[228] Aguinaldos de postguerra

1943. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. Església de Betlem. 
Amb les Rambles de fons i un suculent pollastre al forn entremig de la misèria i racionament de la postguerra franquista.

1944. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. Santa Maria del Mar.

1945. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 

1942. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Naturalment, en la «lengua común» que diu aquell reial caçador d'elefants.

1946. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Església de Sant Just.

1947. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Catedral de Barcelona.

1948. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Montserrat.

1949. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie dels ninotaire Lleó. Eixample barceloní.

Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. Colom i el port.

Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. A la Plaça del Rei.

Anys 1940. Felicitació de Nadal del Sereno, BCN. 
Sèrie del ninotaire Lleó. L'avinguda de Montjuïc.

[64] Aguinaldo

[227] Castell d'Alguaire

1660. Alguaire. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El magnificient castell d'Alguaire, dalt del tossal, amb el poblet als peus. Alguaire es documenta per primera vegada al segle IX. La conquesta catalana de l'indret per Ermengol VI d'Urgell tingué lloc al 1145-47. Alguaire fou cap de comanda santjoanista.

1660. Alguaire. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
El poble d'Alguaire a l'època de la Guerra dels Segadors, amb el Montsec d'Estall (el més occidental) a l'horitzó.

1660. Alguaire. Gravat del Cavaller de Beaulieu. 
D'aquest castell d'origen àrab, només se'n conserven vestigis de la muralla, d’una torre quadrada i de l’antiga església de Santa Maria.

1660. Alguaire. Plànol del Cavaller de Beaulieu.

Plànol de l'antic castell i convent.

1660. Alguaire. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
Detall del petit poble als peus del castell i l'abadia.

1660. Alguaire. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Mapa del «gouvernement» o comanda d'Alguaire, que dominava les portes de la ciutat de Lleida pel nord i la marge dreta de la Noguera Ribargorçana i del Segre.

1660. Alguaire. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Almacelles, Benavent, Torre-serona, Torrefarrera, Corbins, Alpicat («Nostra Senyora del Picart»).

1660. Alguaire. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Alcoletge, Vilanoveta (davant per davant de Lleida), Nostra Senyora de les Sogues, Linyola.

1660. Alguaire. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
  Castillonroi, Alfarràs, Almenar, Nostra Senyora de Bellpuig (de les Avellanes), Térmens, Menàrguens, Balaguer.

1660. Alguaire. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la frontera amb l'administració aragonesa.

[215] Escornalbou 1660

[226] Estels de llibertat

1924. Lleida. Onze de Setembre, foto d'Amadeu Bordalba Armengol. 
Una estelada apareix enlairada amb una corda de banda a banda del riu Segre.

1924. Lleida. Onze de Setembre. 
Soldadets de l'exèrcit espanyol de la caserna de la Seu Vella en el moment de retirar l'estelada. Al fons, l'edifici vell de la Paeria, encara sense el pis superior.

1908. Primera fotografia de la bandera estelada.
Datada entre 1906 i 1908 a la seu de l'anomenada Lliga Nacionalista Catalana a París, era una quadribarrada amb un diamant blau al mig amb l'estel blanc de les cinc puntes.

1914. Bandera estelada de la Joventut Catalanista al Fossar de les Moreres.
Bandera amb franja blanca i estel blau.

1918. Montserrat.
Trobada nacionalista catalanoamericana.

1928. L'Havana.
Francesc Macià assegut entre la bandera de Cuba i l'estelada.

2010. Bellpuig.
Estelada al balcó de l'ajuntament per la Festa Major i l'Onze de Setembre.

2012. Bellpuig.
Estelada al rètol indicatiu amb motiu de la manifestació de l'Onze de Setembre.

2012. Canigó.
Estelada al cim mític de la pàtria.

2012. La Cogulla del Montsant.
Estelada al vent.

2012. Montserrat.
Estelada de l'ANC.

2012. Reinterpretació del cartell de Fontserè.

2012. BCN, Onze de Setembre.
Amb tants d'estels a la manifestació se'n farien galàxies, d'estelades!

2012. BCN, Onze de Setembre.
Estelada a l'Arc de Triomf.

2012. Lleida, Onze de Setembre. 

L'estel de la llibertat al nostre terrat. 

2012. Vic.
La llum de l'estalada. ANC.

2012. BCN, Camp Nou.
Per primer cop tot el camp és un clam nacional.

2008. L'Auca de l'Estelada, Rodolins.cat. 
Trobareu un esplèndid recull històric de fotografies al web 100 anys d'estelada.

2012. Caganer independentista.

[113] Leyda, 1375

[225] «Kaart van Catalonien»

Sovint es diu, i per això se li ha posat aquesta etiqueta, que els segles de l'«Edat Moderna» són a la base del progrés europeu i del món.  Uns avanços fets a cops de guerres de religió i d'estats colonials regentats per monarques absolutistes (dictatorials). Una d'aquestes persecucions religioses, la dels hugonots gavatxos (membres de l'Església Protestant Reformada) va portar Daniel de La Feuille, natural de les Ardenes franceses, a l'exili. El xicot prometia com a rellotger, però arribat a Amsterdam i un cop instal·lat com a burgès (ciutadà) va canviar la precisió del temps per la de l'espai, i obrí taller de gravador i editor de mapes. L'èxit de l'empresa familiar féu que els seus fills Jacob i Paul continuessin el treball del pare, els preciosos i acolorits mapes del qual han estat editats i reeditats sense parar des de d'aquells tombants del segle XVII al XVIII, quan els mapes encara eren, com les fotografies modernes, la manera d'ensenyar les terres llunyanes als ulls de l'admirador (rei, general o ciutadà) i encara no tenien ni camins ni carreteres en un món encara verge, a punt per a la industrialització i l'acceleració del «progrés» (mot que algun dia els diccionaris donaran com a sinònim de calamitat).

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille, publicat a «Oorlogs tabletten», Amsterdam.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa central catalana.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La Plana de Lleida. amb l'Estany d'Ivars dibuixat.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa sud, des del Delta fina a «Barra» (Torredembarra).

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
Les Nogueres i el Segre, amb els ponts marcats.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
El Pirineu, des de la Ribagorça a la Cerdanya.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa central catalana, amb la capital encara lluny dels límits del Besòs i el Llobregat.

1706. «Kaart van Catalonien. Principauté de Catalogne et partie du Roussillon», Daniel de La Feuille. 
La costa nord, el Cap de Creus i el Rosselló encara sense la frontera, tot i que ja feia uns cinquanta anys de la Guerra dels Segadors.

[52] Els mapes del botifler