QUINA LA FEM?: [374] Mediterràniament malament

20130614

[374] Mediterràniament malament

Anys 1960. Mont-roig, Miami Platja, llavors a mig construir de gratacels.

Els inicis dels anys 60 marquen el pas definitiu cap a un model de turisme de masses. Un model excessiu, desgraciat, i negoci ruïnós per al país, que ens ha fet perdre en mig segle no només costes i paisatges a base de camionades de formigó, sinó també l'equilibri social: enriquiment sobtat, necessitats excessives de serveis municipals, saturació de vies de comunicació que fereixen el territori, abandó de la secular manera de viure a partir de la terra i l'entorn, tot sota la permissivitat d'un règim dictatorial espanyol a qui ja li va anar bé aquesta arma de destrucció i canvi de la manera de viure i de ser de la gent del país. Però allò més llastimós, sota la meua manera d'entendre aquest racó de món, és que encara no volem frenar, sovint ni ho volem reconèixer, i que volem exportar el model lluny de la costa, terra endins. Error, però com deia aquell: «no hi ha res que duri cent anys», i finalment aquest model serà finiquitat, encara que sigui perquè ja no quedi res més per explotar.

En comparació a les vistes actuals, filles de l'especulació, la corrupció i la prostitució urbanístiques, les imatges d'aquells inicis sota el color granulat del cartró tenen encara una certa pàtina de virginitat recent perduda. Tan de bo que us facin enyorar el paradís que entre tots hem acabat trinxant. Turisme de masses? No, gràcies. Pa per avui, gana per demà. L'única solució d'equilibri és que la terra sigui per a qui la treballa, i no pas per als milions que ens visiten. Ei, segur que m'equivoco, o no.