDC).
El Montsec d'Ares a l'esquerra i el Montsec d'Estall a la dreta. La Ribagorçana, riu de frontera administrativa entre l'Aragó i Catalunya, ha sigut sempre un riu d'agermanament i d'unió entre homes i dones de la mateixa llengua i la mateixa terra.

[223] UEC: Unió Elèctrica de Catalunya

20130505

[344] «Rioleón Safari Park»

Abans que l'Spielberg s'inventés el Jurassik Park, a Catalunya ja el teníem, o similar: s'hi entrava amb el cotxe, l'utilitari familiar de l'època, o bé amb l'autocar amb què fèiem el viatge de final de curs de 8è d'EGB (do you remember?); calia seguir el circuit marcat, sense emprenyar les bèsties ni sobretot traure els braços per la finestreta. Encara pitjor: calia tindre les finestretes tancades, sense aire condicionat al (petit) cotxe, ple de bosses, roba, nevereta, crits i soroll de la canalla (que érem nosaltres...) i sota un sol mediterrani de rigor! Llavors anaves passant pels diferents espais: lleons i lleopards, ocells i ocellots, rinoceronts, hienes, estruços i, molt especialment, micos i mones que saltaven per damunt el capot i t'ensenyaven el cul pelat per la finestra. Al final, l'espectacle de dofins posava una mica de frescor a l'excursió. I per dinar, res de restaurant: un bon entrepà, asseguts i jugant sota els pins. Ves què hi farem: records del segle XX (de quan a les famílies encara no érem nou-rics/rucs)...