Seguidors

20140825

[808] Montserrat descrit per Laborde, 1806

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Magnífica perspectiva del monestir de la muntanya santa des de l'ermita de Sant Miquel, emplaçat sobre el replà que l'acull, amb el cementiri dalt de tot i amb el camí que baixa a la cova ben dibuixats.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
El cementiri montserratí i diverses ermites.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del conjunt monàstic.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
La vella fesomia, amb el campanar gòtic al fons, després alterada per les intervencions arquitectòniques de finals del XIX i del segle XX.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Dos camins per pujar-hi en aquell temps: l'un per als cotxes (de carro), bo i ben mantingut; l'altre, més curt, per a cavalls: «nous choisîmes ce dernier qui offre des sites plus variés et plus pittoresques. Il s'éleve en tournant autour de la montagne au milieu des rochers encore privés de végétation...»

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
«En s'élevant le long des flancs du mont, on voît s'étendre à ses pieds les plaines environantes, la culture régulière des oliviers formant des grands quinconces, et contrastant agréablement par la teinte cendrée de leur feuillage avec la verdure d'émeraude des pins qui balancent leurs longues tiges surles collines...» Les sinuositats del Llobregat serpentejant a través la plana descoberta, i perdent-se al lluny dins el mar, on la línia blavosa borda l'hortizó: així val colpir la plana del Llobregat al viatger francès, just a temps abans que la industrialització del XIX i la urbanització del XX destrossessin (per sempre més?) tota la comarca.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
També fou captivat per «la magie de couleur de ces rochers gris de fer, de cette sombre verdure, de cet édifice rougeâtre, et de ce ciel d'azur; le son des cloches s'unissant aux accords des instruments de musique, et des jeunes voix que s'exerecent à chante les louange de Dieu...» O sigui, l'escolania.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Aquesta era l'entrada pel camí gran, de carruatges, és a dir, per l'actual camí de cotxes i autocars. 
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Sembla que els monjos atenent una peregrina, justa de forces per arribar al santuari. L'escena es completa amb un pagès de retorn del tros amb el ruc amb les sàrries plenes, i un cotxe de cavalls. El camí era flanquejat de xops i protegit de l'esbalç per una barana de fusta i de pedra.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall de les agulles montserratines, sempre majestuoses.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
La vista del peregrí en arribant al monestir, amb el campanar gòtic vuitavat sempre destacat.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall de l'animació del gravat, una escena pròpiament costumista, amb gos i tot. El savi anacoreta és cridat a recobrar l'esvaïda dona.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
L'escena era freqüent, una dona descalça que arriba en penitència al monestir: «c'est une dame qui arrive nu-pieds, et ayant fait voeux d'aller sur les genoux depuis l'entrée du monastère jusqu'au maître-autel de l'église: les forces lui manquent au moment d'arriver». La comunitat de monjos, sabedors d'aquests vots, ja tenien preparat l'equip de socors: «les PP [pares o monjos] accourent pour la secourir. Il y en a toujours quatre qui sont préposés pour relever de ces sortes de voeux , et les convertir en autres pénitences plus faciles, comme des oraisons, des prieres». Els grans senyors, en canvi, no sembla que hi pugessin descalços...
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
A la vella porta d'entrada al recinte del monestir, s'hi emplaçava l'hospici.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del cementiri dalt l'agulla.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Aquest gravat representa una de les festes de l'any més nombrosa de peregrins, arribats de Navarra, del Rosselló i de l'Aragó, a més dels nacionals, s'entén: més de quatre mil. «ils sont alors obligés d'habiter en plein air, mais rien ne leur manque pour la nourriture».

1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Escena popular dels peregrins rebent racions de caldo davant la porta de l'hospital dels pobres.  Molts devien d'ésser esguerrats en cerca de remei, si fem cas de les imatges.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall dels peregrins aplegats davant l'hospici.
1806. Montserrat.
 Alexandre Laborde, «Voyage pittoresque et historique...» (INHA). 
Detall del conjunt monàstic amb vista al claustre, l'església i el campanar.