A la Bibliothèque Nationale francesa i dins l'anomenada Collection Gaignières, s'hi guarda aquest petit tresor: un mapa de la Vall d'Aran, absolutament net i polit, de perfecta execució i notòria exactitud, cosa que dóna fe de l'alta fiabilitat dels mapes gavatxos de fs. del XVII. A François Roger de Gaignières (1642-1715)
se'l defineix com a antiquari i «collectioneur» de les més variades categories d'objectes, entre les quals mapes i gravats, vitralls i miniatures, tapisseries i segells. Segurament un espoliador del seu temps, de l'època del Rei Sol, Lluís XIV, que Déu tingui en l'infern com a primer repressor oficial de la llengua el 1700 a la Catalunya del Nord. Un mapa esplèndid com un sol, que ens il·lumina la Vall d'Aran de fa més de tres-cents anys!
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Entre Espanya, Comenge i Coserans, i orientada de sud a nord, a la inversa de com habitualment la veiem en els mapes, amb Arties i Vielha a dalt i Les a la part inferior. |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Detall del naixement de la Noguera Pallaresa i de la Garona, a sota del pic de Pallars («Paillas»), a tocar del port de la Bonaigua, prop del santuari de Ntra. Sra. de Montgarri. Cap a la dreta, el pic de Vielha, sota del qual es faria el túnel segles a vindre. A la dreta del tot, el pic de Benasc, avui de la Maladeta o de l'Aneto. |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Detall de Vielha amb notació de pas de pont, de fusta amb tota seguretat, i el santuari de Nostra Sra. de Mig Aran. |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Detall del Mig Aran, amb el pas de pont d'Arròs i la fortificació de Castell-lleó, vertadera ama i senyora de la vall en la confluència del Jòeu i la Garona, residència dels governadors reials de tostemps, des del segle XIII i fins a la seua destrucció al 1719. |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Detall de la part més septentrional de la Vall, amb senyal del tercer pont a Les. La bellesa dels mapes de fa tres-cents anys, en la seua neta simplicitat: localització de viles i santuaris, els cursos fluvials repassats de blau, l'orografia muntanyosa ombrejada, la frontera puntejada de groc, les referències externes més properes. Sorprenentment, no hi ha marca del pas secular del Portilló, entre Bossòst i Banyeres. |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. La part «francesa» a partir del torrent del Terme i els dos ponts, a Fos i Sant Beat. El detall d'informació gràfica arriba a diferenciar els pobles amb parròquia (dibuixada, com Canejan o Bausen) dels que no en tenien (amb marca de simple localització, com ara Bossòst i Les). |
 |
| 1691. La Vall d'Aran en el mapa de la Col·lecció Gaignières. Detall del revers, amb la data del mapa: «cette carte, faiete sur les lieux», per donar a conèixer unes muntanyes «d'une prodigieuse hautteur et grosseur». |
