QUINA LA FEM?: [960] Fins als aiguamolls de Rufea

20150131

[960] Fins als aiguamolls de Rufea

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Un boirós, humit i fred segon dia de Nadal. Anem a pair les primeres fartaneres d'aquests dies. La poca llum, i blavosa, del recent encetat hivern ens transporten a una íntima atmosfera de recolliment i de pau interior, mentre el món segueix festejant el consumisme. No arribem als extrems del poeta valencià, però sentim un tast d'aquell recolliment descrit al poema XXIII, però enlloc de sepulcres cerquem l'espai obert; enlloc del plant, la conversa amb la natura:
Colguen les gents ab alegria festes,
lloant a Déu, entremesclant deports,
places, carrers e delitables horts
sien cercats ab recont de grans gestes,
e vaja jo los sepulcres cercant,
interrogant ànimes infernades,
e respondran, car no són companyades
d’altre que mi en son contínu plant.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Des del Pont Vell cap al pont dels instituts, per agafar el camí del riu fins a la passera de Montoliu. Guaitarem als aiguamolls de Rufea, i si l'aigua ho permet, travessarem el Segre i tornarem per Albatàrrec. Cerquem recolliment i solitud, però no pas per malaltia incurable com el poeta. Només per fugir uns instants del món mundanal:
Cascú requer e vol a son semblant,
per ço no em plau la pràctica dels vius:
d’imaginar mon estat són esquius,
sí com d’hom mort de mi prenen espant.
Lo rei xiprè, presoner d’un heretge,
en mon esguard no és malauirat,
car ço que vull no serà mai finat,
de mon desig no em porà guarir metge.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Per la marge esquerra del Segre anem riu avall, entre trossos i bosc de ribera, per tal de trobar el pont de fusta per saltar a Rufea, a la marge dreta i seguir riu avall, en direcció a Butsènit. Les velles rodes de molí, afilerades per a simple ús de fita: el temps tot ho capgira.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Una magnífica passarel·la per gaudir d'ambdós marges del Segre, aigües avall de Lleida.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Les aigües llisquen sens parar, fredes.
El poeta té la pensa i el cor romputs. Nosaltres, avui, només desertem del consumisme.
Cell Teixion qui el buitre el menja el fetge
e per tots temps brota la carn de nou,
e en son menjar aquell ocell mai clou,
pus fort dolor d’aquesta em té lo setge,
car és un verm qui romp la mia pensa,
altre, lo cor, qui mai cessen de rompre,
e llur treball no es porà enterrompre
sinó ab ço que d’haver se defensa.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Les darreres fulles de la tardor, vençudes per l'hivern acabat d'arribar.
El poeta, vençut i desesperançat pel desamor:
E, si la mort no em dugués tal ofensa,
fer mi absent d’una tan plasent vista,
no li graesc que de terra no vista
lo meu cos nuu, qui de plaer no pensa
de perdre pus que lo imaginar
los meus desigs no poder-se complir,
e, si em cové mon derrer jorn finier,
seran donats térmens a ben amar.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Aprofitem una ullada de sol per a una selfie. Els conreus són preparats en el silenci fred dels camps per a la renovació que vindrà... després del llarg hivern que tot just encetem. Mentrestant, el nostre poeta vol fer sentir culpable de sa mort per amor a l'estimada. Quines penques té el xicot! L'amor possessiu de sempre, que tants mal rotllos ha donat a les dones durant segles... passats i venidors:
E, si en lo cel Déu me vol allogar,
part veure a Ell, per complir mon delit
serà mester que em sia dellai dit
que d’esta mort vos ha plagut plorar,
penedint vós com per poca mercè
mor l’ignocent e per amar-vos martre,
cell qui lo cos de l’arma vol departre
si ferm cregués que us dolríeu de se.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
L'aigua corre entre la natura aturada.
El poeta conclou reafirmant la seua mort per amor. Ell fou un dels primers a expressar-ho en versos, però després de tants segles, ja coneixem les hipèrboles de l'ànima masculina.
Llir entre cards, vós sabeu e jo sé
que es pot bé fer hom morir per amor:
creure de mi que só en tal dolor,
no fareu molt que hi doneu plena fe.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
La bassa gran i la petita dels aiguamolls de Rufea.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Un paratge natural molt ben recuperat...

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
...i molt ben agençat per al caminaire i el biciclista.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Sembla que la boira es trenca i que veurem el solet del solstici.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
L'aigua salta per la passera de Montoliu, una mica abans d'arribar a Butsènit. No podrem creuar i pujar per l'altre costat.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
El solet de la tarda crea reflexos en l'aigua...

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
...i dóna vida al paisatge fins aleshores somort per la broma plana.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Retornem per pujar cap a Lleida, desviarem per Rufea.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Fins als aiguamolls hi ha uns set quilòmetres.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Com nosaltres, l'esplugabous i la merla s'escalfen al sol, solet.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
La natura cobra un altre to, però la humitat ho emblavoseix tot.

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
Les arrels agràries de l'horta lleidatana, una manera de viure i de ser en perill per l'especulació urbanística i el desprestigi del primer sector. Ara tots volen ser ministres i directors generals!

2014. Pel camí del riu fins als aiguamolls de Rufea.
La ferida del TGV. Encara sort que hi van fer viaducte i no talús, almenys així la ferida queda mig sargida.