[198] Una de flixancos

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Durant aquests anys es reprenen les obres de construcció de l'embassament, interrompudes per la guerra, que serà inaugurat el 1949, amb la presència del dictador espanyol. La nova presa substituirà el vell assut existent.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Clixés en plaques de vidre d'un poble marcat per la química i la presa.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

Un cop el riu ha fet el seu recargolat colze («flexus»), accedim a una vista desconeguda per al viatger de carretera, llavors presidida encara per l'església.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Riu avall, després de gran la corba del riu, s'hi va fer l'edifici de la central, amb el canal soterrat que travessa l'istme per sota de la població.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

 De la presa a la central, el salt d'una dotzena de metres pel túnel sota el poble permet l'aprofitament hidroelèctric i al seu moment la cobertura de les necessitats de la química.

Anys 1940. Flix en la primerenca postguerra. 

  Google Maps ens mostra l'istme de Flix, des de la presa fins a l'edifici de comportes, amb la gran bassa i la conducció per sota la població.

Dedicat a l'amic flixanco Carles Vega.

[199] Una (altra) de flixancos

[197] Los ponts vells de Fraga

1849. Lo pont vell de Fraga. 

L'1 de novembre d'aquell any, s'inaugurava una de les construccions més destacades de l'època isabelina espanyola, obra de l'enginyer Pere Andrés de Puigdollers, amb una llargada d'uns 660 peus en tres trams. Les obres s'havien iniciat dos anys abans, i una riuada durant la construcció en va retardar l'acabament. Una nova riuada el va tombar el dia de Sant Miquel de 1852, i va haver de ser reconstruït (1857). Malauradament, una altra avinguda d'aigua del Cinca el va sentenciar (1866). Pintura: Jenaro Pérez Villaamil y Duguet, «Vista de la ciudad de Fraga y su puente colgante», Museo del Romanticismo, Madrid).

1849. Lo pont vell de Fraga. 

Detall amb la gentada congregada per a la inauguració d'aquesta obra d'enginyeria.

1668-69. FRAGA. 
Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.

1668-69. FRAGA. 
Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi. 
Detalls.

1885. Lo pont vell de Fraga. 
Gravat de Vicente Oms del pont amb estructura de ferro inaugurat el 1883. 

1885. Lo pont vell de Fraga. 
Detalls del gravat de V.Oms (Barcelona, 1853- Madrid, 1885).

1930. Lo pont vell de Fraga (foto Reparaz, ICC).

1930. Lo pont vell de Fraga.
Silueta del campanar de l'església de Sant Pere al fons.

1920-30. Lo pont vell de Fraga.
Vista des de la carretera cap a l'antic camí del Sotet, a la dreta la pujada cap al Cegonyer.

1938. Lo pont vell de Fraga. 
Voladura de l'estructura del pont de part dels milicians per aturar l'avanç dels rebels feixistes.

[11] Pel clot del dimoni

[196] Bellpuig monumental

1990. Bellpuig. 
Font del Mil·lenari de Catalunya, obra de l'escultor bellputgenc d'adopció, Jaume Perelló (col·lecció de dibuixos de N.Torres i L.Crespo, edició de l'Ajuntament de Bellpuig).

1990. Bellpuig. 
Detall de la plaça, amb el teatre Armengol al fons.

1990. Bellpuig. 
Claustre del Monestir renaixentista de Sant Bartomeu, construït extramurs per voluntat de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, nat a Bellpuig, virrei de Sicília i Nàpols, sota butlla fundacional del papa Juli II al 1509.

1990. Bellpuig. 
Detall de les columnes salomòniques del convent.

1990. Bellpuig. 
Casa de la Vila i església.

1990. Bellpuig. 
Escalinata de l'Església de Sant Nicolau, obra del gòtic tardà.

1990. Bellpuig. 
Plaça porxada de Sant Roc.

1990. Bellpuig. 
Detall dels porxos.

1990. Bellpuig. 
Mausoleu de Ramon Folc de Cardona. Arc de triomf funerari renaixentista, esculpit a Itàlia en marbre de Carrara per Giovanni Merliano da Nola (1525) i transportat a peces a Bellpuig amb els rudimentaris mitjans de transport de l'època. Inicialment emplaçat al convent bellputgenc, amb la desamortització fou traslladat pels mateixos vilatans a l'església parroquial per a la seua salvaguarda.

1845. Voyage pittoresque et historique de l'Espagne d'Alexander Laborde.
Elogis i peròs al mausoleu del viatger francès del segle XIX.

1990. Bellpuig. 
Detall del Mausoleu, amb l'estàtua jacent del Baró de Bellpuig. L'espasa fou ja saquejada pels gavatxos durant la Guerra del francès.

1990. Bellpuig. 
Detall del baix-relleu al peu del Mausoleu.

1990. Bellpuig. 
Detall del medalló i la inscripció superior del Mausoleu.

1990. Bellpuig. 
Detalls.

[169] «Lo Pla d'Urgell», centenari del setmanari

[195] Vall Fosca radioactiva

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Entrada a la galeria de la mina. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada (El lluminós món dels minerals). La mina Eureka va ser la primera que es va explorar a l’Estat espanyol per aconseguir urani per fer energia nuclear. Des del 1962 fins 1965, els enginyers del franquisme hi van fer proves per veure si el material que extreien servia a les seues intencions. Però els treballs d’explotació no es van arribar iniciar mai.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Pujada fins a la veta, ara aixecada però que fa milions d'anys fou sedimentada de l'erosió d'una primigènia serralada anterior als Pirineus. 

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Detall de la veta, mentre escoltem les explicacions dels experts.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Instal·lacions de l'antiga mina per a l'extracció i rentat del mineral.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Restes de les instal·lacions i maquinària. Quan apendrem a recollir la merd... que deixem?

1963. Mina d'urani a Castell-estaó, la Vall Fosca.
Notícia (28 de novembre) a doble plana de l'extracció d'urani a la Vall Fosca. La propagandada del règim franquista espanyol va desplegar-se a tort i a dret... per acabar en no-res.

[153] Cançó del raier