 |
| 1900. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida, cap al nord. Un dels primers monestirs establerts a la Lleida recristianitzada del segle XII, el 1152, tres anys després de conquerida la ciutat per Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d'Urgell. Veg. Monestirs de Catalunya. |
 |
| 1900 ca. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia del lleidatà Victorià Muñoz i Ferrer. |
 |
| 1900. Creu de terme, a prop del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Desapareguda a principis de segle XX. |
 |
| 1917. Creu de terme, a prop del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia de Josep Salvany (ICC). |
 |
| 1917. Creu de terme, a prop del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia de Josep Salvany (ICC). |
 |
| 1917. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia de Josep Salvany (ICC). |
 |
| 1929. Runes del Monestir de Sant Ruf, revista «LLEIDA», núm.102. |
 |
1929. Runes del Monestir de Sant Ruf, revista «LLEIDA», núm.102.
Esplèndida construcció romànica de la qual només resten absis i creuer. |
 |
| 1935. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia de Gallardo (MDC), amb aquestes dones de l'horta lleidatana que estenen les panotxes de panís per assecar-les als canyissos. |
 |
| 1935. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Fotografia de Gallardo (MDC), ara amb tota la perspectiva, i amb un paller a tocar del tancat, molt probablement usat com a pleta de bestiar. |
 |
| Any 2009. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Estat actual de les restes de la construcció medieval, a tocar de la carretera de Torre-serona. |
 |
| Anys 1980-90. Runes del Monestir de Sant Ruf als afores de Lleida. Excel·lent fotografia artística (Obaga). |
 |
| 1720. Setge de Lleida de 1707, de Gabriel Bodenehr (FPIEI). Les runes del monestir a començament del s.XVIII, durant el setge de la ciutat. A la partida de la Plana del Bisbe, els pagesos fa cent anys encara repetien que la comunitat s'extingí per la gran pesta medieval. |
 |
| 1873. «Apuntes de historia de Lérida», Josep Pleyan de Porta, Impremta Carruez. Notícia d'aquest monestir, el més antic de la ciutat, escrita per Pleyan de Porta, el gran historiador de la Renaixença lleidatana, que ajudà a recuperar la visió nacional catalana de la història de Lleida, malgrat que encara no s'atrevís, en la majoria de ses publicacions, a reemprendre l'ús literari de la llengua, i continués subordinat a la diglòssia amb l'espanyol. Sant Ruf fou fundat pel propi Ramon Berenguer IV, tan sols sis anys després de la conquesta de la nostra ciutat. L'autor acaba escrivint: «En la actualidad se descubren aun buena parte de sus ruinas, en el punto llamado Secanet, formando un bello contraste con la campiña que tiene alrededor». |
 |
| 1912 ca. Runes de Sant Ruf. Fot. Manuel Pinilla i Campoamor (MDC-BdC). La informació de la foto la data entre 1912-17, però no n'identifica el paratge. |
 |
| 1912 ca. Runes de Sant Ruf. Fot. Manuel Pinilla i Campoamor. Adossats als vells murs de l'església hi veiem dos pallers tradicionals de l'època. La palla bona del paller era forrada de boll, perquè el paller quedés impermeable i la palla es guardés fins a l'hivern. El boll és la pellofa que cobreix el gra de blat i s'aprofita, després de batre, per a aquesta funció. |
