.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide,
Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El barri de Cappont, dit la Pobla de Cappont en aquells segles medievals, s'establia en el fèrtil areny que el riu deixava entre els dos braços principals en què es dividia justament davant de la ciutat. Lleida disposava de dos ponts, tots dos d'origen romà: l'un a tocar de la ciutat i l'altre al costat del vell convent dels Agustins (pam amunt, pam avall de la rotonda d'inici de l'actual Av. de les Garrigues, dit carrer del Mig antigament), en el camí que duia cap a Vilanova de Fontanet (a la Bordeta actual).
Els tres camins que surten secularment de la ciutat en els antics mapes, no sortien des del peu del Pont Vell, perquè el pont enllaçava amb l'anomenada Illa de Mallorca, a on s'assentà la Pobla de Cappont, sinó des del convent extramurs dels Agustins, enllà del segon braç més oriental del riu: l'un cap a l'oest (cap a Albatàrrec), l'altre cap a Vilanova i d'allà cap a Montblanc i Tarragona, i cap a l'est, el camí cap al molí de Cervià i el Santuari de Granyena. En la imatge del mapa, el pont de Sant Agustí sembla més aviat una palanca de fusta, car la manera de dibuixar-lo és del tot diversa a la del gran pont que donava (i dona encara) entrada a la ciutat. Potser no sempre fou així, i en temps reculats, quan aquest braç de riu era tant o més important que el que passava a tocar dels murs de Lleida, hagués pogut ser un pont de pedra.
.jpg)
Segle XV. Lo Cappont lleidatà.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
El nom d'«Illa de Mallorca» és documentat en papers d'aquells segles medievals, i es devia no pas a una imitació del topònim de l'illa major balear, sinó (igual que ella) a l'evolució del terme llatí original, «Majòrica... que en aquests rodals i per idèntica evolució s'hauria aplicat a la més gran de les nombroses illetes formades pels diversos braços del Segre». Aquest gran areny d'al·luvió era extremament fèrtil i, per això mateix, conreat des d'antic i poblat pels qui hi treballaven.
.jpg)
Segle XVI. Lo Cappont lleidatà.
«Els Carrers i Places de Lleida a través de la història», Josep Lladonosa,
Pagès Ed., 2007 [edició en volum únic dels llibres originals, traduïts].
A més dels pagesos, s'hi establiren serradores, que s'alimentaven de la fusta que allà mateix es produïa i de la que els arribava amb rais des del Pirineu. Essent pas obligatori per entrar a la Lleida emmurallada, s'hi anaren formant fondes i hostals, sovint de mala reputació, tant per als homes que hi posaven com per a les dones que hi treballaven. Escriu el reputat cronista de la ciutat del segle XX que l'Hostal del Roig, desaparegut al segle XX, és el mateix que l'antic Hostal de la Nau, que al seu torn ja existia poc després dels segles reculats de la conquesta com a Hostal de la Ratera, sempre de prou coneguda mala reputació.Recull el gran historiador alguairenc les variacions dels braços Segre i dels dos ponts principals de la ciutat segons el testimoni de Jeroni Pujades, estudiant a la ciutat en aquell segle XVI. El vell pont de Sant Agustí havia sigut des de temps romans un pont de pedra de quatre ulls, llavors ja tapats i enterrats els laterals i a punt de tancar-se els centrals. Aquest desplaçament del curs fluvial principal cap a la vora dels murs de la ciutat i la minva del braç exterior del riu, feu desaparèixer aquest pont i llavors només calia una simple palanca per travessar les tolles que hi restaven.
1563. Lleida, Van den Wyngaerde.
El vell pont de pedra de Sant Agustí i al fons, al mig de l'illa de Mallorca lleidatana, la Pobla de Cappont, tancada de paret de tàpia i amb un portalet..jpg)
Segle XVII. Lo Cappont lleidatà.
Vidal Vidal, «Lleida, la ciutat de l'oblit», 1998.
La fortificació del Cappont al segle de la Guerra dels Segadors i el reforç continuat de la mitja lluna en els segles posteriors va provocar la desaparició de la Pobla de Cappont. Als inicis del segle XIX, s'establí el costum de les classes benestants de la ciutat d'anar-hi a passejar, amb carruatge o carrossa, és clar. Fins a l'albereda frondosa, o sia, un xoperal com els que hi hagué a la vora del riu, i que rebia el nom de Plaça dels Murmuradors, a tocar de la qual i fins a la carretera vella de Barcelona s'hi volgué urbanitzar un parc a partir de 1854: s'hi van plantar fileres de plàtans procedents de la Devesa gironina, i traçats els jardins i fonts, s'inauguraren per l'Alcalde Fuster deu anys després els Camps Elisis. A partir d'aleshores, la vella Pobla tornarà a ser habitada, fins a l'esclat urbanístic del darrer terç del segle XX i les dècades que portem d'aquest. Amb anterioritat, «per aquells voltants tan sols s'aixecava alguna fabriqueta, la casa del ponter, el post del burot de consums, un hostal supervivent... i els obradors de diversos sargaires, filadors i soguers».
.jpg)
.jpg)
Segle XVII. Lleida.
«Plan de la ville et ch[âte]au de Leide,
Deiseigné par Sainct Cler ing[énieu]r du Roy» (Gallica).
El barri de Cappont, antiga Pobla de Cappont. En primer terme, el convent dels Agustins, llavors extramurs. No recordo ara a on ho he pogut llegir que després de la desfeta de 1707 i durant la represa econòmica del segle XVIII s'hi intentà el conreu de l'arròs en aquestes terres al·luvials, abundants d'aigua, fins que, seguint les tendències higienistes d'aquell segle il·lustrat, el Marquès de Blondel n'impediria la continuïtat.
Vegeu-ne el mapa original:
