[187] La bretxa Durier

Anys 1900-10. El Canigó. La bretxa Durier al centre, el pic a la dreta.
  Es tracta d'un pas obert amb dinamita a la cresta del massís per enllaçar amb la pica del Canigó pel costat del circ, per tal de satisfer el turisme burgès (francès) que a finals del XIX començava a «baixar» cap als Pirineus a prendre-hi les aigües en els balnearis de la zona, sense que calgués fer la llarga aproximació per Balaig i Cortalets, molt penosa a l'època (i encara avui!).  Charles Durier, president del CAF-Club Alpin Français i que escrigué el llibre més reconegut sobre el Montblanc en aquella època, en tingué la idea, i l'enginyer de les mines de ferro de Vernet, Edmond Boixó, la portà a terme el 18 d'agost de 1896 mitjançant tres càrregues de dinamita.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la bretxa, observada des del peu per dos alpinistes.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la bretxa.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Ja a tocar del cim, detall de l'agulla de la xemeneia, a l'accés de la qual la bretxa va obrir pas, amb un excursionista ben retratat.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la bretxa, amb els dos alpinistes: l'un amb el pes de la primitiva motxilla (i segurament rossellonès), i l'altre senyoret (previsiblement francès) amb barret.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de l'agulla a la xemeneia.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall del pas de la bretxa.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de dalt del pas de la bretxa.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall del pas de la bretxa.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.

  Detall de la bretxa nevada.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la bretxa, lloc ideal per al retrat dels intrèpids excursionistes de fa cent anys.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall del circ glaciar, des d'on parteix la bretxa, amb senyoret i senyoreta obervant la majestuositat de les parets.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la glacera, amb alpinista mudat.

Anys 1900-10. El Canigó. Passatge de la bretxa Durier.
  Detall de la bretxa, assenyalada en la carta postal, amb la via cap al pic a la dreta.

[158] Muntanyes regalades

[186] Balaguer per Thomas

Anys 1910. Balaguer. 
Més fotos de la fototípia Thomas. L'antic pont medieval amb el Sant Crist encara sense la façana moderna, iniciada l'any 1912.

Anys 1910. Balaguer. 
Preciosa vista de la façana antiga del Sant Crist.

Anys 1910. Balaguer.
Esplèndid detall de la vida de cada dia a peu de riu: l'un a pescar el dinar i l'altra a rentar, amb el gosset a l'aguait. Això és un matrimoni ben avingut!

Anys 1910. Balaguer. 
Detall del Josepet i la Ramoneta, potser...

Anys 1910. Balaguer. 
Una altra perspectiva de la plaça Mercadal, amb llum elèctrica i tot. Amb un llum, per dir-ho exactament: això era estalviar i no el malbaratament d'avui!

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de la plaça Mercadal amb la canalla jugant al carrer i el rellotge de sol a la façana de la «Farmàcia i Drogueria de José Graells e Hijo». Més a la dreta, les lletres del local del «Centre Nacionalista Català».

Anys 1910. Balaguer. 
Ara en la perspectiva inversa, des de la ciutat al cap del pont, amb el Convent de Sant Domènec.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall del cap del pont i de l'areny del Segre.

Anys 1910. Balaguer. 
Vista al sud, riu avall, amb una pleta de bestiar en primer terme i l'entramat de velles cases.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall dels meandres del Segre riu avall, sense la canalització de dècades posteriors.

Anys 1910. Balaguer. 
El Segre, ample i cabalós, als peus de la banqueta de la vella banqueta de la ciutat.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de l'areny, amb un carro per carregar-hi arena potser per portar-la al tros per tapar alguna bufonera...

Anys 1910. Balaguer. 
Una altra vista del pont i del Sant Crist, també una de les imatges seculars de la ciutat.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de l'antic i ja desaparegut pont medieval, testimoni de mil batalles.

Anys 1910. Balaguer. 
La pujada al Sant Crist, amb el camí d'Àger, les estacions del viacrucis, i l'edifici del santuari amb tota la seua llargada.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall del Sant Crist amb la façana antiga.

Anys 1910. Balaguer. 
La ciutat i l'església medieval des de sota del pont, amb l'oncle Sisquet amb poca feina...

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de Santa Maria des de sota del pont i la banqueta tota arbrada i porticada.

Part 1:

[185] Balaguer «vintage»

[185] Balaguer «vintage»

Anys 1910. Balaguer, segons les fotografies d'una esplèndida col·lecció de la fototípia barcelonina de Josep Thomàs. 
L'antiga banqueta amb un riu ben carregat d'aigua d'un Pirineu encara poc «empantanegat».

Josep Thomàs i Bigas (Barcelona 1853 - Berna, Suïssa, 1910).
Fundà l'any 188o la seua pròpia fototípia, la qual va funcionar fins després de la guerra. Tenia nombrosos fotògrafs per encàrrec que li remetien els negatius que ell estampava com a postals o en revistes com «La Il·lustració Catalana» o «Pèl&Ploma». 

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de Santa Maria i de l'antiga muralla, plena de finestrelles per a les peces d'artilleria.

Anys 1910. Balaguer. 
La preciosa plaça porticada del mercat de dalt o Mercadal, llavors sense problemes en la distribució del trànsit.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall de l'ajuntament balaguerí amb el rellotge dalt la façana.

Anys 1910. Balaguer. 
La vista immemorial de la ciutat comtal, amb l'antic pont medieval de sis ulls.

Anys 1910. Balaguer. 
Detall dels cap del pont, amb els tràfec de carros i mules, i els troncs de les tramades de rais amutegats al marge. També s'hi observen els antics pals que portaven la llum a la ciutat.

Anys 1910. Balaguer. 
El Sant Crist: «Mare de Déu de les Sogues/ Sant Crist de Balaguer/ si voleu que em faça monja/ deixeu-me casar primer», diu el vers popular.

Anys 1910. Balaguer. 
L'altar del Sant Crist.

Anys 1910. Balaguer. 
L'altar de Santa Maria.

Anys 1910. Balaguer. 
Una de les estacions del viacrucis, poseu-hi la musiqueta si anàveu a les processons  («professons» en lleidatà), que segur que se us va quedar gravada:

«Per vostra Passió sagrada,

adorable Redemptor,

perdoneu altra vegada

aquest pobre pecador».

Anys 1910. Balaguer. 
Una altra de les estacions del viacrucis.

Part 2:

[186] Balaguer per Thomas

[97] Vistes balaguerines

[184] Un Hondius mal «hatxurat»

Jocodus Hondius fou un cartògraf i gravador flamenc que visqué al tombant del segle XVI al XVII. Se li reconeix la fama d'haver recuperat els treballs de Mercator, que arrasaren a l'Europa del seu temps, i que iniciés una llarga i prolífica tradició cartogràfica a la ciutat d'Amsterdam. Sempre els cartògrafs basaven llurs mapes en d'altres d'anteriors i els acabaven de perfilar amb les noves informacions arribades dels quatre punts cardinals. En el cas d'aquest mapa, de fa més de quatre-cents anys, sembla que les fronteres  de Catalunya encara no les tenia ben apamades, i li va sortir mal «atxurada» (castissa paraula del lleidatà, de «hetxura»). Segurament, un error de còpia d'algun dels «becaris» principiants del seu obrador de gravats...

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Un esplèndid mapa, bellíssimament acolorit, de la Corona d'Aragó del tombant del XVI al XVII.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Els límits de Catalunya mal interpretats, ja que la frontera se situa al Cinca perquè el copista no encertà a dibuixar la Noguera Ribagorçana.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Tampoc hi apareix ben referida la Noguera Pallaressa, reduïda a un petit riu que banya la vila de Ponts... Cinca amunt (Senga fluvius) també s'hi dibuixa la vila de Tremp... O bé els originals amb què treballava el cartògraf eren il·legibles o bé el cartògraf, a banda d'aprenent, no dibuixava amb bones condicions...

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
La corrupció dels topònims sol ésser una constant en la cartografia europea, ja que la còpia de la còpia per copistes estrangers acabava originant nous noms verament graciosos com Xendargel (La Seu d'Urgell) o Villa de Medins (Ulldemolins)...

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
La Plana d'Urgell sense l'estany: qui sap si llavors encara una petita bassa enmig d'un clot inhòspit. Els arbres tan ufanosos i verds, segurament eren una llicència decorativa de l'autor.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
L'Ebre tampoc no gaire més ben encertat: «Miquinensa» una mica amunt i el colze de Flix desaparegut.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Bonic detall de l'Arc de Barà, «Peníscola» a tocar del Delta. El vaixell mostra banderes amb la Creu de Borgonya, distintiu de la reialesa hispànica.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Detall de la Catalunya de Nord.

1606. Hondius, «Arragonia et Catalonia». 
Detall de Barcelona i d'una galera, amb un esplèndid castell de popa i llarga filera de rems.

[9] La impossible tulipa negra

[183] BCN de vidre

1895 ca. BCN. 
Vista de la ciutat, amb la primera torre de la «Compañía Barcelonesa de Electricidad» al Paral·lel, i més al fons el campanar de l'Església dels Sants Just i Pastor.

1895 ca. BCN. 
Velers atracats al port de la ciutat. Les plaques de vidre de les primeres fotografies a finals de segle XIX tenien una gran sensibilitat gràcies  a l'emulsió de nitrat d'argent amb suport de gelatina que se'ls aplicava fins que els germans Lumière van aconseguir una placa seca.

1895 ca. BCN. 
Vapor a l'entrada de l'escullera del port.

1895 ca. BCN. 
Vista d'un llagut a vela a la sortida del port.

1895 ca. BCN. 
Vapors atracats al port.

1895 ca. BCN. 
Vista general del port des de la muntanya de Montjuïc.

[76] BCN 1911
[183] Més BCN de vidre