Segle XIX. Goigs de Sant Josep. Protector molt gloriós de Jesús i Maria, Sant Josep, vós, vida mia, socorreu als pecadors.
La festivitat religiosa en honor a Sant Josep, l'home més confiat del món, s'estengué per tot Catalunya des de la instauració del culte al voltant de la Contrareforma. Sortint de l'hivern, els animals (ovelles, cabres i vaques) havien criat i l'excés de llet a les cases de pagès féu que les dones s'empesquessin de fer-la en crema i servir-la cremada, o bé com a mató. Els qui tenim una edat enyorem els temps de la infantesa quan la diada era festiva, i tothom es presentava a casa, havent dinat, a fer postres i copeta, per felicitar el pare, que se'n diu. Aquella era una crema dobla i espessa, que si es girava el plat cap per avall no queia pas. Res a veure ni de lluny amb aquesta crema moderna de natilles aigualides!
Com tothom sap, fins fa unes dècades, de Joseps, Joans i ases, n'hi ha(via) a totes les cases. Convertint la dita al passat, podem continuar fent-la servir. |