Seguidors

20200724

[2188] De Solsona, 1920


1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
L'espectacular Portal del Pont solsoní.

1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
La pàgina del diari conservador de la Lliga regionalista.

1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
Façana del palau episcopal, el veritable centre del poder local.

1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
El primer article, doncs, dedicat a la història de la diòcesi, i el segon, a la Marededeu de la Claustra, actualment dita del Claustre. Les pregàries per a la demanda de pluja estaven ben ordinades i establertes, amb tota una sèrie de passos que calia seguir. Una de les estrofes dels goigs és dedicada a la Verge com a advocada en els afers de l'aigua:

Advocada i Mare nostra,
Oh Verge i Mare de Déu!
Per aqueixa gràcia vostra
deu-nos pluja, puix podeu.

1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
La superstició religiosa, en els anys de més sequera i com en altres llocs, portava fins a la celebració d'una gran processó amb els pobles veïns, i fins arribar a la treta de les imatges dels sants màrtirs Honarat i Vidal, la Santa Espina i el Sant Crist. O sia, tota l'artilleria disponible. Perquè, com s'escrigué en altres goigs:

Quan la terra fa tristor
perquè cap núvol la mulla,
i cau dels arbres la fulla
avantes [abans] de la tardor,
lo poble amb acte votiu
a Vós s'abandona.

Tot era benvingut per tal de salvar la collita. En els nostres temps actuals de pandèmia, alguna cosa hem avançat: ja no fem processons i fins tanquem les esglésies. Sembla que, finalment, ja confiem més en els metges que no pas en les pregàries.

La vila solsonina esdevingué ciutat per decret de Felip II de 1594, un any després d'haver-se constituït en capital episcopal. Fa un segle, diu l'articulista, mantenia una vida tradicional, «per no haver-hi arribat l'aire modern que tot ho capgira». 

1920. Solsona.
«La Veu de Catalunya», de 29 de setembre (ARCA).
La ciutat era encara reclosa entre el riu Negre i el Castellvell.