[391] Lleida, Terra Ferma, no serem moguts!

Anys 1960. Lleida.
Vista a la Seu Vella, sense els edificis dels jutjats actuals. L'única entrada secular a la ciutat, pel Pont Vell. El trànsit hi feia bàsicament el gir cap a l'esquerra, ja que abans del pont dels instituts, aquesta era la N-II, que tirava per Blondel, Av. Catalunya i Carrer Acadèmia avall.

Anys 1960. Lleida.
Els colors de la ciutat sota el sol dels 60.

Anys 1960. Lleida.
El Segre sense canalització al seu pas per la ciutat. Els campaments de gitanos aprofitaven per rentar la roba al riu. A la banda de la ciutat, l'avinguda del Segre en la part de cap al pont del ferrocarril tot just començava a dibuixar-se.

Anys 1960. Lleida.
Les escales d'accés a la Porta dels Lleons, llavors urbanitzades.

Anys 1960. Lleida.
La banqueta de Blondel ja ampliada, amb el xoperal dels primers Aplecs del Caragol a l'altre costat del Segre.

Anys 1960. Lleida.
La Seu Vella, sempre dignament plantada damunt la plana lleidatana. Rere la Porta dels Lleons, la llengua de serp també enverdida.

Anys 1960. Lleida.
Els reflexos de la ciutat a les escasses aigües del Segre, quan els cabals ecològics eren desconeguts per governs (dictatorials i espanyols) i les empreses elèctriques (monopolístiques i espanyoles).

Anys 1960. Lleida.
La Seu Vella en procés de restauració dels forats que les bombes de segles enrere hi van deixar gravats en sa pell.

Anys 1960. Lleida.
Vistes de la ciutat en l'època que es posà de moda entre els nois i noies dels campaments, i progres diversos, la tornada del conegut càntic:

Lleida, Terra Ferma,
no serem moguts!
Lleida, Terra Ferma,
no serem moguts!
Igual que un pi
a prop de la ribe-e-ra,
no serem moguts!

Cinquanta anys després, segons l'eslògan oficial, Lleida ara es mou: Lleida marxa. Sí que marxem, sí, marxem d'Espanya, cap a Europa i el món, i en alta velocitat!

[203] La «Lérida españolizada»

[390] «Destino» Lleida

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
Vista de la Seu Vella, icona suprema de la ciutat, amb la restauració a mig fer. A la dreta, detall del Pont Vell, aleshores únic, i del Segre encara no canalitzat. Caldria esperar les riuades del 82. 

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
Escriu el periodista: «Aquí en el Segrià, Catalunya está a medio hacer». 

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
Detall de les escales d'accés a la Porta dels Lleons, fruit de la urbanització d'aquells anys dels accessos a La Seu Vella, i que encara perduren.

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
Detall de l'estat del conjunt de la Seu Vella, que llavors portava una vintena d'anys de restauració, i que encara tenia feina per endavant. Segles de canonades i d'aquarterament militar invasor espanyol (fins a final dels 40) així l'havien deixada.

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
«La gran ciutat de Lleida/ és la ciutat de les cols...»

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
«... a principios del sigle XXI Lleida será una ciudad de más de 200.ooo habitantes...»

1979. Lleida, revista «Destino», gener, núm. 2152.
Detall de la Fira de Sant Miquel de l'època.

[149] Lo Castell de Lleida

[389] Andorra 1912

1912. Andorra.
La Casa de laVall, edifici fortificat del segle XVI, seu del parlament andorrà des del segle XVIII, actualment només per a les sessions protocolàries, i on s'hi guarden els documents històrics del Principat andorrà dins l'Armari de les Set Claus, una per a cadascuna de les parròquies de les Valls (n'estic buscant la referència bibliogràfica del llibre).

1912. Andorra.
Detall de l'entrada a La Casa de la Vall andorrana. 

1912. Andorra.
Encamp: un poblet perdut en una de les parts més amples de les Valls. Diga'ls-ho als constructors, corre... a veure si els avances!

1912. Andorra.
Detall de la vall d'Encamp de fa cent anys.

1912. Andorra.
El vell pont romànic, unió secular entre les Escaldes i Engordany. 

1912. Andorra.
Detall de les pedres fiteres que feien de tanca al camí

1912. Andorra.
Economia pura i dura de subsistència, amb els prats plens de pallers.

1912. Andorra.
El camí de carro empedrat.

1912. Andorra.
«Ciutadans» de les Escaldes: efectivament, homes d'un país lliure no sotmès.

1912. Andorra.
Vestit tradicional català: pantalons i americana de vellut, amb faixa i boina, amb alguna cadena de rellotge penjant. 

1912. Andorra.
I ara les pubilles andorranes, sempre tan cobejades! amb el cap sempre tapat.

1912. Andorra.
Dones de terrer. Quan veien la neu, la maleïen: era senyal que l'hivern era cru, i la subsistència encara més difícil.

1912. Andorra.
Les arrugues de l'esforç d'un país i una cultura mil·lenaris. Els pagesos, autèntics herois anònims de la terra, ara pràcticament extingits. Esperem que la seua força perduri en les generacions actuals.

1912. Andorra.
Ball de festa major a les Escaldes.

1912. Andorra.
Cascada de les Moles, entre Soldeu i Ransol.

[252] Samarretes d'Andorra

[393] Andorra la Vella, 1912

[388] Corredor mediterrani lleidatà

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa, breve estudio», de Francesc Prats i Cornell 
(Fons Sol-Torres, UdL).
Fa més de cent anys, aquest economista lleidatà ja va trobar la solució dels corredors ferroviaris per interconnectar la península amb Europa a través dels Pirineus. La seua solució (recordem-ho: fa cent vint anys!) era un corredor mixt entre els dos (el mediterrani i el central), que un segle després s'han disputat la construcció amb fons europeus. L'inconvenient que tingué aquesta proposta llavors és el mateix que la del corredor mediterrani actual: serveix per unir la península mediterrània amb Europa, però no passa pas (llavors igual que ara, ja es veia clar que no calia), per l'altiplà carpetovetònic.

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
Objectiu (que avui és impossible de fer entendre en les latituds espanyoles): un ferrocarril per a donar sortida a la producció: «Para que esta red produzca los beneficiosos resultados que han dado al país vecino la supremacía en la producción de todas especies entre los países de Europa... son precisas grandes vías férreas de carácter general y otras secundarias..., que pongan en fácil y directa comunicación con aqeulla á todos los lugares en que sea posible la producción en cualquiera de sus manifestaciones». 

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
Ferrocarril Lleida - Coll de Salau: 156 km. 

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
El ferrocarril es faria només fins a la Pobla de Segur a les primeries dels anys 20 del proper segle. Les dificultats de construcció fins a Esterri (km.147) i fins a Isil, «en cuyas inmediaciones se trata de abrir la boca española del túnel internacional... La linea deberá penetrar á 1262 m de altitud, en un túnel de 6599 m de longitud... saliendo ya en Francia por el valle de Salat...»

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
Aquest projecte diu que «tiene a favor el voto científico de los ingenieros civiles». Però si no tens l'estudi d'opinió favorable de la FAES, no hi tens res a pelar!

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
Pressupost detallat.

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
La primera indústria beneficiada, avui morta, de la línia de ferrocarril havien de ser la del mineral de ferro.

1893. Lleida, «Ferro-Carril Noguera Pallaresa...», de F. Prats i Cornell.
Però també i sobretot dels productes naturals d'aquests territoris. De València a París a preus molt més competitius que pel corredor central, que ja aleshores era la nineta dels ulls dels espanyols, que ens manaven i encara ens manen, sortosament i democràtica per poc temps més, Déu t'ascolto...

[154] «Lleyda y'l Concert Econòmich»

[387] Lo castell d'Arbeca: tres-centes seixanta-cinc finestres

1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu (ICC).

El majestuós i senyorial Castell-palau d'Arbeca, de 365 finestres, una per a cada dia de l'any (segons repetia la gent), amb el poble emmurallat als peus del turó.

1660 ca. Arbeca. Beaulieu. 

Detall de l'esplendorós castell, sòlidament aixecat sobre el turó, de planta quadrada amb les quatre grans torres rodones als angles: la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta sense nom conegut. 

1660 ca. Arbeca. Gravat del Cavaller de Beaulieu. 

Als peus del castell, la vila emmurallada, encara sense les oliveres arbequines, introduïdes al segle XVIII pel Senyor d'Arbeca i Duc de Medinaceli.

1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», del Cavaller de Beaulieu (ICC).

La planta quadrada del castell, amb el magnífic pati d'armes central i l'únic camí d'accés.

1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.

Signatura de H.Loon sculp., un de tants dibuixants al servei del mariscal Beaulieu, gràcies al qual podem traure el nas al passat i per culpa del qual els exèrcits gavatxos coneixien, es movien i lluitaven per tot Catalunya.

1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.

S'observa com la quarta de les torres era quadrada, i les nombroses portes intermèdies d'accés al castell, que només tenia una entrada. 

1668. Arbeca, «Plan du Chasteau d'Arbec», Beaulieu.

Els trossos assedegats d'aigua extramurs.

1660 ca. Arbeca. Beaulieu. 

A. Perel Sculp, un altre dels dibuixants del mariscal. Detall de la muralla amb les torres quadrades de què disposava, i que resultaren granment danyades durant la Guerra dels Segadors. L'església gòtica de Santa Llúcia deixà pas a una església de nova planta, barroca de transició neoclàssica, la de Sant Jaume el Major.

1660 ca. Arbeca. Beaulieu. 

Detall de l'animació del gravat, a la recerca d'una major vivesa i autenticitat.

1660 ca. Arbeca. Beaulieu. 

Detall i enquadrament de l'esplèndid castell-palau d'Arbeca, on solien fer nit els monarques de la Corona d'Aragó del segle XV i XVI, època de la seua màxima esplendor.

[24] El setge lleidatà de Beaulieu