 |
| Anys 1920. Col·lecció de postals de la companyia Unió Elèctrica de Catalunya. |
La segona dècada del segle XX serà la del triomf de la hidroelectricitat a
Catalunya. Un triomf ràpid, rotund igens misteriós en un país amb poc carbó,
però amb una bona dotació de recursos hidràulics. Produir electricitat a partir
de la força hidràulica suposava recolzar-se en una energia primària neta,
renovable i amb baixos costos d'explotació. El desenvolupament de la
hidroelectricitat va comportar l'articulació d'un sistema elèctric regional de
base hidràulica.
L'opció hidràulica havia estat present des dels inicis del procés
d'electrificació. No obstant això, el seu desenvolupament a gran escala s'havia
vist frenat per dos factors: la dificultat per transportar fluid a grans
distàncies, i les elevades inversions requerides per regular el cabal dels rius
pirinencs. La tecnologia de corrent altern permeté superar els problemes de
transmissió a la primera dècada del segle XX. L'organització d'empreses capaces
de mobilitzar grans sumes de capital en el negoci elèctric es va demorar una
mica més. L'aposta decidida per la hidroelectricitat depengué, de nou, de la
inversió exterior.
El 1911 es van posar en marxa dues iniciatives empresarials de gran ambició
i capacitat: el grup canadenc Barcelona Traction, Light and Power, constituït a
Toronto el setembre de 1911, i la societat Energia Elèctrica de Catalunya,
fundada el novembre del mateix any amb capital francosuís. L'objectiu
d'aquestes empreses era idèntic. Tractaven de desenvolupar a Catalunya el
negoci elèctric a gran escala, aprofitant els recursos hidràulics del Pirineu.
El primer moviment de la Barcelona Traction, una companyia liderada per
l'enginyer nord-americà Fred Stark Pearson, va ser l'adquisició de la societat
Tramvies de Barcelona i de la Companyia Barcelonesa d'Electricitat. Des
d'aquesta sòlida posició van iniciar un ambiciós programa d'obres hidràuliques al
Prepirineu. Energia Elèctrica de Catalunya va arrencar des de zero. El 1911 va
iniciar la construcció d'una potent central tèrmica a la desembocadura del
Besòs, alhora que els seus enginyers recorrien la conca del Flamicell (Pallars
Jussà) a la recerca d'emplaçaments favorables per als seus embassaments i
centrals.
Tant des del punt de vista dels capitals compromesos, com de les solucions
tècniques adoptades, el cicle de desenvolupament hidroelèctric obert a
Catalunya el 1911 no té parangó a Europa. Les potents centrals hidroelèctriques
de Seròs (del grup Barcelona Traction) i de Cabdella (que pertany a Energia
Elèctrica de Catalunya) van entrar en servei el 1914. En aquells dies, considerant
la potència instal·lada, la Barcelona Traction, coneguda popularment com
"La Canadenca", era la setena empresa de producció elèctrica del món,
i la més gran d'Europa. Energia Elèctrica de Catalunya figurava entre les vint
primeres empreses a escala mundial. En vigílies de la Primera Guerra Mundial
les dues companyies havien aconseguit fer operatius sistemes regionals de
producció i transmissió de fluid que combinaven la generació tèrmica amb la
hidroelèctrica. Les seves xarxes de transport d'alta tensió, i per tant la seva
àrea de mercat, començaven a estendre ja per tot Catalunya.
L'estratègia productiva de les esmentades companyies depenia de les
concessions hidràuliques obtingudes. Energia Elèctrica de Catalunya es va
centrar en la construcció de centrals de salt, que aprofitaven els grans
desnivells de la conca del Flamicell. La capçalera del Flamicell està formada
per un complex sistema lacustre d'origen glacial, format per 26 llacs, que se
situen entre els 2.000 i els 2.500 metres d'altitud. El sistema ideat pels enginyers
de l'empresa consistí a comunicar els majors llacs del circ mitjançant un
sistema de túnels i galeries, de manera que la conca lacustre sencera pogués
actuar com un gran embassament natural. Els cabals eren derivats des dels llacs
situats a major altitud fins a l'Estany Gento, situat al nivell inferior. A
partir de l'Estany Gento un canal de conducció, i una canonada forçada,
portaven l'aigua fins a la central de Cabdella, aprofitant un gran salt de 836
metres. La central de Capdella, amb una potència instal·lada de 26.000 CV, va
entrar en servei el 1914. Cinc anys després ho feia la central de Molinos,
emplaçada així mateix a la Vall Fosca, que reutilitzava el cabal derivat de
Cabdella.
El grup Barcelona Traction, que comptava amb concessions en els rius
Noguera Pallaresa i Segre, va optar per una solució diferent. La seva
estratègia va consistir en la construcció d'una sèrie d'embassaments escalonats
en el curs de la Noguera Pallaresa, amb una capacitat d'emmagatzematge de
centenars de milions de metres cúbics. En lloc de salts de molt desnivell,
grans preses capaces de garantir un cabal abundant i regular. El primer gran
embassament de regulació va ser la presa de Talarn, les obres es van iniciar el
1913. La presa, que té una alçada de 82 metres i una capacitat d'emmagatzematge
de 225 milions de metres cúbics, era en aquells dies la més gran d'Europa.
Entre 1917 i 1920 es va procedir a la construcció de la gran presa de Camarasa,
també sobre la Noguera Pallaresa, a tocar de la seva confluència amb el Segre.
Amb la finalització de la presa de Camarasa, l'aigua embassada a Talarn podia
ser aprofitada tres vegades per produir energia elèctrica. Primer a la central
de Tremp (45.000 CV de potència instal·lada), després a la de Camarasa (66.000
CV), i finalment en la de Seròs, situada ja en el curs del Segre, que havia
entrat en funcionament el 1914. Estem davant el primer sistema integrat de
grans embassaments i centrals que va existir a la península.
Fragment traduït de: El procés d'electrificació a Catalunya (1881-200), de Luís Urteaga, Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.
Tot plegat, l'entrada salvatge de les multinacionals en que destarotà per sempre més l'equilibri natural i socioeconòmic del país. Un exemple típic de «pa per avui, gana per demà», ja que un cop fetes aquestes infraestructures, els guanys s'exiliaren (i encara no n'hi ha retorn) i la població d'aquesta comarca hagué d'emigrar (i encara segueixen desequilibrada).
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 1.
Vista parcial d'Estany Gento, on anava a parar tota l'aigua dels llacs superiors de la conca. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 2.
Vista de la caiguda a la central de Cabdella. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 3.
Vista de la Vall Fosca. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 4.
Grups de turbines de Cabdella. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 5.
Vista de Molinos. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 6.
Grups de turbines de Molinos. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 7.
|
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 8.
Pont de la carretera dels Terradets per sobre del pantà. |
 |
Anys 1920. Unió Elèctrica de Catalunya -U.E.C. núm 9.
Salt del pantà de Sant Antoni a Tremp, el més alt d'Europa a la decada que fou construït. |
+-+COL.jpg)
