[182] «Secla» de Fontanet avall

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
L'activitat agrícola, ara ja del tot mecanitzada, no s'atura ni un moment durant l'estiu, sempre amb la companyia de la Seu Vella a l'horitzó.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Transitar de pressa i sense parar, aliens a la terra on som i per on xafem: aquest és el signe dels temps: caldria que aviat poguéssim dir dels vells temps: necessitem frenar també com a societat.  

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Practicant l'ofici de regador, que al meu poble s'anomena «d'aviador»: ara avio l'aigua cap aquí, ara avio l'aigua cap allà. 

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La «secla» mil·lenària sota l'autovia i el vell pas a nivell a tocar de l'horta de Cal Micaló.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La Torre del Pinós encara roman dempeus com a testimoni de les antigues torres de l'horta, moltes ja desaparegudes. 

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Des del pas a nivell del Bartolomé la perspectiva ens mostra l'altre costat de riu, Llívia. Des del començament del polígon, amb un tram cobert de la sèquia, una panoràmica esplèndida de la partida de Granyena, amb la Seu Vella a l'horitzó.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Les oques van descalces, descalces, descalces... i els ànecs també.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
L'antic Molí de Cervià menjat per l'herbatge, que aprofitava aquest gran salt d'aigua de Fontanet per moldre bona part del gra de la ciutat de Lleida.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Una vista dels edificis del Molí a la primavera, quan encara l'herbatge ens en deixa veure les runes. D'ací la secla de Fontanet pren direcció a la Bordeta, on es trobarà l'altre gran molí lleidatà, el Molí de Vilanoveta.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Amb la llum i frescor de la primavera, la secla i els camps verdegen fortament. 

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
A la primavera, les vores de la secla s'han netejat per encarar una nova temporada de reg, i la placidesa de la banqueta ens invita al passeig, aliens al tràfec industrial del polígon just a damunt seu.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
A dalt, un dels primers tractors de l'horta, un Bulldog alemany, amb rodes de ferro per als arrossars de la postguerra, que trobem als Camps Elisis. A sota, tractors i trastes agrícoles llangueixen arraconats per l'horta a falta del gran museu agrícola, del tractor i de les arrels rurals que la ciutat de Lleida encara no té: vergonya, cavallers, vergonya! 

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Arribem altre cop als límits de la ciutat, a la històrica torre Sirés al peu del naixement del Canal de Serós. Un cartell al canal que  alhora sembla que també ens vulgui alertar dels perills d'aquest nou medi vital urbà.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Tancats a la ciutat ens creiem lliures i sobirans del propi destí, mentre que com il·lustren metafòricament aquestes imatges hi som més presoners i dependents que mai.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Una espectacular vista de la ciutat que fa realitat el vers foixià: «Càndid rampell!/ m'encanta el nou i m'enamora el vell». A sota les adossades per a cigonyes encara per estrenar i amb vistes a la Seu que fa vint anys es van plantar vora el Segre.  

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
Les arrels de la Seu Vella lleidatana, que serva intactes la dignitat i la força de la terra ferma.

2012. D'Alcoletge al Molí de Cervià per la «Secla» de Fontanet. 
La partida de Granyena al Google Earth: a l'esquerra el camí, al mig tota recta la via del tren, a la dreta i serpentejant al peu del polígon la «secla» de Fontanet. A dalt, camí i «secla» s'entrecreuen després de passada l'autovia arribant al terme d'Alcoletge.

Part 1:

[181] Pel camí de Granyena amunt

[181] Pel camí de Granyena amunt

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
Riu Segre amunt per la partida de Granyena,  el vell camí fins a Lleida, comencem a tocar de les comportes i del naixement del Canal de Seròs, sempre sota la companyia de la Seu Vella.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
Gairebé es poden collir les peres des del tren de la Pobla, amb els característics sifons dels recs per als braçals que han de travessar la via, on jugàvem de petits mentre el pare regava el tros.  

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
La natura exuberant no s'atemoreix. Un suculent plat secular: les caragolines amb costella, ceba i tomata... si és que les heu anades a plegar primer!

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
Mapa del camí d'anada, travessant l'autovia fins al poble, i del que agafarem de tornada: «Secla» de Fontanet avall fins al Molí de Cervià. 

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
La gens presumida Ermita de Granyena, tradicional espai de l'Aplec de setembre d'Alcoletge, abans que se'n perdés el costum. El petit santuari és datat des de l'Edat Mitjana, tot i que l'actual capella és del s.XVII.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
La creu de terme traslladada a tocar de l'ermita amb la moderna inscripció al peu: «Perquè Terra Ferma/ no oblidi a qui deu/ aquest bé de Déu/ beneeix el terme».

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
L'horta i la fruita, la riquesa de la partida i dels pobles de la Plana, que Lleida ciutat ignora: més de cent mil ànimes que saben més dels carrers i botigues de Cambrils que de les suors i tràfecs de l'estiu entre els rengs. Mai abans no havia existit aquest divorci entre la capital i la seua terra:

«Res no crida el meu cor amb més tendresa ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas:
torna a la meua espatlla la mà greu del meu pare.»
(Molt lluny d'aquí, Màrius Torres).

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
És inaudit que la Paeria hagués adoptat oficialment una forma només existent en els llibres. Cal ser respectuosos amb els topònims vius: tenen fil directe amb la història. Simplement Granyena, doncs, com la gent en diem malgrat els cartells.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.  
La «Secla» de Fontanet a l'encreuament amb el camí de Granyena. L'aigua del Pirineu, via Segre, que ens ha donat literalment la vida, ara en una horta del tot mecanitzada. 

Part 2:

[182] «Secla» de Fontanet avall

[180] La batalla de Sant Llorenç de Montgai

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645», BNF. 
El riu Segre des de Lleida a Balaguer i Camarasa, amb les tropes francocatalanes de la Guerra dels Segadors d'aquest costat i la línia defensiva de les tropes castellanes a l'altra banda del riu.

1645.  Guerra dels Segadors. 
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645». 
Lleida i Balaguer amb els ponts vells, i la plana d'Urgell ocupada per l'Armée du Roy (Lluís XIV, el Rei Sol gavatxo). S'hi aprecia el riu Corp desembocant al Segre, i la sèquia de Fontanet, dibuixada ben cabalosa. 

1645. Guerra dels Segadors. 
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
 A l'esquerra. Corbins a la desembocadura de la Noguera Ribagorçana al Segre, i les passeres de Camarasa al centre, objectiu militar de primer ordre ja que donaven pas a la Noguera Pallaresa.

1645.  Guerra dels Segadors. 

««Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».  

Detall de la infanteria i cavalleria campant per la Plana d'Urgell.

1645.  Guerra dels Segadors.
 «Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».  
Detall. La cavalleria francesa creuant pels guals de Massana i els soldats pel pont de corda riu amunt: «B. Pont de corde faict a Montclaus ou passerent 2500 hommes», els quals van anar a tombar a Santa Linya per sorpendre els espanyols per la rereguarda. 

1645. Guerra dels Segadors.
 «Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».  
«E. Plaine entre Balaguier et Llorens ou fuit la bataille et la defaicte des ennemis, General D. Andre Cantelme que sen fuit avec la reste des ennemis a Balaguier».

1645. Guerra dels Segadors.
 «Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa. Ab llicencia: En Barcelona, per Gabriel Nogués, en lo Carrer de Sant Domingo, 1645». 
La presa de Camarasa un mes abans va permetre la batalla de Sant Llorenç de Montgai el 22 de juny.

1645. Guerra dels Segadors. 
«Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa».
 «...els castellans «quant se veren perduts, posaren foch al pont, però ho han pagat, puix després los han fet passar lo riu a esta part y se son anegats casi tots».

1645. Guerra dels Segadors. «Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa».
 «Lo pont se adobà a tota pressa, esta nit, y confiam que demà serà passada nostra cavalleria y Infanteria a l'altra part».

1645.  Guerra dels Segadors. 
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».   
Detall dels ponts estratègics de Camarasa i del pont d'Alòs: «D. Pont de batteaus faict per ordre du Comte soubs Camaras ou il passa». El pont de barques permetia el pas de peces d'artilleria estirades per bous i mules. 

1645. Guerra dels Segadors.
 «Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645», BNF. 
Detall de la llegenda.

[99] Lleida, segle XVII