[120] 26 de març de 1862, aigua!

Sí, benvolguts xics i xiques lectors, ja fa 150 anys que l'aigua del Canal d'Urgell baixa plana avall per regar-nos-en els trossos. Efemèride, doncs, poc o molt desapercebuda d'un esdeveniment sense el qual ja faria molt, molt de temps que la majoria de nosaltres, o sigui dels nostres padrins, hauríem desaparegut del mapa, emigrats a la conurbació capitalina. La plana continuaria essent un desert despoblat. No només cap pagès, sinó cap dels negocis auxiliars ni cap de les tantes botigues i serveis que han treballat i treballen, que han viscut i viuen, avui en dia i durant decennis, gràcies a la gent que ens hem pogut quedar als pobles i donar-nos vida els uns als altres, no haurien pogut ni tan sols existir sense el tarròs mullat per l'aigua del Canal. 

Ahir diumenge hi va haver repic de campanes en alguns pobles regats pel Canal. M'agradaria saber en quants i, encara, quants dels vilatans sabien per què. Que jo sàpiga, no se'n va fer a Lleida, de repic. Aquest és un indicador de com ens hem perdut col·lectivament, especialment a la capital de la Terra Ferma, que amaga tot allò que put a pagès. Fins que no ens en recordarem plenament, i enorgullirem i tot, no podrem tornar al camí del progrés. Del progrés de debò, del que no és pas gens o només material, a diferència del d'aquests darrers anys. Perquè com deien els padrins: on aniràs, bou que no llaures?

150 anys del Canal d'Urgell.  
Postal escrita de cap a 1900 amb una imatge de la presa del canal a Ponts. 

150 anys del Canal d'Urgell.  
Construcció de la presa al riu Segre. Per la data de les obres, podria tractar-se d'una de les primeres fotografies lleidatanes, potser anterior fins i tot a les conegudes de Clifford de la ciutat de Lleida. S'hi observa al fons el barracó blanc dels obrers.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Construcció de la casa de comportes. A l'esquerra el barracó dels obrers. Si la foto remet al 1861-62, es tractaria d'una de les primeres fotos lleidatanes.

150 anys del Canal d'Urgell. 
Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell. 

Accions de la S.A. per a la construcció del Canal, l'any 1853 a Barcelona.

150 anys del Canal d'Urgell. 

Fotografia de la casa de comportes, amb tota la concurrència a primera fila.

150 anys del Canal d'Urgell. 

L'aigua del Pirineu derivada cap al «clot del dimoni», la plana seca i assedegada de l'Urgell.

1913. Presa del Canal d'Urgell a Ponts (fons Salvany, BdC).

150 anys del Canal d'Urgell. 

Fotografia de Joan Roig i Font, de cap als anys 1910.

150 anys del Canal d'Urgell. 

La construcció èpica d'un canal que va salvar tota una terra.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Fotografia de la primera mina, tot just captada l'aigua, pocs metres avall de la casa de comportes. Curiosament, per mantindre el nivell requerit i fins que travessa aquesta primera mina, l'aigua del canal comença a rodar en sentit invers al curs de les aigües del riu Segre.

150 anys del Canal d'Urgell.  
Postal de començament del s. XX. Els concurrents a les finestres i el vigilant amb una vara plantat davant les comportes.

150 anys del Canal d'Urgell.  
L'any 1962, acabada la concessió de cent anys a l'empresa, l'Estat veí pretenia de prendre'ns l'aigua de la terra. Una colla d'analfabets xafaterrossos va fer agenollar tot un dictador, i aconseguí que l'any 1964 se'n concedís l'explotació a perpetuïtat als propietaris regants. Aquesta placa única ho recorda en la llengua del país: error o humor?

150 anys del Canal d'Urgell.  
A final del mes de març de 1862, l'aigua entrava a la finca de Tarassó, del Sr. Jaume Mestres, d'Agramunt.

[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

Quinalafem.blogspot.com

[119] Obres públiques: Fraga, 1731

Espectacular plànol de l'obra pública més important de Fraga al segle XVIII. El gran meandre del riu Cinca gairebé arribava ja més avall que el mateix cap de pont. Mentre al costat esquerre s'hi acumulava un areny monumental, per l'altra banda l'aigua ja rascava i empenyia les pedres, i podia emportar-se el pont un any qualsevol per desglaç o per pluges abundants, en una època que no hi havia pantans reguladors Cinca amunt. A més, el llarg pont vell de la ciutat era de fusta. Les autoritats proposaven de fer una llera nova, buidant l'areny per la banda de la població.

«Plano de la parte de el Río Cinca que por haber mudado su curso está expuesto a que en alguna habenida llebandose la cabeza de el Puente de la Ciudad de Fraga dexe cortado el Camino tan preciso de Barcelona cuya ruina seria de muy considerable su reparacion por lo que se proyecta Nueva Madre...»

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca, de Francisco Mauleón, que proposa una nova llera per evitar que el meandre descalci el cap de pont (MCU).

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca. 
Llegenda.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
La secular horta fragatina, ben dibuixada, amb els trossos delimitats per arbres a les vores.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.     
Un bocí de pont avall emmurallat, a diferència de riu amunt.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Detall de l'Església i convent dels Caputxins.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Detall del cap de pont, on s'observa com l'aigua empeny perillosament el mur. Lletra D: el camí reial, que continua cap a l'Aragó, i que restava tallat durant les crescudes del riu i obligava al descans del viatger.

1731. Plànol del pont de Fraga sobre el Cinca.   
Des del cap de pont fins al convent: «muralla antigua al nivel del terreno sobre la que pasa el agua en las crecidas del río». Observem-hi les hortes de mulladeros o potser figueres.  

Lletra N: una pleta, M: terreny inundable, no conreable «terreno mut flojo que inundan las havenidas», Lletra O: desaiguo de la sèquia principal.

1668-69. FRAGA. Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.

1668-69. FRAGA. Viatge de Cosme Médicis... aquarel·la de P.M.Baldi.  

Detall del robust pont de fusta i sense baranes, seixanta anys abans que calgués intervindre sobre el perillós meandre que amenaçava de descalçar el cap de pont.

[123] Obres públiques: Fraga, 1733

Quinalafem.blogspot.com

[118] Rajoletes de perfil

Des que l'any 1970 a casa vam tindre cotxe, vam començar a voltar totes les fires populars els diumenges a la tarda. Sempre en tornàvem amb una cosa o altra a l'R4, i sovint eren aquestes ceràmiques, totes acolorides, amb missatge inclòs. Aquesta fal·lera de penjar rajoletes a les entrades de les cases, als rebedors, als terrats fou grandíssima en aquells anys. Quan anava a cala padrina, i passava aquella mena de cortines de tires de canutets, que després van ser de plàstic de colors variats, amb l'entrada tota arruixada, olor de fresc, un parell de butaques de vímet i d'esparregueres, les dones cosint, fent mitja o triant faves, allí et donaven la benvinguda aquelles innocents rajoletes moralistes, humorístiques, fins i tot identitàries, afirmacionistes o protestaires. Ara que hi caic, potser eren una mena de «perfil» de la gent de la casa, igual que ara necessitem perfils digitals per a ser dins la xarxa.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Definició nacional.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Lletania de doble sentit.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Salutació que ja anem perdent.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
La rosa dels vents, tot un clàssic.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Per a pubilles casadores.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Queda en ús quotidià algun porró en alguna casa?

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Missatge familiar o sexista?

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Una altra versió del clàssic «Déu vos guard».

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Avís per a hostes.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Afirmació nacional.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Aquesta més aviat era d'interior, no fos cas que la veiés la guàrdia civil... el braç armat del franquisme espanyol.

Anys 1970. Rajoleta típica a l'entrada de les cases. 
Aquesta feia de succedani d'afirmació identitària, llavors... i ara. Al capdavall, aquesta no et compromet ni al pacte fiscal, només a la crítica arbitral. 

[366] Porronada

Quinalafem.blogspot.com

[117] Primeres fotos de Montserrat

1860. Montserrat per Clifford.  
Les que podrien ben bé ser les primeres fotografies del monestir, fetes per Clifford, el qual acompanyava la reina Isabel II en el seu viatge a Catalunya (arxiu BNE). S'hi observa l'edifici encara sense la façana que actualment contemplem, que data de començament del segle XX.

1860. Montserrat per Clifford.  
Detall de la façana al segle XIX. Aquest fotògraf fou també l'autor de les primeres fotografies de la ciutat de Lleida.

1860. Montserrat per Clifford.  
Vista general al segle XIX.

1860. Montserrat. 
Detall del camí arran de paret.

1860. Montserrat per Clifford.  
Vista de la Santa Cova.

1860. Montserrat per Clifford. 
Detall de la Santa Cova. No sembla, en canvi, que fes cap foto de la santa imatge, segurament per manca de llum a l'interior de la basílica.

1860. Montserrat per Clifford.  
Vista imponent a l'arribada al monestir.

1860. Montserrat per Clifford.  
Detall dels carros carregats i, més enllà, dels pavellons del seguici reial.

[21] La primera fotografia lleidatana

Quinalafem.blogspot.com

[116] Gran Café París, Sucursal del Paradís

1912. Lleida, revista «Poticracia», 27 de gener.  
Gran Cafè París «Sucursal del Paradís». Immillorable. Anuncis amb tocs humorístics en aquest setmanari satíric lleidatà, que publicà gairebé una cinquantena de números des del 1910 (Llegat Romà Sol - Carme Torres).

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Sastreria Gomà Germans. L'humor gruixut dels lleidatans de fa cent anys queda documentat.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Cascarra. Atenció, calaveres: «talons de goma, per no fer soroll al retirar».

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Camiseria Ibars proposa un anunci buit per impactar.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Sabateria Borràs.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Mobles Celestino Jové. Això de la puntualitat a l'hora de servir la comanda es veu que fa cent anys ja costava.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Sastre Eduard Andreu. Quina elegància en l'anunci: la buidor de l'espai contrastava amb la carregamenta modernista dels temps.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Taller de Frederic Miquel. Màquines diverses compartint botiga. Ara això no passa ni als grans magatzems.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Clar i lleidatà, a cal Mor «lo millor vermout».

1912. Lleida, revista «Poticracia».
La Sultana sembla que ho tocava bé, però això d'ostres fresques a Lleida i de tots preus...

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Merceria Joan Porcà, Plaça de la Sal, insuperable.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Metge radiòleg. Els horaris de llavors ja no eren europeus.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Al Taller de bicicletes Fontanet, no li calien padrins.

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Armengol, llits de ferro daurats i mobiliari vari... de luxe.

1912. Lleida, revista «Poticracia».
Davant de la Paeria, una mena de tot a cent de l'època, ple de menatge de cuina, com en els basars xinesos d'avui: «preu ficso en tot».

1912. Lleida, revista «Poticracia». 
Consulta del Dr. Estadella al carrer Major per a malalties venèries, sempre amagades.

[740] Publicitat lleidatana, 1895, més

Quinalafem.blogspot.com