 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. El majestuós campanar del segle XIV-XV que presideix la Seu Vella, la ciutat i la plana ponentina. Molt desmillorada a causa de setges i bombes, ocupada per les tropes espanyoles des del 1707, s'hi aprecia el rellotge que des del 1470 s'hi va instal·lar. Desitgem que aviat torni a tocar les hores en un país lliure (veg. article de Caterina Argilés, El rellotge medieval de la Seu Vella). |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Un contrafort de la part superior de la torre del campanar, amb una teiera incorporada. La plana lleidatana a l'horitzó. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. La vista general de la Seu des de dalt la Suda. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. La torre per damunt del claustre, amb els arcs tapiats per les tropes espanyoles d'ocupació que s'hi aquarteraren durant uns dos-cents cinquanta anys, i que generaren entre els nostres avantpassats la designació de castell per a l'antiga catedral. S'hi veuen les portes d'entrada a les sales de dormitori i altres dependències que s'hi feren fer els militars. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Dos detalls del cimbori, l'un des del campanar, l'altre des de la Suda. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. El primitiu campanar romànic de la catedral lleidatana. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. El creuer i la porta de Sant Berenguer, encarada al Castell del Rei. Molt austera, potser fou de les primeres en aixecar-s'hi. S'aprecien molt bé els balcons fets pels soldadets per donar llum als pisos que s'havien fet a l'interior del temple, i la volta romànica de la porta pintada blanca de calç. Al costat, els carros de proveïment aparcats. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Els absis de la banda de ciutat, foradats per les finestres dels ocupants. La restauració iniciada a partir dels anys 1950, després de la desmilitarització de l'antiga catedral, van intentar de retornar-li el primitiu aspecte, sense totes aquestes obertures. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. L'altra banda del transsepte, al costat de ciutat, amb la Porta de l'Anunciació. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Detall de la Porta de l'Anunciata. A les fornícules buides, hi hagué l'arcàngel Gabriel i la Verge Maria, d'on el nom de l'Anunciació. Se'n deia també Porta del Bisbe, perquè donava just davant del Palau episcopal, que desaparegué a partir de l'obligada transformació militar del conjunt catedralici del turó. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Detall de la Mare de Déu que hi hagué a la Porta de l'Anunciació, llavors ja conservada al Museu Provincial. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Detall de l'Arcàngel Gabriel, que era situat a l'altra fornícula damunt la Porta de l'Anunciació. Totes dos figures tenen el cap tallat per culpa de la punteria que els soldats espanyolets van fer contra tota imatge de pedra que els observava, tan bon punt van apropiar-se de la Seu com a caserna militar. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. La Porta dels Infants o dels Fillols era denominada així perquè era l'accés obligat per als nadons que rebien el baptisme. La porta repeteix l'estil escultòric de la porta de la nau central, i se'n convertí (amb plena consciència els constructors, probablement) en la porta principal quan la porta de la nau central deixà de fer aquesta funció perquè tingué el claustre adossat. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Una altra imatge de la Porta dels Fillols, amb l'entrada tapiada i només una porteta d'accés. A la part de dalt, una altra finestra per il·luminar el pis superior de la militarada. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. La Marededéu que presidia la Porta dels Fillols, actualment a Sant Llorenç, que féu les funcions catedralícies del bisbat fins a la consagració de la Catedral Nova, tot al llarg del segle XVIII. La fotografia, i potser bona part de totes les de la col·lecció, fou obra de Manuel Herrera i Ges (veg. ressenya biogràfica). |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. Detalls de la decoració de la Porta dels Fillols, del tot exuberant d'elements a les arquivoltes, àbacs, capitells, fris i cornisa, i que és considerada una de les mostres principals de l'anomenada Escola de Lleida, que marcarà bona part de les pautes escultòriques a la Corona d'Aragó medieval. |
 |
| 1913. Lleida, la Seu Vella. Col·lecció de postals Urriza. La porta de la capella dels Sescomes, al costat de la Porta dels Fillols, donava entrada a la capella particular d'aquesta família lleidatana que la finançà durant la primera meitat del segle XIV. Fou el bisbe Arnau Sescomes, bisbe de Lleida, arquebisbe de Tarragona, qui la va fer fer, amb privilegi de tindre porta d'accés pròpia. Restà com a panteó de la família, que tingué el bisbe Romeu Sescomes com a President de la Generalitat per dos cops durant els anys finals del regnat del Cerimoniós. |
