QUINA LA FEM?: [1264] Lo Viñes i la Guerra dels Segadors

1895. Ricard Viñes a París (Gallica).
El músic lleidatà amb 20 anys a París.

1644. Setge de Lleida.
«Carta enviada des de la Ciutat de Balaguer, de tot lo que passa en la Ciutat de Lleida, y en lo nostre exèrcit, enviada de un confident a un Cavaller d'esta ciutat de Barcelona, editada ab llicència, en Barcelona en casa de Jaume Mathevat, any 1644». (Bibliotheque National de París, LH5, 453, Pièce).

Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, abril-juny 1910 (Udl, Sol-Torres).
Ricard Viñes estudià sa carrera musical a París, on residí de manera habitual fins que l'any 1940 tornà a Barcelona, tot canviant la París ocupada dels nazis per la capital catalana ocupada pels feixistes espanyols, on morí poc després al 1943. El seu lligam amb Lleida es mantingué viu al llarg del temps, i hi solgué tornar algunes festes majors de maig. Per voluntat seua, fou enterrat al cementiri lleidatà, al panteó familiar.

Remenant per les biblioteques parisenques, li caigué aquesta relació dels fets del setge de sa ciutat per part de les tropes espanyoles contra els aliats francesos de la República catalana. La trameté a Lleida perquè fos publicada i coneguda, fet que dóna testimoni de l'estreta relació amb la ciutat, malgrat la llunyania, i la gran consciència cívica i nacional d'un dels nostres músics més universals, «eminent compatrici i soci-delegat a París del Centre Excursionista de Lleida».

La breu publicació del conegut impressor barceloní Matevat descriu un episodi de la Guerra dels Segadors durant el setge espanyol de Lleida de 1644, als mesos de juny-juliol, unes setmanes abans que el 30 de juliol es rendís la ciutat. Els reforços de l'exèrcit francès fan via de Sidamunt a Sudanell «sempre en batalla i a la vista de Lleida. Nostra cavalleria catalana aportava la vanguàrdia, a la qual honrava lo senyor Virrei amb sa presència». El virrei francès a Catalunya no era altre que Philippe de La Mothe-Houdancourt.

«Arrribàrem en Sudanell a les onze de la nit trobant aquella vila deserta i sens habitant algú, sent estada en altre temps de les més riques i poblades de la terra baixa; lo mateix mal pateixen tots los circumveïns de Lleida d'esta part del Segre... puix a la que fon entrat l'exèrcit enemic prengueren a tots los habitants i se'ls ne aportaren presos en Fraga, als qual han fet lo tracte tan infame qual se pot imaginar, puix no els donaren mai sinó un tros de pa i aigua, i per acompanyar-se moltes bastonades... los llevaren tot quant tenien fins a despullar-los i deixar-los en vives carns». L'exageració pròpia de part no pot amagar la cruesa del tracte als civils de l'exèrcit espanyol.

1644. Setge de Lleida.
«Carta enviada des de la Ciutat de Balaguer, de tot lo que passa en la Ciutat de Lleida, y en lo nostre exèrcit, enviada de un confident a un Cavaller d'esta ciutat de Barcelona, editada ab llicència, en Barcelona en casa de Jaume Mathevat, any 1644». (Bibliotheque National de París, LH5, 453, Pièce).

Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, any III, abril-juny 1910 (Udl, Sol-Torres).
La carta mostra el tractament lingüístic habitual de l'època, i les expressions dels personatges espanyols s'hi escriuen en castellà. La intenció de travessar el riu aigües avall de la ciutat no era possible, i per això «lo endemà de Sant Joan juntà lo senyor Virrei consell de guerra... que no era possible fer pont per passar a l'altra part, i així se resolien en tornar-se'n a passar per Balaguer per a aguardar lo socorro». Partits el matí de la marxa, retornen per Juneda, i l'endemà fan cap a Bellvís. El Virrei envià la Cavalleria Catalana a Cubells «amb dos-cents mosqueters del tercio de Barcelona, a fi i efecte de guardar la Plana de Urgell».

1895. Ricard Viñes a París (Gallica).
La classe masculina de piano retratada aquell any que es commemorà el centenari del conservatori parisenc.

1895. Ricard Viñes a París (Gallica).
Detall dels alumnes, amb Vinyes assegut, i Granados plantat al darrere.

1895. Ricard Viñes a París (Gallica).
Enric Granados (1867-1916) compartia habitació amb Vinyes al conservatori parisenc.

1905. Ricard Viñes a París (Gallica).

Programa dels quatre concerts de Viñes a la Sala Érard parisenca sobre "La musique de Clavier".

1905. Ricard Vinyes a Lleida.
Viñes al costat d'un piano de l'època, amb els canelobres per a les espelmes.

1910. Ricard Vinyes a Lleida.
«Ell, que dedica sos moments d'esplai cercant a les biblioteques de París records de la seua pàtria, que segueix amb deler la història nostra i adquireix amb afany llibres i documents que li parlen del passat d'aquesta terra per a ell tan volguda...» és retornat per fer un segon concert, en un local molt més gran i a preus més populars. La primera part del programa fou tota dedicada a Chopin, la segona a diferents autors europeus, i la tercera a compositors catalans o espanyols: «essent sincers... hem de dir que la clau de la vetllada fou la primera part o sia les dos obres del gran Chopin», excelsament interpretades al piano pel mestre lleidatà.

1910. Ricard Vinyes a Lleida.
Durant l'estada a la ciutat fou objecte d'altres homenatges, com el del Centre d'Art, sempre molt emotius. «Si l'afecte es va manifestar potent a la vinguda d'en Vinyes, va ésser més intens al despedir-se... es va convèncer que per tot arreu l'acompanya l'amor dels lleidatans». Finalment, el pianista va prometre «tornar l'any que ve i també com enguany per la Festa de sa estimada ciutat. No cal dir que nostra Lleida el rebrà, com sempre, amb los braços oberts».

1910. Ricard Vinyes a Lleida.
Josep Carner, Déodat de Severac i Ricard Viñes, asseguts tots tres en l'homenatge que la societat Xop-Bot els oferí. Dempeus alguns dels socis de la selecta societat d'esbarjo i cultural lleidatana, amb Magí Morera al centre.

Carner, príncep dels poetes, no necessita presentació. Déodat de Severac fou un compositor occità, contemporani i amic de Vinyes, el qual portà a terme bona part de la seua obra en terres de la Catalunya Nord. Morí al Ceret (El Vallespir) al 1921 i modernament el Liceu de la població porta el seu nom.

Vam saber d'aquest personatge per mitjà dels intercanvis teatrals que des de l'INS Lo Pla d'Urgell de Bellpuig hem portat a terme amb els alumnes de secundària bilingüe, de la nostra companya professora Maria Balastegui.

1920 ca. Ricard Vinyes a Lleida.
A la Biblioteca de Catalunya s'indica que la fotografia és de ca. 1905, però per l'aspecte d'edat, més aviat (gairebé indubtablement) és una imatge de cap al 1920, al jardí de la segona seu de la societat, una torre dels Morera a la sortida de Lleida cap al camí de Fraga, a l'horta lleidatana, a tocar del Segre.

Per a una molt bona ressenya de la societat Lo Xop-Bot, vegeu
LO XOP-BOT, SOCIETAT ARTÍSTICA I CULTURAL.