Seguidors

20211226

[2338] Balaguer, segle XVII

 

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
Un plànol que ens permet de capir l'extensió de la ciutat i les fortificacions de què disposava en els temps de la Guerra dels Segadors. El mariscal de camp i enginyer militar al servei de Lluís XIV de França dibuixà plantes i alçats de nombroses ciutats i viles catalanes durant aquella guerra. Fou dels primers, sinó el primer, que comprengué la importància de la cartografia al servei dels militars. Com tants altres avenços, també els gravats cartogràfics degueren l'impuls definitiu a l'art de la guerra.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
El perímetre altament fortificat de la ciutat per totes bandes: a l'est era l'ampli Segre qui feia les tasques defensives. El vell pont de pedra medieval es trobava fortament protegit pel baluard del cappont, amb l'església i convent dominicans, als quals els gavatxos s'hi referien com a 'jacobins', perquè a París el convent dominicà era al costat de l'església de Saint Jacques. Al segle XVIII, quan els partidaris de la contrarevolució, absolutistes i reialistes, s'hi reuniran, rebran també aquest sobrenom de jacobins. 

A dalt dels turons de la ciutat, el castell en primer terme, davant per davant de l'arc del pont, al costat de l'església i convent del Sant Crist, el culte al qual havia començat a agafar volada aquell Set-cents a tota la plana urgellenca. Més al sud de la vila, damunt mateix de la plaça del Mercadal (ben visible a mapa amb sa blanca buidor), l'església gòtica de Santa Maria presidint la ciutat.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
El recinte del castell Formós, ben delimitat. També s'hi aprecia perfectament la planta de la basílica del Sant Crist.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
Els camins que de Balaguer partien cap a l'est, a Cervera i Bellpuig, i el de Lleida cap al sud.

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
El camí de Lleida vers el sud. Al marge dret del riu, una sèquia o clamor travessava tota l'estreta horta balaguerina, al peu de les cases murallades, farcida de passeres per permetre de baixar fins al riu. Diria que es tracta de la sèquia dita del Cup, que agafa l'aigua una mica riu amunt i mor a Torrelameu, i que té els seus orígens a l'època islàmica, refeta just després de la conquesta urgellenca, al segle XII. Darrerament, se n'ha museïtzat un bocí, que passa soterrat per sota del carrer del Miracle, per una mina d'arcs de pedra. 

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
La porta de Lleida, ben fortificada al sud de la ciutat. L'esplanada del Mercadal és inconfusible. 

1659. Plànol de Balaguer (la Noguera d'Urgell).
Sébastien de Pontault de Beaulieu (ICC).
El pla d'Almatà fortificat. Als peus del turó, la sèquia del Cup entrava a la ciutat.