[179] BCN per Chéreau

1750. Barcelona, per Chéreau (MDC).

Detall de Montjuïc (1), amb el farell de banderoles per avisar la ciutat de l'avistament de vaixells enemics. Santa Madrona (3) nasqué a Barcelona, segons la llegenda, i morí martiritzada per Dioclecià per no refusar la nova fe cristiana (ca. 300 dC).

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall del cap de la Rambla, amb les Drassanes (4) a l'un costat i la primera muralla a l'altre, amb la Torre de les Puces (5), actual Portal de la Pau colombí, probablement usada com a far d'alimara.

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall del magnífic Convent de Sant Francesc (6), totalment enderrocat al s.XIX. A mitja muntanya, fora muralla, ben ventilat i allunyat dels tràfecs del món, el Convent de Pedres Albes o Pedralbes (7).

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall del robust campanar de l'Església dels Sants Just i Pastor (sense numerar) i el Monestir femení de Santa Maria de Valldonzella (8), a Sant Gervasi. Una mica més amunt, la residència d'estiu dels antics reis catalans, Bellesguard, on ara fa una mica més de cent anys Gaudí aixecaria la torre de Casa Figueres.

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall de la Catedral. Malgrat l'amuntegament, els traços rectilinis dels edificis i l'estilització d'agulles defineixen l'encant «modern» de l'estil del dibuixant. Sense numerar, en primer terme, probablement el campanar de la Basílica de la Mercè. 

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall de la cúpula molt estilitzada del Palau de la Generalitat (11). Santa Maria del Mar (12) potser mal indicat, ja que l'esvelta torre i alt cimbori de primer pla, molt més acostat al mar, hi tenen molta més retirada.

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall de la Ciutadella (13) d'ocupació borbònica, aixecada sobre l'antic barri de pescadors, i de la qual n'ha restat l'actual Parc i Parlament nacional. El Fort Pienc (15), un destacament per vigilar l'entrada nord de la ciutat.

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall del fort Carles (14) a tocar del desguàs del rec comtal al mar, i del tràfec de l'antic port de la ciutat.

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall de la llarga llengua del moll antic, tota fitada de mollons per tal de lligar-hi les sogues per amarrar els vaixells que podien acostar-s'hi per la fondària. L'antic far (21) amb la caseta superior on cremava l'alimara o foguera. 

1750. Barcelona, per Chéreau.

Detall d'un galió setcentista fent recàrrega de bótes de pólvora.

[178] BCN 1750

[178] BCN 1750

1750. Barcelona, per Chéreau.

Preciós gravat de la Barcelona de la primera meitat del set-cents publicat pels editors parisencs Germans Chéreau, uns dels més prolífics d'aquell temps. Cal imaginar-se el dibuixant emparrat al pal major per agafar la perspectiva.

1750. Barcelona, Chéreau. 
A l'horitzó barceloní: 1- Montjuïc. 2- Montserrat. 3- Sta. Madrona, antiga copatrona de la ciutat. A primera línia de mar: 4- L'Arsenal (les Drassanes). 5- La Torre rodona de les Puces, que tancava la primera muralla, aprox. allà on ara comencen les Rambles i s'hi alça el monument a Colom.

1750. Barcelona, Chéreau. 
9-  St. Jeròni de la Murtra, a la serra de Marina. 10- Catedral. 11- El General (o Generalitat). 12- Santa Maria del Mar. Els edificis, les agulles, les proporcions són rectilinis i estilitzats, més en el sentit de la impressió que feien que no pas en la seua exacta forma i dimensió.

1750. Barcelona, Chéreau. 
13- La impressionant Ciutadella borbònica, garantia de l'ocupació militar espanyola, hagué de causar una forta sensació de sotmetiment entre els ciutadans.

1750. Barcelona, Chéreau. 
25- El bastió del rei. 6- Convent de Sant Francesc, a l'actual emplaçament de la Captiania marítima, desaparegut amb la desamortització. 7- Pedres Albes, o monestir de Pedralbes, amb una allargassada tanca a mitja alçada. 26- El bastió del vent, a la muralla de mar.

1750. Barcelona, Chéreau. 
8- Monestir de Valldonzella. A la dreta, sense numerar, el campanar de l'Església del Pi, a tocar de la Rambla.

1750. Barcelona, Chéreau. 
27-El bastió de St. Francesc. 28- El bastió de Llevant. 29- El bastió de la Porta de Mar.

1750. Barcelona, Chéreau. 
13- La Ciutadella. 15- El fort Pienc, a l'actual estació del Nord, fortificacions aixecades per l'ignominiós primer Borbó.

1750. Barcelona, Chéreau. 
19- Mar Mediterrània, diu la llegenda. 20- Reducte o baluard del Moll. 21- La Llanterna o Torre del Fanal. 22- El Port. 23- El Moll.

1750. Barcelona, Chéreau. 
14- El fort Charles, a tocar del rec comtal desguassant al mar.

1750. Barcelona, Chéreau. 
Detall dels impressionants galions de l'època.

1750. Barcelona, Chéreau. 
La línia de la muralla de mar barcelonina.

1750. Barcelona, Chéreau. 
«Barcelone, Ville capitale de la Principauté Catalogne».

[108] A vista de «golondrina» del s. XVIII

[177] Els verds de l'horta

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «secla».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd sisca.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd panís.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd blanquilla.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «auliver».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd noguer.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd aliant.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «aufals».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd barlet.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd heura.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd gala.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd granny.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd llimonera.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd panotxa.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «aubi».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd blet.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd figuera.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd tamariu.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd nectarina.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd mangraner.

[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

[176] Lleida alta aèria

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fotografia de la «zona alta», bàsicament inexistent al darrere del turó de la Seu Vella. Al centre, l'edifici de l'antiga presó de Lleida, amb la Rambla d'Aragó que baixa cap a la dreta, i una gran esplanada buida esperant els futurs carrers Balmes, Ricard Vinyes, Prat de la Riba...

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Seu retallada sobre l'horta lleidatana.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'actual carrer Ramon i Cajal, amb part del claustre de dalt del Seminari (actual edifici de la UdL). És molt xocant la imatge d'edificis solts, com bolets, ací i allà, enmig d'horts i amb les mitjaneres pelades, esperant futura companyia.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del peu de la Seu Vella, amb la llengua de serp que puja fins a la porta dels Lleons. Un bocí de riu i l'arbreda dels Camps Elisis a la dreta. A l'horitzó, el tossal de Moredilla.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels meandres de la Mitjana, amb l'enorme illa central al mig (o mitjana), d'on el nom de l'indret.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'esplanada buida, més enllà de Boters i Sant Martí, que marcaven els límits emmurallats de la ciutat. Es pot apreciar l'espadanya romànica de St. Martí, amb el tancat lateral que hi feia de cementiri. En primer terme, allargassat, l'edifici de l'asil Borràs, on ara hi ha la plaça Pau Casals.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del carrer de Vallcalent, llavors encara camí.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la presó de Lleida, inspiració del conegut romanço divuitesc, que relata amb la força de la passió el tràgic amor impossible del més petit dels presos i Margarita, la filla del baró.

ROMANÇO DE LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

Hi ha trenta-tres presos;
canten una cançó;
l'han treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
en davalla un graó,
lireta, liró.

Los presos se n'adonen
i paren la cançó.
-Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-ne la cançó-,
lireta, liró.

-Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?-
-¿Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració?-
lireta, liró.

-No ens falta menjar i beure
ni ens quiten la ració;
lo que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus de la presó-,
lireta, liró.

-Canteu, canteu-ne, presos;
acabeu la cançó;
acabeu-la, bons presos,
petita, bonica,
que me'n captiva el so,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?-,
lireta, liró.

-El del barretet negre,
el més jove de tots.-
Ja se'n va a n-el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
jo vos deman un do;
no vos deman València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui do vols que jo et do?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no;
lireta, liró.

Los presos fugirien;
com quedaria jo?
¿Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin és ton aimador?-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
lo més petits de tots.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.

Han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.-
-Dels presos que allà canten,
petita, bonica,
digau, què en fareu, vós?-
lireta, liró.

-S'acosta el Sant Dissabte,
los penjarem a tots.-
-Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'aimador!-
lireta, liró.

-Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
i feu-ne els dogals d'or;
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
sentin la bona olor;
lireta, liró.

resin un parenostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: "Ai, la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'aimador!
lireta, liró.

Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor.
Qui és aquesta donzella,
petita, bonica,
que és morta per amor?,
lireta, liró.

Néta n'és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
Déu l'hagi perdonada,
petita, bonica,
la filla del baró."
lireta, liró.

[166] Des del cel lleidatà

[175] Cambrils platja, inicis s. XX

Anys 1910-20. Cambrils.
  Una imatge que reflecteix el poble tal com era des de final del segle XIX: vista del «port», diu la llegenda de la targeta. Però no hi existia ni port ni passeig, i les barques esperaven l'hora de feinejar a l'estreta platja sorrenca a tocar de la Torre dels Moros.

Anys 1910-20. Cambrils.
  La Torre dels Moros, encara sense el pis superior, construït per un particular després de la guerra. La torre de guaita del segle XVII per tal d'avistar les naus pirates que assotaven les costes dels països catalans. D'on la dita: «no hi ha moros a la costa».

Anys 1910-20. Cambrils.
  Arribada d'una de les tradicionals barques pesqueres de vela, que ara calia estirar cap a l'arena a força de braços o de mules. Esplèndies fotografies de l'Ed. Mumbrú del primer terç del segle XX. El cap de Salou a l'horitzó.

Anys 1940-50. Cambrils.
  Ara sí la Torre amb el pis superior i les barques desplaçades per un incipient passeig, encara sense port (foto Raymond).

[162] Cambrils platja, 1660