[682] Castell Templer de Miravet 60s

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
Vista de Miravet des d'aigües avall.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
El meandre de l'Ebre abans d'arribar a Miravet, amb el pas de la barca al fons.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.
L'Ebre al seu pas per l'estret de Barrufemes.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

L'església de Miravet.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Un llagut abandonat a la platja de Miravet.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Una altra imatge del pas del temps i d'un ofici ja desaparegut.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Un curiós tram d'escales encara resistent.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Els murs cansats del Castell de Miravet. La muralla exterior fou remodelada al segle XVI o XVII.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

L'alçària imponent dels murs templers, i de la torre del tresor, on s'hi custodiaven els documents del servei del canvi de divises que els templers oferien, i que fou arxiu de la documentació de tot l'Orde al segle XIII.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

L'estat del castell abans de la restauració.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

L'interior del castell, ple d'herbassar.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Una imatge del pati quadrat interior del castell. Les parts baixes, les més antigues, del segle XIII i XIV.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Detall de la façana interior.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Una perspectiva del conjunt emmurallat del castell, imponent dalt del turó.

Anys 1960. Miravet. la Ribera d'Ebre.

Una perspectiva de l'Ebre, tal com el veien els sentinelles templers.

[659] Miravet del XIX al XX, més

[681] Els Urgell a Nova York, més

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Fill del primer comte intrús Ponç I, de la família dels Cabrera, s'hagué de fer càrrec del comtat a la mort prematura de son germà Ermengol IX (1243). Es casà amb Cecília de Foix (1256), de manera que finiren així les tradicionals disputes territorials entre aquests dos comtats. Tots dos, marit i muller, foren sebollits al monestir, en un esplèndid monument funerari doble.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera. 
Detall del sepulcre del comte Àlvar I, encara amb tènues restes del color original. Sota l'estàtua jacent sis escuts urgellencs amb els escacs negres sobre camp daurat.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall del sepulcre de Cecília de Foix, amb els escuts alternats d'Urgell i les tres barres del comtat de Foix. 

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall d'Àlvar I, amb el cap reposant sobre un coixí amb els escuts comtals brodats. També els trobem a la cinta de l'espasa. De llargs cabells i amb els ulls tancats i les mans creuades sobre l'empunyadura. 

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York. Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall de Cecília de Foix jacent, ulls tancats, cabells llargs i mocador al cap, reposant sobre un coixí amb formes geomètriques que es repeteixen a la mànega. 

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Àlvar I d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels escuts dels comtats de Foix i urgellenc.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Ermengol X d'Urgell heretà el comtat l'any 1268 i fins al 1314, encara en vida de Jaume I, tot i que era un comte jove de només tenia 14 anys. Fou tot seguit vassall fidel del rei Pere II el Gran, a qui acompanyà a la conquesta de Sicília, i dels seus fills, els reis Alfons II i son germà Jaume II, amb qui acudí a la conquesta de Menorca. Les restauracions que s'aprecien en els sarcòfags sembla que foren fetes al segle XVIII. Totes les despulles dels comtes i comtesses urgellencs foren retornades i enterrades al monestir l'any 1967, després de 61 anys d'exili novaiorquès.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
L'estàtua jacent d'Ermengol X, amb malla i cota d'armes, i les mans creuades sobre l'empunyadura de l'espasa. El comte emprengué l'ampliació del monestir l'any 1303, que segurament li acabà de donar l'aspecte gòtic que ara coneixem.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell.
The Cloisters, Nova York, procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall del brodat de la beina de l'espasa, que destaca la seua figura de gran guerrer.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall de la malla que li recobreix el cap i de l'armadura de la meitat superior del cos.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall de les cames i dels peus amb les sabates brodades, descansant sobre un gos, en senyal de fidelitat.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
L'escaquer urgellenc.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol X d'Urgell, The Cloisters, Nova York. 
Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall d'un dels lleons que sostenen el monument, símbol de força i poder. Mort sense descendència, el comtat passà a mans de Teresa d'Entença, néta d'Àlvar I d'Urgell, la qual fou convenientment maridada amb el segon fill del rei Jaume II, l'infant Alfons, que l'any 1319 esdevingué hereu de la Corona d'Aragó, per la renúncia a la successió de son germà gran. Però no pogué fer de reina, ja que Teresa d'Entença morí pocs dies abans que Alfons III el Benigne fos coronat l'any 1327. Quatre anys abans, havia infantat el futur rei Pere III el Cerimoniós. D'aquesta manera, doncs, el comtat d'Urgell restà definitivament lligat a la casa reial catalana.

[680] Els Urgell a Nova York

[680] Els Urgell a Nova York

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
El comte urgellenc Ermengol VII visqué de la meitat ençà del segle XII, quan les conquestes a ponent, tant de Balaguer (1105) com de Lleida (1149) ja s'havien esdevingut. Per això, decidí de guerrejar bona part de la seua vida per a l'expansió dels seus feus al Regne de Lleó, que havia heretat de la seua àvia. Casat amb Dolça de Foix (1157), fundà el cenobi de Bellpuig de les Avellanes (1166), on fou enterrat. Al segle XIV, li fou agençat un bell monument funerari, que actualment és exposat a la seu de l'art medieval del Metropolitan Museum of Art novaiorquès, que el comprà l'any 1906.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
L'exposició del monument funerari a Nova York. El conjunt és format per diferents peces d'estil gòtic, sustentat sobre tres petris lleons, símbol de poder. L'escultor no en devia haver vist gaires en la seua vida, de lleons, si hem de jutjar per llur fesomia. 

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
El comte jau amb els ulls tancats, i amb les mans creuades sobre el pom de sa espasa. El cap, de llarga cabellera, descansa sobre un coixí brodat amb l'escaquer, les armes dels Urgell.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
La beina de l'espasa també mostra les armes comtals urgellenques. Els peus descansen sobre un gos (amb el cap decapitat) en senyal de fidelitat amb la terra i els vassalls.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall del grup de ploraires, que acompanyen un noble (decapitat) amb l'espasa cenyida. Resten traces de la policromia original.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Un altre detall de les ploraires esculpides rere l'estàtua jacent del comte, amb un altre noble amb espasa, a l'esquerra, i un monjo llegint les Escriptures, a la dreta. Probablement, una representació de funeral.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
En el frontal del sarcòfag, amb restes de pintura original, els dotze apòstols acompanyen Jesús, majestàtic en son setial, tots sota sengles arcs ogivals, dobles i molt treballats.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels primers sis apòstols, alguns decapitats, tots amb un llibre a les mans.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall de la figura de Jesús.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels altres sis apòstols. Les decapitacions degueren produir-se després de la desamortització, quan el convent quedà en desús.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Jesús en son setial.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol VII d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, la Noguera.
Detall dels lleons que sostenen el conjunt funerari, tots tres amb una presa a la boca. Un símbol important per a un conqueridor com ell, mort en camp de batalla (1184). El comtat fou heretat per son fill Ermengol VIII, mort al seu torn l'any 1209, i deixant com a hereva del comtat la seua única filla, Aurembiaix d'Urgell, la qual morí sense descendència (1231) després del pacte de concubinatge amb el mateix Jaume I (1228) i del seu matrimoni amb Pere de Portugal (1229). Aquests foren, doncs, els dos darrers comtes i la darrera comtessa de la casa d'Urgell sorgida de la línia de Guifré I.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Els drets successoris de Pere de Portugal, vidu de la comtessa Aurembiaix, foren bescanviats a favor de Jaume I per unes possessions mallorquines. Al seu torn, el Conqueridor, per calmar els ànims dels nobles catalans i aragonesos, que recelaven de la unió dels dos grans comtats, el barceloní i l'urgellenc, cedí aquests drets a la casa de Cabrera, tot i reservant-se la jurisdicció sobre les ciutats de Lleida i Balaguer. Ponç I d'Urgell i IV de Cabrera (mort al 1243), fou el primer comte intrús del comtat urgellenc. El succeïren els seus dos fills, Ermengol IX, de mort prematura al mateix any que son pare (1243), i Àlvar I d'Urgell.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall de l'estàtua jacent del comte Ermengol IX, que només sobrevisqué uns mesos al seu pare al capdavant del comtat urgellenc. La figura representa un comte molt jove, gairebé un noi, amb notòries restes del color original de la túnica, d'un blau lluent en què destaca la sanefa daurada.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall del comte Ermengol IX, amb el cap sobre un coixí brodat, amb llarga cabellera, els ulls tancats, les mans creuades sobre l'empunyadura de l'espasa, trencada.

Segle XIV (1300-1350). Sepulcre d'Ermengol IX d'Urgell, The Cloisters, Nova York.
 Procedent de l'Església de Santa Maria de Castelló de Farfanya, la Noguera.
Detall dels peus de l'estàtua jacent, sobre el gos, senyal de fidelitat. Segons m'aclareix Joan Estany Farradellas, els Comtes d'Urgell tenien Castelló de Farfanya com a segona residència, i Ermengol IX hi fou enterrat perquè hi morí, encara nen, mentre hi passava una temporada.

[681] Els Urgell a Nova York, més

[674] Monestir de Bellpuig de les Avellanes

[679] Botigues de Lleida, 1895

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Capçalera del diari liberal de la ciutat, amb aquesta tipografia típicament vuitcentista.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un elixir dentrífic: «su uso es indispensable en todas las casas cuyas familias deseen conservar su dentadura siempre sana». Només a 2 pessetes de l'època, quan un jornaler devia guanyar-ne una (aprox. 0,06 cèntims d'euro) al cap del dia.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un producte d'importació per a tractaments insecticides agrícoles.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un tònic «el mejor reconstituyente de niños y ancianos» durant les convalescències.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Metges privats per a la salut femenina per prova de garantir els hereus familiars, i assegurances privades: «Pídanse circulares, se remiten gratis».

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La coneguda Llibreria Sol del carrer Major de l'època, en fase de liquidació d'un «grande, variado y elegante surtido de devocionarios y semanas santas».

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Tractats de veterinària per millorar la salut pecuària.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Preparat d'un apotecari barceloní per a la cura «de los flujos de la vías urinarias», garantit amb una juguesca de 5 a 1.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La competència entre els fabricants de preparats de sàndal per a les malalties urinàries sembla que fou ferotge.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La guerra de Cuba despertà realment gran interès a l'època, i se n'editaven cròniques com aquesta tres anys abans de la independència de la penúltima colònia espanyola (endevineu quina serà l'última?). La constitució de l'època també la considerava part indissoluble de la mare pàtria. 

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Ferreteria al «Paseo de Fernando».

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
Un altre elixir miraculós.

1895. Diari «El Pallaresa», Lleida (Fons Sol-Torres, UdL).
La publicitat que la Llibreria Sol feia de tractats agrícoles i ramaders ens dóna fe de la importància de l'horta lleidatana ja a l'època.

[678] «El Pallaresa» lleidatà, 1895