[220] El paradís del Carançà

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Cap al final de l'estiu, l'estreta vall del riu Carançà, ofereix al caminant tota la seua bellesa i esplendor, un retorn al que devia ésser el paradís terrenal primigeni. A la foto superior, l'últim tram de la vall, que s'aboca al riu Tet, prop de Toès.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Cap al sud, amunt i en direcció cap a Núria, la vall és cada cop més estreta i agresta.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Trescant entre roquissars, les belles nimfes del bosc.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
A l'altra banda de la vall angosta, la cornisa per on retornarem a la tarda.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Amunt, sempre amunt!

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Les regalades aigües del riu Carançà.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
Les passeres elevades i ponts penjants fan que el passeig esdevingui una petita aventura per a grans i petits.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
De tornada per l'altra banda de la vall, riu avall, enfilem per l'espectacular cornisa excavada a la roca.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
El riu cada cop més profund fa del recorregut una joia excursionista.  

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
A Finalment, retornem cap a Toès i encara tenim temps per traure le nas a Vilafranca de Conflent, en altre temps assetjada per la infanteria i la cavalleria, ara envoltada d'un exèrcit de vehicles.

2012. Gorges del Carançà, Conflent.
El pas del temps sota administració estrangera no hi ha aconseguit esborrar ni el passat compartit ni la llengua comuna.

[187] La bretxa Durier

[219] Llegint la Lleida del 1585

Henrique Cock (Groningen, ca 1540 - Madrid, 1598) fou un neerlandès catòlic que va haver d'exiliar-se per causa de les guerres de religió d'aquell temps en aquelles latituds. Va fer cap a la cort de l'aleshores el seu senyor natural, Felip II, on ingressà a la guàrdia reial com a cronista, al cos conegut com dels «archeros» borgonyons, que vestien de groc i roig, i manejaven una espècie de llança acabada en un ganivet o «archa» en castellà. Va acompanyar el Comte de Barcelona en el seu recorregut per les terres de la Corona d'Aragó i ho relatà en un manuscrit, publicat el segle XIX, conegut com a

Relación del viaje hecho por Felipe II, en 1585, a Zaragoza, Barcelona y Valencia, escrita por Henrique Cock, notario apostólico y archero de la guardia del Cuerpo Real, y publicada de real orden, edició d'Alfredo Morel-Fatio i Antonio Rodríguez Villa, Madrid, 1876.

El manuscrit tenia dues versions del text, llatina i castellana, estroncades al de 1586 quan el monarca feia estada a València. L'interès del text se centra en el fet que l'autor hi comenta i descriu personatges, ciutats, costums, paisatges, tal com eren a la darreria del segle XVI. Una de les cròniques de viatges més antigues que podeu llegir sencera per Google Books.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
L'arribada a Fraga, per on «se pasa el rio con una puente de madera» i de la qual se'n destaca l'horta, sobretot de figueres i mangraners.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 

Aproximació a Lleida riu amunt des d'Alcarràs perquè «es muy deleitosa la ribera de Segre quien va por ella llena de arboleda».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Rebuda lluminosa: «infinidad de lámparas incendidas en las casas más principales daban una linda vista al que las miraba de lexos. Mandó hacer esto la ciudad tres dias; en las calles habia muchas hogueras que fácilmente excedian las tinieblas de la noche».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock».
Escriu que enmig de Lleida «está la puente y la plaça, y es muy adreçada a cada lado de lindos edificios de los ciudadanos». Segurament la plaça de Sant Joan, on havien cedit un edifici per a palau del rei.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Llegenda dels bolquers de Nostre Senyor, relíquia exposada a la Seu Vella.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II ... escrita por Henrique Cock».
Referència a l'epitafi de l'infant Pere, germà bastard de Jaume I, i a les cinc  parròquies tradicionals que organitzaven la ciutat: Sant Pere, Sant Andreu, Sant Llorenç, Sant Martí, i la Magdalena, ordenades sempre seguint les agulles del rellotge. Els convents: els hospitalers a Gardeny, els franciscans i els mercedaris al costat de la porta de Sant Antoni. Els altres quatre extramurs: dominicans, carmelites, agustins i trinitaris.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Els monestirs femenins també fora muralla: Sant Hilari i Santa Clara, i Scala Dei i Poblet «están com a una jornada de la ciudad». Referències a la «acedemia muy célebre» (Estudi General) i als paers, escollits «cada año por suertes... viernes antes de Pascua».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
Llista de les multes als bergants, una tercera part de les quals anava a parar a mans del veguer mateix.

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
L'escut és el de Catalunya amb «un ramo verde con tres açuçenas blancas» i s'hi comptaven 1500 ciutadans o cavallers, que devien fer entre sis o set mil habitants. I per travessar el riu pel pont «cada cual que pasa paga un dinero».

1585. «Relación del viaje hecho por Felipe II... escrita por Henrique Cock». 
La febre d'or al riu Segre.

[19] Un tomb per la Lleida del XVI

[218] Mollerussa antiga

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Carretera de Linyola, tota arbrada com era habitual en aquells temps. Dècades després, amb l'excusa de la seguretat per als vehicles a motor, els arbres s'han extingit dels vorals de camins transitats i carreteres. Si s'haguessin tornat a plantar a una distància de seguretat raonable, ara ja serien del tot crescuts. 

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Detall de carro i carreter.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
La Farinera de Sant Antoni, al costat del salt de la sèquia del Canal d'Urgell.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas. 
Detall del famós salt.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
La Casa Canal per la banda del davant, de la carretera de Lleida, aleshores als afores de la vila, ara envoltada de carrers i cotxes per totes bandes.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Detall del pont sobre la Sèquia del Canal d'Urgell.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
La Plaça Major de l'epoca sense arbres, a diferència d'avui.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Detall de la plaça, on a les migdiades d'estiu hi batia un sol asfixiant.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Carretera de Golmés amb el bestiar peixent pels encontorns. Molts molts dies després, a la dècada de 1980, una altra mena de bestiar hi peixerà al voltant de la disco del Big-Ben. En puc donar fe!

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
Detall de la carretera arbrada a la sortida del poble en direcció Golmés.

[125] La Casa Canal

Part 1:

[214] Mollerussa per Thomas

 

[217] Balaguer, 1708

1708. Balaguer. «Plan de Balaguier. Fait à Balaguier le 11e janvier 1708». 
Perfil de la ciutat des de Santa Maria, estilitzada, fins al Segre (Gallica). 

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 

La més notòria característica de la vila: el vell pont medieval no s'encarava als murs de la ciutat, sinó directament als peus del tossal. Per la vora del riu es feia cap al Portal del Pont (P), porta d'entrada a la ciutat.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
F: Santa Maria, dalt de tot. H: Església del Carme, tocant a la porta de Lleida (O), a l'esquerra, amb l'edifici de l'Hospital (G) al costat. I: Església de Nostra Senyora del Miracle, tocant a la muralla del riu. K: Convent de Sant Joan Baptista, al peu del turó.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
M: Convent i Església del Sant Crist. N: Església del Convent dels Dominics, fora del pont.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
Detall de l'esplanada de Santa Maria.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
Detall de l'esplanada del castell, de dret al pont, i de la del Sant Crist.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
Detall del pont medieval, encarat al vell monestir de Sant Domènec.

1708. Balaguer. Plànol de la ciutat. 
Detall de la Plaça del Mercadal setcentista, que corrobora que, per la seua grandària i pel seu emplaçament, sempre ha estat la gran àgora secular de la vila.

[49] La batalla d'Almenar