Seguidors

20120808

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Detall de Google Maps del terme de Grealó: els colors i les formes de la Plana de Lleida.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Encreuament de la 4a Sèquia amb el Canal Auxiliar. Obra d'enginyeria al seu temps a base de mines i sifons, amb sorprenent resultat: tots dos canals marxen corrent més o menys paral·lels un bon tros, però amb el sentit invers del curs de l'aigua. L'Auxiliar arriba per dalt a la dreta i marxa per baix, per on arriba la Sèquia Quarta (ben arbrada) que surt per l'esquerra, on se li afegeix el sobreixidor de la sortida del Canal.


2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Cases abandonades del canalista a Grealó, l'original i la més recent: un lloc de comandament de tanta responsabilitat com aquest encreuament d'aigües bé valia un bon sou.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia a l'arribada al sifó d'encreuament, amb les cases del canalista rere els arbres. Ben aviat arribarem al repetidor de Grealó.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Una petita «fassera» de pedra per saltar la Sèquia, i una filera de xops més que centenària, potser dels primers que s'hi van plantar i tot. «Fassera» és un mot del lleidatà, i és el rec que porta l'aigua des d'un braçal o «secla» al tros o bancal.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia és un hàbitat natural destacat: de tant en tant, un conill amb les orelles estirades, una corrua d'aneguets, les granotes que salten a l'aigua al nostre pas, les cigales que ens avisen ric-ric que el dia serà calent, les sangartilles que travessent rabents i s'amaguen...
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Plana de Lleida en contrast absolut de colors a l'estiu: del groc marronós de rostolls i cards al verd de les fulles dels plataners.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
«Aufals» segat per assecar-se, panís remullat per aspersió. Sense l'aigua del Segre i del Pirineu, la Plana fóra un desert, i la pobresa i l'emigració ens haurien colpejat sense pietat al llarg del segle XX.
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
El palau de Margaleg és un gran casal residencial documentat des del segle XII, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a restaurant especialitzat en celebracions (font: Pobles de Catalunya).
 
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Foto de Sant Bartomeu de Margalef de començament del segle XX. El poblet medieval de Margalef està documentat des de l'any 1161 i sembla que té un origen musulmà. A mitjan segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al costat de l'església romànica de Sant Bartomeu.
Només se'n manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat, datada cap a la fi del segle XIII (font: Pobles de Catalunya).
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Hem pujat cinquanta metres de desnivell des dels Mangraners. A Margalef s'acaba el festeig de la 4a Sèquia, a tocar de la carretera, amb el Canal Auxiliar, l'un a contradirecció de l'altre. Ací el Subcanal comença a virar per tal d'anar a parar  ben aviat a les aigües del seu germà gran, al terme d'Artesa de Lleida. La Sèquia ens promet una altra aventura: de Margalef fins al seu naixement a Borges. Per avui, però, ja n'hi ha prou. Cal girar cua i no perdre detall: a final de juliol les mores dels esbarzers ja comencen a negrejar.

part 1:

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia


Posted by
Labels: , , , , ,

20120807

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia

2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Mapa del començament de la ruta, al final del trajecte de la 4a «secla», justament darrere la rotonda de la N-II i del Polígon dels Frares.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Vista de la Seu Vella des de dalt del pont de l'AVE del Carrer Palauet.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Pujant per la Costa dels Mangraners, un mas de tàpia entre l'«aufals» segat, i l'antic rentador. Tantes escultures inútils que posem als nostres carrers i no som bons per arreglar aquest safareig, record d'un temps i d'una manera de viure.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
L'antic hangar del camp d'aviació dels Mangraners, de planta arquitectònica racionalista dels anys 20-30, ara reconvertit en rockòdrom i amb l'estel de Nadal durant el pessebre vivent del barri.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
L'acabament de la 4a sèquia és l'origen del nostre trajecte.  Hi baixem des del restaurant verd del Polígon dels Frares. La vella bassa d'aigua i el darrer salt, a tocar de la rotonda de la N-II, conformen el lànguid final d'una sèquia ufanosa aigües amunt.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La banqueta d'àlbers en aquest tram revirat per sota del polígon. Les parets acabades amb trossos d'ampolles clavats al ciment, un vell dispositiu antilladres tradicional.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La magnífica banqueta de plataners que guardava del sol el canalista, quan encara existia aquest ofici als Canals d'Urgell, continua oferint l'ombra a l'excursionista.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Passem per Torre Ribera i arribem als plans de Grealó, plens d'activitat agropecuària. Ja pot anar cara la palla, ja, que potser val més el cobert que les paques!
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Un preciós Fordson Super Major, amb son característic blau cel intens, un dels pioners en la mecanització agrària lleidatana. El seu lloc hauria de ser al gran museu agrícola que la ciutat de Lleida no té, per a vergonya pública.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Els famosos salts d'aigua al llarg dels Canals d'Urgell, aquí els de Grealó. Un rodet o corró dels de tracció animal, vaguerós al marge, encara no reconvertit en element decoratiu de jardí.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
 «Camí de sol - per les rutes amigues - unes formigues», tal com Salvat-Papasseit escrigué.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Pont original encara amb dos dels mollons dels cantons que servien de guia per als carros. Suposo que les sèquies devien fer-se poc després del Canal principal, però caldria consultar-ho.
2012. Dels Mangraners a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Vista del tossal de Moredilla, en aquesta època de l'any envoltat o bé de grogosos rostolls o bé de verds panissars (no pedregats, encara).
Posted by
Labels: , , , , ,

20120803

[172] Lleida abans de la guerra, més

Anys 1920-30. Lleida, vista del Segre i del pont. 
Esplèndida imatge de la ciutat des de dalt del campanar de la Seu, amb tot l'areny del riu, els Camps Elisis i l'incipient Cap-pont a l'altra banda.
Anys 1920-30. Lleida, Seu Nova. 
Façana de la catedral barroca setcentista, construïda per mor de l'ocupació militar espanyola de la Seu antiga des de 1707.
Anys 1920-30. Lleida, Seu Nova. 
El cor de la catedral, obra barroca de Lluís Bonifàs Massó, cremat al 1936 al començament de la guerra.
Anys 1920-30. Lleida, Camps Elisis. 
La glorieta i el xalet.
Anys 1920-30. Lleida, Camps Elisis. 
Vista del passeig central.
Anys 1920-30. Lleida, Pont del riu Segre i vista de la Seu Vella. 
El magnífic pont de ferro de 1911 i la Seu Vella amb el signe de l'ocupació: els arcs tapiats relluents de blanc de calç.
Anys 1920-30. Lleida, Seu Vella. 
Porta de l'Anunciata militaritzada.
Anys 1920-30. Lleida, Seu Vella. 
Bella perspectiva de la Seu amb el cloquer gegantí.  
Anys 1920-30. Lleida. 
Vista de la ciutat des de Gardeny, amb tot el lateral de l'edifici del Seminari que s'aprecia cap dalt a l'esquerra, i l'alta fumera potser de l'Electrica, al costat del molí del Bartolo i la bassa d'aigua que hi havia del rierol de la vall de la Mariola.

[171] Lleida abans de la guerra

Posted by
Labels: , , , ,

20120801

[171] Lleida abans de la guerra

Anys 1920-30. Lleida de nit.
La silueta de la Seu retallada a l'hora foscant. (àlbum de fotos, del qual en desconec l'autor). Més aviat de cap als anys 30, per la gran il·luminació nocturna que s'aprecia, que fou ampliada i electrificada cap a la segona meitat dels 20, i que marcà en els lleidatans de l'època un sentiment d'arribada a la modernor.
Anys 1920-30. Lleida, Av. de Blondel.
Una avinguda empedrada, encara amb la banqueta estreta.
Anys 1920-30. Lleida, piscines del Camp d'Esports. 
La magnífica piscina de les instal·lacions de la Joventut Republicana, una altra de fita de modernor en «aquella ciutat d'ideals que volíem bastir».
Anys 1920-30. Lleida, façana de l'antic Hospital de Santa Maria.
La Mare de Déu de l'Hospital, que des del segle XV fins al 2006 ha presidit l'entrada. La monumental escultura ara es pot apreciar traient el cap en una de les sales d'exposicions.
Anys 1920-30. Lleida, pati de l'antic Hospital de Santa Maria.
Font al centre del pati.
Anys 1920-30. Lleida, Museu Morera.
El museu es creà el 1914 per impuls de la Paeria i la Diputació i l'impressionant edifici s'inaugurà el 1917, a l'antic Mercat de Sant Lluís, on avui s'aixeca l'Estació d'Autobusos, i on s'estarà fins al 1934.
Anys 1920-30. Lleida, Passeig de Boters. 
La Rambla d'Aragó, encara de terra, vista cap avall des de davant de les cases Balasch modernistes, a la dreta.
Anys 1920-30. Lleida, Canal de Seròs.
Vista de la presa de la Mitjana, amb el pont del camí Granyena.
Anys 1920-30. Lleida, carrer d'Anselm Clavé.
A tocar de l'estació, sempre ple de magatzems i tot empedrat.
Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)