 |
| 1738. València dels Edetans, Tomàs Vicent Costa. El plànols de la ciutat de València al primer terç del segle XVIII. La data del gravat es deduí dels edificis ressenyats que llavors eren de nova construcció. Sobre l'autoria del plànol i una esplèndida biografia d'aquest cartògraf valencià, veg. Tomas V. Costa, El realismo urbano de un ilustrado, de Vicenç M. Rosselló. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La referència a les tribus iberes es posà de moda durant el neoclàssic segle de les Llums. Els edetans foren el poble que habitava la Tarraconense, capital Sagunt. València fou fundada pels romans al 138 aC. La referència al Cid, primer conqueridor temporal de la ciutat, sempre ha estat la preferida per botiflers, borbònics, franquistes i neofatxes varis. No he entès mai per què no li escaigué millor València del Conqueridor, o de Jaume I. O potser sí... |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. L'escut tradicional de la capital valenciana, amb les dos L coronades a banda i banda (de LLeial), segons que sembla per concessió de Pere III el Cerimoniós per la lleialtat de la ciutat durant les guerres del segle XIV contra el veí castellà. Així el descrigué Jaume Roig la quadribarrada de la ciutat a l'Espill (1640): «Sabé's defendre/ del rei malvat/ esta ciutat/ molt valentment/ e llealment,/ absent son rei./ Per tal servei/ e valentia/ per cortesia,/ de tot peatge/ e cabessatge/ morabatí,/ la enfranquí/ lo seu rei Pere,/ que alt prospere/ en lo cel Déu;/ com tanta hi véu/ fidelitat,/ féu la ciutat/ noble, reial,/ com pus lleal/ la coronà,/ e li donà,/ com molt l'amàs,/ sola portàs/ en sa bandera,/ penó, senyera,/ altres senyals:/armes reials/ soles pintades,/ no gens mesclades/ ab lo passat,/ lo camp daurat,/ vermells bastons,/ sobre'ls cantons/ d'or coronat». |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La ciutat del primer terç del XVIII encara restava pràcticament del tot tancada dins els vells murs medievals. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La Seu de la ciutat (1), amb el Micalet ben perfilat. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La presó de la porta de Serrans (91) i els ponts sobre el Túria. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. Llegenda del plànol, farcida de parròquies i col·legis religiosos. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. També s'hi detallen els alfòndecs o mercats del blat, de la farina, de l'oli, la peixateria, els hospitals, les presons, les confraries... i fins i tot la Casa de les Comèdies, coneguda popularment com l'Olivera, el teatre de la ciutat, molt a prop de la Universitat (54), que es complementava amb les obres i representacions que es feien en places públiques en dates de celebracions religioses com a la plaça de la Seu, i les que es feien en els salons privats de la noblesa local. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La Casa de Comèdies marcada amb un asterisc, a l'altra banda de la primera muralla, extramurs, com corresponia a un lloc sovint rondat per gent de baixa reputació. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. Els primers murs de la ciutat encara es destacaven en la trama urbana. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La City valenciana o el centre del poder del regne valencià fins a la pèrdua en mala hora de les llibertats i furs per obra i causa del primer Borbó, després de la batalla d'Almansa (1707). |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. La ciutat medieval sempre tancada a la dreta del Túria, amb les portes que a la nit encara es tancaven. Si hom se'n quedava fora, s'havia de dormir a la lluna de València. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. Detall de la muralla i dels camps extramurs. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. Detall de la trama urbana. Probablement, el cartògraf hagué de trescar per molts campanars i terrats per tal de compondre's la referència aèria de ciutat. |
 |
| 1738. València dels Edetans, de Tomàs Vicent Costa. El Palau del Real (72), residència del reis de la nostra corona durant la seua estada a la ciutat, des de Pere III fins a Martí I i Alfons IV, i sobretot la seua esposa la reina Maria, que hagué de governar per l'absència italiana del rei en l'esplendorós segle d'or valencià. Al costat del palau, destruïts després per l'exèrcit espanyol al 1810 durant la Guerra del Francès, s'hi construïren els jardins versallescos de la ciutat al segle XVIII, segurament sobre els ja existents del Palau. |
