[197] Los ponts vells de Fraga

1849. Lo pont vell de Fraga. 

L'1 de novembre d'aquell any, s'inaugurava una de les construccions més destacades de l'època isabelina espanyola, obra de l'enginyer Pere Andrés de Puigdollers, amb una llargada d'uns 660 peus en tres trams. Les obres s'havien iniciat dos anys abans, i una riuada durant la construcció en va retardar l'acabament. Una nova riuada el va tombar el dia de Sant Miquel de 1852, i va haver de ser reconstruït (1857). Malauradament, una altra avinguda d'aigua del Cinca el va sentenciar (1866). Pintura: Jenaro Pérez Villaamil y Duguet, «Vista de la ciudad de Fraga y su puente colgante», Museo del Romanticismo, Madrid).

1849. Lo pont vell de Fraga. 

Detall amb la gentada congregada per a la inauguració d'aquesta obra d'enginyeria.

1668-69. FRAGA. 
Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.

1668-69. FRAGA. 
Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi. 
Detalls.

1885. Lo pont vell de Fraga. 
Gravat de Vicente Oms del pont amb estructura de ferro inaugurat el 1883. 

1885. Lo pont vell de Fraga. 
Detalls del gravat de V.Oms (Barcelona, 1853- Madrid, 1885).

1930. Lo pont vell de Fraga (foto Reparaz, ICC).

1930. Lo pont vell de Fraga.
Silueta del campanar de l'església de Sant Pere al fons.

1920-30. Lo pont vell de Fraga.
Vista des de la carretera cap a l'antic camí del Sotet, a la dreta la pujada cap al Cegonyer.

1938. Lo pont vell de Fraga. 
Voladura de l'estructura del pont de part dels milicians per aturar l'avanç dels rebels feixistes.

[11] Pel clot del dimoni

[196] Bellpuig monumental

1990. Bellpuig. 
Font del Mil·lenari de Catalunya, obra de l'escultor bellputgenc d'adopció, Jaume Perelló (col·lecció de dibuixos de N.Torres i L.Crespo, edició de l'Ajuntament de Bellpuig).

1990. Bellpuig. 
Detall de la plaça, amb el teatre Armengol al fons.

1990. Bellpuig. 
Claustre del Monestir renaixentista de Sant Bartomeu, construït extramurs per voluntat de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, nat a Bellpuig, virrei de Sicília i Nàpols, sota butlla fundacional del papa Juli II al 1509.

1990. Bellpuig. 
Detall de les columnes salomòniques del convent.

1990. Bellpuig. 
Casa de la Vila i església.

1990. Bellpuig. 
Escalinata de l'Església de Sant Nicolau, obra del gòtic tardà.

1990. Bellpuig. 
Plaça porxada de Sant Roc.

1990. Bellpuig. 
Detall dels porxos.

1990. Bellpuig. 
Mausoleu de Ramon Folc de Cardona. Arc de triomf funerari renaixentista, esculpit a Itàlia en marbre de Carrara per Giovanni Merliano da Nola (1525) i transportat a peces a Bellpuig amb els rudimentaris mitjans de transport de l'època. Inicialment emplaçat al convent bellputgenc, amb la desamortització fou traslladat pels mateixos vilatans a l'església parroquial per a la seua salvaguarda.

1845. Voyage pittoresque et historique de l'Espagne d'Alexander Laborde.
Elogis i peròs al mausoleu del viatger francès del segle XIX.

1990. Bellpuig. 
Detall del Mausoleu, amb l'estàtua jacent del Baró de Bellpuig. L'espasa fou ja saquejada pels gavatxos durant la Guerra del francès.

1990. Bellpuig. 
Detall del baix-relleu al peu del Mausoleu.

1990. Bellpuig. 
Detall del medalló i la inscripció superior del Mausoleu.

1990. Bellpuig. 
Detalls.

[169] «Lo Pla d'Urgell», centenari del setmanari

[195] Vall Fosca radioactiva

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Entrada a la galeria de la mina. Els minerals radioactius que hi ha en aquesta mina de la Vall Fosca són fluorescents i brillen de manera espectacular sota llum ultraviolada (El lluminós món dels minerals). La mina Eureka va ser la primera que es va explorar a l’Estat espanyol per aconseguir urani per fer energia nuclear. Des del 1962 fins 1965, els enginyers del franquisme hi van fer proves per veure si el material que extreien servia a les seues intencions. Però els treballs d’explotació no es van arribar iniciar mai.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Pujada fins a la veta, ara aixecada però que fa milions d'anys fou sedimentada de l'erosió d'una primigènia serralada anterior als Pirineus. 

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Detall de la veta, mentre escoltem les explicacions dels experts.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Instal·lacions de l'antiga mina per a l'extracció i rentat del mineral.

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).

2012. Mina d'urani a Castell-estaó (Vall Fosca).
Restes de les instal·lacions i maquinària. Quan apendrem a recollir la merd... que deixem?

1963. Mina d'urani a Castell-estaó, la Vall Fosca.
Notícia (28 de novembre) a doble plana de l'extracció d'urani a la Vall Fosca. La propagandada del règim franquista espanyol va desplegar-se a tort i a dret... per acabar en no-res.

[153] Cançó del raier

[194] Nire aitaren etxea

27 de setembre de 2012

El Parlament de Catalunya reafirma el dret d'autodeterminació nacional i aprova la celebració d'un referèndum democràtic. En record i homenatge als patriotes anònims que durant 300 anys, i fins avui, i fins demà, ho han fet i ho fem realitat una mica cada dia amb tenacitat, lluita o sacrifici.

1963. Gabriel Aresti, Nire aitaren etxea (La casa del meu pare).

[111] L'anno che verrà 

[193] 780 anys de Sant Miquel en fira

Diu el cartell de la Fira de Sant Miquel de Lleida d'enguany que se celebra el 58è Saló de la Maquinària Agrícola i el 27è Saló Internacional de la Fruita. Vol dir de l'època actual. Perquè no s'hauria d'oblidar (més aviat caldria lluir-ho a tort i a dret) que ja el Conqueridor l'any 1232 va donar privilegi a la ciutat per fer fira i mercat per Sant Miquel. Cap menció al fet que aquest any s'ha acomplert, doncs, el 780è aniversari de la fira lleidatana. Un altre símptoma de l'amnèsia històrica que (segons la meua percepció, que pot ser errònia), des de fa temps la ciutat de Lleida, o potser més ben dit, la societat lleidatana s'ha girat d'esquena a la fruita, al tros, a les sèquies, a l'horta, als pobles. No som prou conscients que qui oblida lo passat, oblida a si mateix.

 

[60] Quan de la fira en deien «feria»

1955. Portada de la revista lleidatana LABOR sobre la primera edició de la fira moderna.

1928. Exposició agrícola a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida. 
3 de novembre. Revista IBÈRICA, núm. 750.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1928. Exposició agrícola als Camps Elisis a Lleida.

1946. Exposició agrícola a Lleida, llavors sense el nom oficial de Fira de Sant Miquel. 
En ple començament de la postguerra, en la «lengua del imperio», és clar, i amb pomposa iconografia de victòria franquista.

1955. Porta de la revista lleidatana LABOR 91, del 13 d'agost.
Dedicada a la recollida de la fruita, amb cistell i encara sense les famoses galletes de plàstic dels anys 70, i amb un «banc» de fusta de sis escales. Un excel·lent batec de vida pagesa i popular, que tan bé va saber captar aquesta publicació lleidatana al llarg del seus números, enmig de la censura oficial omnipresent.

1956. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.

1959. Fira de Sant Miquel a Lleida. Matasegells.

1965. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.

1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida, amb una iconografia més tecnicoeconòmica dels anys del «desarrollismo» franquista.

1967. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida amb una foto d'una poma «estàrquing» (Star King).

1972. Cartell de la Fira de Sant Miquel a Lleida.

1973. Fulletó de la Fira de Sant Miquel a Lleida, encara en la mateixa «lengua».

1976. Fira de Sant Miquel a Lleida. Cartell.