[202] Lleida grisa

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Fotos: Editorial Alfons Soberanas.  
Vista general des de la Seu, recentment restaurada llavors. Sota la bellesa de les imatges, una trista Lleida grisa subsistia sota la repressió franquista, amb la connivència col·laboracionista d'una part de la societat local. A la foto, Cappont que s'acabava pràcticament als Camps Elisis, a tocar de la sèquia de Torres, ara soterrada, on el meu pare hi havia anat a fer les «llímpies».

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Detall de l'antic xoperal que desapareixeria anys a vindre amb la canalització del Segre. La falda de la Seu pelada fins al Canyeret, sense enjardinar ni els jutjats.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
La Seu entre els plataners dels Camps Elisis, uns seixanta anys més joves que avui.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de la Plaça de la Paeria.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Postal de vistes vàries amb el Campanar de la Seu sempre omnipresent.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de la Plaça de Sant Francesc, pràcticament igual que avui.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Esplèndida imatge d'època: l'«urbano» de l'entrada del pont damunt la peanya, gesticulant tothora, sempre de mala llet i parlant una altra llengua amb els conductors! Darrere diria que és un Gordini, com el del meu oncle Pepito, amb què va portar ma mare a la Clínica Montserrat perquè sortís al món, no gaires anys després de presa aquesta foto.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Blondel empedrat amb llambordes davant el restaurant La Rada, amb el Montepio majestuós presidint la postguerra lleidatana. Com es pot apreciar, encara s'havia d'ampliar la banqueta.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
La Plaça de Sant Joan, que sempre ha tingut un pirulí al mateix lloc, tot i que ara és una torre més gran. Del resultat de la moderna urbanització de la plaça, que ja té una colla d'anys, caldria dir-ne l'antiplaça!

Anys 1950. Lleida sota el franquisme. 
Detall de la Seu Vella des dels jardins dels Camps Elisis.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall de l'antiga entrada dels Camps Elisis.

Anys 1950. Lleida sota el franquisme.  
Detall del famós estany dels Camps Elisis ara ocupat per un Palau de Vidre, que és la joia de la vergonya lleidatana. Si no s'hi ha de fer res més, potser el podríem tombar i recuperar-hi el llac!

[193] 780 anys de Sant Miquel en fira

[201] Psicodèlia mediterrània

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Malgrat de Mar. 
En aquells anys va començar el nostre particular tsunami: un estil de guanyar-se la vida que destrueix allò que toca. Tristament, encara hom continua creient que el turisme (massiu) és sostenible i pròsper. La psicodèlia ens va deixar ben marejats!

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Barcelona.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Benidorm.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Salou.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. L'Estartit.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Lloret de Mar.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Lloret de Mar.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Lloret de Mar.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Malgrat de Mar.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Miami Platja.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Perpinyà.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Port de la Selva.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Ciutat de Palma.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Tarragona.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Andorra.

Anys 1960-70. Psicodèlia turística. Andorra.

[46] Lleida ié-ié

[200] La marrada africana de Tirant

Josep M. Mir, La marrada africana de Tirant, 

Miscel·lània Joan Fuster, Estudis de Llengua i Literatura, I, 

a cura d'Antoni Ferrando i d'Albert G. Hauf, PAM, 1989.

 

[100] Tot un «senyor» cavaller

[199] Una (altra) de flixancos

Anys 1940. Flix en la primera postguerra. 
L'«Electroquímica de Flix» s'instal·là a la població el 1897 i n'ha marcat l'activitat econòmica durant el segle XX, juntament amb la central nuclear d'Ascó (1984), pocs centenars de metres riu avall. Observem-hi l'assut primerenc davant mateix de la fàbrica i el barracó dels treballadors de la presa.

Anys 1940. Flix en la primera postguerra. 
L'edifici de la central, i a l'esquerra els pilans de la comporta de l'enclusa del canal de navegació.

Anys 1940. Flix en la primera postguerra.
La nova presa permetrà el pas de la carretera, una mica més amunt de la projectada durant la República.

Anys 1940. Flix en la primera postguerra.
La Colònia Fàbrica fou el barri internacional des dels anys 1910: cases unifamiliars per als directius estrangers i blocs de pisos per als treballadors de la fàbrica, amb tot de serveis inclosos: escola, economat, rentadors, zona esportiva i fins i tot casino per als balls i festes.

Anys 1940. Flix en la primera postguerra.

L'ermita de Nostra Senyora del Remei, excavada parcialment sota la roca.

1780 ca. Goigs de Nostra Senyora del Remei, patrona de Flix.
Impresos a cal Escuder de Lleida cap a finals del segle XVIII, atès que l'impressor Cristòfol Escuder morí el 1793 (MDC).

2012. L'impressionant meandre de l'Ebre vist per Google Maps.
Flix, l'única ciutat per on l'Ebre hi passa dos vegades!

[198] Una de flixancos

[198] Una de flixancos

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Durant aquests anys es reprenen les obres de construcció de l'embassament, interrompudes per la guerra, que serà inaugurat el 1949, amb la presència del dictador espanyol. La nova presa substituirà el vell assut existent.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Clixés en plaques de vidre d'un poble marcat per la química i la presa.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

Un cop el riu ha fet el seu recargolat colze («flexus»), accedim a una vista desconeguda per al viatger de carretera, llavors presidida encara per l'església.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Riu avall, després de gran la corba del riu, s'hi va fer l'edifici de la central, amb el canal soterrat que travessa l'istme per sota de la població.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

 De la presa a la central, el salt d'una dotzena de metres pel túnel sota el poble permet l'aprofitament hidroelèctric i al seu moment la cobertura de les necessitats de la química.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Google Maps ens mostra l'istme de Flix, des de la presa fins a l'edifici de comportes, amb la gran bassa i la conducció per sota la població.

Dedicat a l'amic flixanco Carles Vega.

[199] Una (altra) de flixancos