QUINA LA FEM?: [1470] Edinburgh, segle XVI

20160713

[1470] Edinburgh, segle XVI

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III.
Vista de la capital escocesa al segle XVI als peus del Castrum Puellarum,

1581. Edinburgh /Edimburg, Escòcia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun, vol. III.
Els carrets de la ciutat envoltats de la muralla amb ses cinc portes emmarcades entre altes torres.

El primer volum del Civitates Orbis Terrarum es va publicar a Colònia en 1572. El sisè i volum final va aparèixer en 1617. Aquest gran atles de les ciutats del món, editat per Georg Braun i en gran mesura gravat per Franz Hogenberg, finalment contenia 546 perspectives, entre vistes panoràmiques i mapes. Braun (1541-1622), un clergue de Colònia, va ser l'editor principal de l'obra, i va ser assistit en gran mesura per Abraham Ortelius. El Theatrum Orbis Terrarum de 1570 va ésser completat amb aquesta sistemàtica i completa col·lecció de mapes d'estil uniforme, el primer atles veritable.

El Civitates, de fet, va ser concebut com un company per al Theatrum, com dictamina la similitud dels títols i de referències de complementarietat entre totes dues obres. No obstant això, el Civitates era destinat a ser més popular en l'enfocament, sens dubte a causa de la novetat d'una col·lecció de plànols i perspectives de ciutats i representa una empresa comercial més agosarada que un atles del món, del qual ja n'existien precedents reeixits. Franz Hogenberg (1535-1590) era el fill d'un gravador de Munic que es va establir a la ciutat belga de Malines. Ell va gravar la major part de les plaques del Theatrum d'Ortelius i la majoria de les que hi ha al Civitates, i pot haver estat responsable d'originar el projecte.

Més d'un centenar de diferents artistes i cartògrafs, el més important dels quals fou l'artista Georg Hoefnagel (1542-1600), veieren gravades en plaques de coure els seus dibuixos. Ell no només va contribuir major part del material original per als pobles de les penínsules hispànica i itàlica, sinó que també va reelaborar les d'altres col·laboradors. Després de sa mort, el seu fill Jakob Hoefnagel va continuar la feina dels Civitates. L'origen de les vistes era divers, inspirades en les obres dels principals cartògrafs renaixentistes, com ara Jacob Roelofszof, Münster, o Heinrich van Rantzau. El Civitates proporciona una visió única integral de la vida urbana a la fi del segle XVI.

Braun va afegir als mapes figures de persones amb el típic vestit local, que aportaven encara més autenticitat a les vistes. Els motius de Braun per afegir figurants als punts de vista, però, van anar més lluny: com s'indica en la seva introducció al llibre, creia, potser amb optimisme, que no serien examinades i usades pels estrategs militars turcs, els grans enemics de l'Europa de l'època. ja que la seva religió els prohibia de mirar les representacions de la forma humana.

Cadascun dels plànols s'acompanya de breus impresos de Braun sobre la història, la situació de la ciutat i l'economia, i constitueixen el compendi d'un veritable viatger de butaca. Gràcies al Renaixement, la curiositat de les classes nobiliàries i burgeses pel món cresqué de manera exponencial, i aquests llibres iniciaven la nova i insaciable curiositat de descoberta de l'esperit europeu de l'Edat Moderna (Historic Cities).