[2464] Les eleccions de 1872 a Nalec, Anglesola i altres pobles veïns

 

Anys 2020. Nalec, l'Urgell.

Paisatge segarreta nalequenc: cap rastre d'activitat humana, més enllà dels camps conreats, i de la creu de ferro que substitueix l'original de pedra, ben segur destruïda al 36 (del segle XX). Una imatge que podria ben bé ser de segles enrere. Quina sort, haver-lo conservat, i quin preu tan alt pagat, de despoblació i envelliment. 

1872. Eleccions a Nalec i altres pobles veïns.

«La Discusión», Madrid, d'1 d'octubre (HDH).

Aquell any, hi hagué dos convocatòries electorals, a l'abril i a l'agost, per escollir el Congreso de los Diputados espanyol, durant el regnat d'Amadeu I. Les terceres i darreres d'aquell regnat, que res no arreglaren i mantenien l'Estat ingovernable. 

L'article recull la denúncia efectuada per tres electors, que només podien ser homes caps de família, per tal que es reconeguessin les tupinades efectuades en diversos pobles del districte electoral del partit judicial de Cervera. Hi va guanyar el candidat Gregorio Moncasi, de tendència liberal, i originari d'Albelda. S'hi descriuen les irregularitats en la formació de les meses electorals (no he acabat d'entendre mai per què no n'hem dit taules), i en la remissió de les pliques, obertes i pas tancades, dels resultats, en els pobles d'Anglesola, Ciutadilla, Guimerà, Nalec, Talavera, Freixenet i Sant Pere dels Arquells.

A Nalec, el dia 24, jornada electoral, no s'hi constituí la mesa perquè els electors no s'hi presentaren. Però l'endemà, hi votaren 82 guardiacivils d'una companyia allà destacada. Ahahahaha... que em tronxo!

1872. Eleccions a Nalec i altres pobles veïns.

«La Discusión», Madrid, d'1 d'octubre (HDH).

Sembla que tota la companyia militar va desfilar fins al col·legi electoral. Se'n van anar aquell mateix matí, de Nalec, «después de haber cometido, según es público, excesos lamentables». Sense comentaris, oi? 

El cas explicita, però, com l'intent de manipulació dels resultats electorals és un fet connatural a tota elecció... Així és la natura humana. Cert és, que amb el pas del temps, aquest manifasseig s'ha tornat més sibil·lí, dissimulat i encobert, i a les eleccions dels nostres dies la influència sobre els resultats se sol buscar per mitjà de la propaganda, de vegades descarada, amb què ens bombardegen des del poder mateix o des de grups econòmics dominants. Tot i que, cada vegada més, el neofeixisme ultradretà que ressorgeix arreu dels països occidentals, no té inconvenient ni vergonya a intervindre a cara destapada en la cuina dels resultats electorals. I quan no se'n surten, com els trumpistes americans, són capaços de tot. Això, a l'Estat (espanyol) també acabarà passant, igual que ja ocorre amb el seu braç judicial, que campa a plaer a les colònies catalanes, posant i traient presidents i diputats. 

El remei no passa per traure eleccions ni partits, que sol ser la primera reacció en calent, sinó per més democràcia, més participació ciutadana en els afers públics, més control sobre els representants polítics: com més serem, i més forts, més els càrrecs electes es captindran com cal, i més por farem a la feixistada. 

A votar, doncs, que n'hi ha per triar i remenar. 

2017. Tàrrega, l'Urgell.

Mural de l'1-O.

[2436] Una col·lecció de Valeri Serra de rondalles populars 

[2264] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (iv)

Anys 1960-70. Nalec, la Baixa Segarra (l'Urgell).

Amb la grafia castellanitzada per imperatiu legal de la repressió (espanyola) d'aquells temps, una matrícula de carro prou ben conservada. 

1929. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«Arxiu de Tradicions Populars», núm.3 (ARCA).

Segons que recollia Valeri Serra a començament de segle XX, sembla que les bufoneres per on s'escolava el riu Corb, donaven nom despectiu als habitants de Nalec, mofats com a 'bufons' pel personal dels pobles veïns. 

Quan és a la carretera

que de Targa va a Montblanc,

clou de sobte sa carrera

deixant eixut el barranc».

Perquè el cas és que el Corb: «Queda sec/ per no veure ni pintura de Nalec». La sapiència popular no falla. Curiosa també la referència al toc de corneta que es feu servir durant la carlinada, s'entén que pels reialistes, resava noms de pobles segarretes per fer-ne memòria.

2017. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Foto: «Pobles de Catalunya».

Just abans de la cèlebre peixera de Nalec, del Corb n'és desviat un braç per la dreta. És d'aquest braç, que torna a la llera mare passat Nalec, que se'n tragué l'aigua per a la força del molí medieval del Casanova, datat cap als segles XIV-XV. La potència econòmica del bisbat vigatà permetia fer aquestes inversions. S'hi reconeix avui encara la bassa i alguns pocs murs, amb ferms carreus de pedra picada. Va subsistir fins ara fa poc més de cent anys i se'n poden veure les restes al costat de la L-201. Llegeixo: «Es va destruir l'any 1910, quan era propietat de Ramon Casanova, de Passanant, i n'era moliner Josep Farriol». Per quins set sous devia quedar en desús?

2017. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Foto: «Pobles de Catalunya».

El Sindicat agrícola nalequè, datat del 1929.

1901. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 30 de desembre (ARCA).

Al núm. 5 del carrer Castell, quan els veïns notaren que era tancada i que l'amo no era vist enlloc, l'autoritat disposà que s'hi entrés: el pobre home, solter, va fer la fi del raïm, com se'n diu popularment. 

1913. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 20 de febrer (ARCA).

La plaça de metge de Ciutadilla era dotada amb tres mil pta anuals, però amb 500 més si el metge volia ser agregat també al poble de Nalec. Sembla que el poblet devia tindre temporades sense atenció mèdica. Que dura que n'era la vida, oi?

1918. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 20 de febrer (ARCA).

No era gens fàcil per als petits poblets de disposar d'aquests serveis, tampoc del de mestra. El pressupost era reduït en comparació a pobles més grans, i sempre eren els darrers a cobrir places, si és que algú les arribava a demanar.

1928. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«La Veu de Catalunya», de 24 d'octubre (ARCA).

Calgué agrupar el secretari municipal de Nalec, Rocallaura i Vallbona per fer viable la plaça administrativa. 

1931. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 3 de juliol (ARCA).

Sembla que una forta baralla sacsejà la pau del poble. Llàstima que no puguem saber-ne el motiu: límits de finques, deutes de joc... qui lo sa!

1931. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 26 de juliol (ARCA).

La festa major nalequesa devia tindre fama entre els comarcans. Diu que «son muchos los automóviles de viajeros que se han trasladado allí» per ballar i xalar. És probable que a l'estiu, hi hagués força turisme de proximitat, d'una festa major a l'altra. Si hi anaven amb cotxe, només podien ser targarins adinerats o grans hisendats.

1932. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«La Veu de Catalunya», de 19 de juliol (ARCA).

L'aprovació de la construcció de l'edifici nou de les escoles, amb aules per a xiquets i per a xiquetes, i subvenció estatal de 20.000 pta.

1934. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 24 de juliol (ARCA).

Per Sant Jaume, festa major a Nalec i Belianes. També al poblet de La Mora (la Granyanella). A Belianes tenien predilecció per una cursa ciclista: de 75 km! No és estrany, doncs, que modernament hi tornessin amb la Marxa Ecològica i per la Pau, que ja hi porta més de trenta-tantes edicions des del 1984.

A Nalec aquell any s'inauguraren les escoles i la Casa de la Vila, amb assistència de conseller de Cultura de la Generalitat republicana, en Ventura Gassol. Quin honor! Disposar d'un parell de bones fondes en el camí targarí devia ajudar-hi força.

1932. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», d'11 de setembre (ARCA).

Tot i que el camí, de terra és clar, des del poble fins a la carretera no sempre es trobava en les millors condicions.

1925. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 18 de gener (ARCA).

Feia alguns anys que s'hi havia fet alguna obra de condicionament.

1933. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 7 de setembre (ARCA).

Un incendi a la plaça Major del poble, a cal Bernard Figuerola, a on hi havia el forn de pa. Com que hi havia llenya amuntegada, el foc es va fer gran. Calgué tocar a sometent. Tot el poble acudí per ajudar a apagar-lo, cosa que trigà més de tres hores, amb la por que prengués a les cases veïnes. Més de mil pessetes de danys materials, que avui són sis eurets, però llavors 200 duros eren una petita fortuna.

1934. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 31 de maig (ARCA).

Aquell any de 1934, doncs, s'hi inauguraren les escoles i casa de la vila. El corresponsal del diari també hi feu cap: la inauguració era presidida pel conseller Gassol i altres personalitats. Fa tota la descripció de les noves dependències municipals. «Corona el remate del edificio una bien acabada efígie de la República». Diu que el poble, des de la restauració, sempre ha sigut «liberal y demócrata». Sabem que el periodista era amic de la infantesa del senyor alcalde. Això també explica la presència de Nalec ara i adés a les pàgines del diari barceloní. 

1935. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«El Diluvio», de 5 de febrer (ARCA).

Al cap d'un any escàs, el govern republicà (espanyol), llavors en mans de la coalició dretana de la CEDA, va destituir aquell ajuntament «de filiación izquierdista», per nomenar un gestor afiliat al Partido Radical. Sembla, doncs, que l'alcalde Vives sí que tenia algun o un parell d'enemics, oi?

1935. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«La Veu de Catalunya», de 10 de febrer (ARCA).

S'aclareix que els membres de l'ajuntament destituït eren d'ERC.

Anys 80. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Imatge de la bonica Casa de la Vila, edifici inaugurat aquella festa major de 1934. És clar que la imatge de la República que el coronava va desaparèixer al 1939, oi?

1937. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Paper moneda local durant la guerra.

Anys 1970-80. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Foto: enciclopèdia.cat.

Magnífica perspectiva del poblet. Crescut en temps medievals com a vila closa, amb un cens sobre els trenta-cinc focs al segle XIV, fou durant el segle XVIII que s'amplià cap a aquest costat de l'església barroca de nova planta. 

[2263] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (iii)

[2263] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (iii)

1913. Nalec, la Baixa Segarra (l'Urgell).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

L'escut de l'ajuntament del segle dinovesc, amb la inscripció de St. Jaume i la petxina de l'apòstol.

Anys 1920 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Làmina de fa aprox. cent anys, amb la vista del poble. Llavors, abans de la divisió comarcal, se solia definir com a poble de la Baixa Segarra. Hi veiem la pujadeta que hi feia el camí de Montblanc a Artesa, amb la creu de terme, gòtica segons s'hi indica, al peu de l'antiga vila closa.

1913. Nalec, la Baixa Segarra (l'Urgell).

«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda», Ceferí Rocafort.

La Baixa Segarra històrica era una comarca de forta entitat geogràfica que arribà a ser recollida pels geògrafs del primer terç de segle XX, que es correspongué, bàsicament, amb l'Urgell de secà, la part que restà fora de l'abast de les aigües del canal, al sud del riu Corb. Constava de més d'un centenar de cases i masos d'ús agrícola. No podem saber, per tant, quantes de cada. Havia quadruplicat la població de feia cent anys, però ja havia començat el lent declivi i indeturable emigració del segle vintesc. A l'antic règim, pertangué a la mitra vigatana, però la diòcesi de la parròquia fou, i és encara, la de l'Arquebisbat tarragoní. Com a vila de pas en la carretera cap a Montblanc des de l'Urgell, encara mantenia dos hostals. I d'escola, per a xics i per a xiques, que aviat hauria de ser aixecada de nova planta als anys republicans.

Anys 1970s. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

(fototeca.cat).

Portalada barroca de l'església de Sant Jaume, de cap a final del s.XVIII.

Anys 1970s. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

(fototeca.cat).

La tradicional vista de la vella vila closa, allargassada dalt del turó, de faiçó medieval encara.

Anys 1970s. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

(fototeca.cat).

La vista de la vila des del Corb, orientats cap al sud. 

Anys 1970s. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

(fototeca.cat).

Vistes de la vila des de migdia, amb l'edifici de les escoles a mig aire del tossal, cap a l'esquerra de la imatge. El segle XX va mantindre l'aire antic del poble al preu de la crisi demogràfica.

Anys 1970s. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

(fototeca.cat).

Els ametllers ben verds, amb la vila aturonada presidida pel ferreny campanar.

 

[2261] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (ii)

[2261] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (ii)

1916. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Foto: Josep Salvany i Blanc (MDC).

La creu de terme barroca (potser anterior?) abans de sa destrucció a la guerra vinent, presidint el camí de Montblanc a Tàrrega. Un camí prou enfangat, però ben delimitat per les espones de pedra majestuoses en aquest revolt als peus del poble. 

1896. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH).

A final de segle XIX, s'hi feien més de 600 habitants al poble, dades que no són registrades en altres fonts. De tota manera, fou el període més àlgid demogràficament del poble en tota sa gairebé mil·lenària història. El «bodegón» d'en Pau Solé devia ser un cafè a on s'oferia menjar. No oblidem l'emplaçament del poble en una ruta prou transitada. Ja hi havia escola de xiquets i xiquetes, una destil·leria, un estanc, i un parell de molins de farina. S'hi anomenen també els propietaris urbans i rurals més hisendats. Els terratinents, vaja. Sempre amb el nom en castellà, com no podia fer-se altrament en aquella època per prohibició de l'Estat (espanyol) dels noms en català als registres oficials. 

1908. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«Anuario Riera» (BDH).

Una dotzena d'anys passats, encetat ja el segle nou, el registre demogràfic havia baixat prou significativament. L'anuari hi recull el nom dels qui remenaven les cireres: l'alcalde, el secretari, el jutge, el fiscal, el mossèn... S'havien afegit al poble, o potser anys abans no s'havia fet prou bé la comunicació, un parell de fondes, i quatre tavernes. Hi havia certa producció de vi, i un parell de sabaters! Qui sap si la ruta targarina tenia gaires caminaires! Per obligació, pas per devoció com fem els senderistes urbanites.

1916. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Foto: Albert Bastardas, «Les creus al vent», 1983.

S'hi assenyala la data de 1916 per a la fotografia, cosa per la qual no pot ser d'altre autor —crec— que de Josep Salvany. La creu històrica que protegia la població dels perills que en mala hora li poguessin arribar pel camí cap a Montblanc, ben trillat per les roderes. La imatge inclou una preciosa tartana, catric-catroc, al peu de la creu. Probablement, muntatge del fotògraf, ben experimentat. Fins i tot sembla que pedres i camí tinguin una fina emblanquinada de neu, oi? 

1989. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Joan Coromines, «Onomasticon Catalaloniae» (IEC).

Situa el nostre gran etimòleg el poblet al Baix Urgell, «ja prop de la ratlla de la Segarra». O sia, a la Baixa Segarra històrica, terra d'eixuts i segarretes, paradís de la marinada. Havia oït el topònim tant amb è oberta com a é tancada, i trau a comentari un testimoni «que popularment els anomenen 'los quecus'», sense altra explicació.

La documentació antiga és abundant, i ja al segle XII apareix la forma Analeg en les llistes de parròquies vigatanes, i desmunta com a mala lectura de la A i la N la forma Gualec del cens de 1359. Pel que fa a aquesta A- inicial, «s'ajusta a una pista etimològica, sobre la qual ens posa el nom d'un captiu del segle XII que pertanyia al monestir de Poblet, del qual depenien (segons el cens de 1359) 10 dels pobles precedents en la llista d'aquest cens...» Així doncs, aquest captiu, d'origen sarraí, tindria un nom format pel prefix Ibn- seguit del nom aràbic, que vindria a dir «fill del dependent, de l'agregat, del partidari o home afecte». Aquesta família sarraïna s'hauria establert allà per, probablement, tindre cura de les terres en nom del seu propietari cristià, que li tenia aquesta bona confiança. 

L'evolució fonètica fins a Nalec és ben comprovada, i que el topònim sigui un arabisme és prou normal en aquelles latituds. Acaba l'il·lustre etimòleg amb una de les genials consideracions que fa ara i adés: «Qui sap si el malnom de 'quecos', que donen als habitants de Nalec, es funda en el parlar imperfecte d'una família fundadora del poble, de parla morisca»!

1936. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

 «El Diluvio», de 13 de maig (ARCA).

La raó de la destrucció de la creu nalequena: a la matinada d'aquell dia de mig maig, alguns veïns (del poble o de rodalia) van fer caure la creu, «que databa del siglo XVII», de set metres d'alçada. Em sembla prou clar, que a aquelles alçades de 1936, poc abans de l'esclat de la revolta feixista (espanyola), fou un acte premeditat i ideològic. 

Anys 60-70 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

La creu refeta de postguerra. El camí ja s'ha convertit en carretera.

[2260] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (i)

[2260] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (i)

 

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Navega que  navegaràs, de sobte, ensopego amb aquestes delicioses imatges de Nalec. Una sèrie magnífica, però de la qual no en trobo malauradament ni data ni autor. Potser algun dels retratistes de la comarca. S'hi veu el vell poblet, però ja amb alguna construcció moderna, i per aquest motiu m'aventuro a datar-les de cap als anys 70, quan aquells qui havien fet quartets als pobles, cosa sempre més difícil en terra de secà, començaven a fer alguna obra de nova factura arquitectònica. 

Emplaçat al sud del canal d'Urgell, Nalec és un dels pobles segarretes, o sia, de la Baixa Segarra històrica, a on regna la mare de totes les marinades. Ara feia dies que no vagarejava per algun poblet dels nostres, en aquest blog, però la missiva rebuda de l'Albert Barba, de la revista 'La Peixera', me n'ha obert altre cop les ganes. Quina gran revista digital! Prova que la qualitat no és parenta de la quantitat. Feu-hi una ullada (enllaç).

Escriu Joan Coromines, el nostre etimòleg de capçalera, a l'entrada de l'Onomasticon (ara online, enllaç) sobre Nalec que hi ha testimoni, d'ara fa cent anys, del gentilici nalequens, potser més aviat pronunciat 'nalaquens' (més a la lleidatana manera, no sé si amb e oberta), a Beltall. Ves a saber si es devia tractar d'un idiolecte o d'un vocable local estès pels pobles veïns del Tallat. Però cal reconèixer que és un mot preciós. Els textos oficials actuals no proposen gentilici propi, només un simple 'de Nalec'. Potser el podríem recuperar, oi? Com fora: nalequé, nalequena, nalequens, nalequenes.

1845. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,

de Pascual Madoz.

En els reculats temps de mitjan segle XIX, a pas de carro, calia emprar 12 horetes per arribar a Lleida, les mateixes que per arribar a la capital del bisbat, arquebisbat de Tarragona. Pràcticament, doncs, totes les hores de sol. Per tant, hom no podia pas tornar-se'n al mateix dia i havia de fer nit a casa d'algun parent de lluny o bé fer parada i fonda. 

Llavors el poble tenia 50 cases, habitades per 41 famílies, amb un total de 148 ànimes, a raó de quatre per casa de mitjana. Res de l'altre món per a l'època. Passat més d'un segle i mig, ara n'hi queden una norantena. D'aquest segle i mig, els quaranta anys darrers, d'autonomia, que tampoc no ha servit per al reequilibri territorial. L'article dedica cinc de la vintena de línies a comentar la situació administrativa de la rectoria: prova de la importància que se li donava en aquells temps a l'Església com a organització (que remenava les cireres del poder local). Això sí, ja no tenien el cementiri a tocar de l'església parroquial de Sant Jaume, sinó als afores. Com molts altres pobles i poblets, els camps sants foren traslladats per qüestions higièniques, trets fora vila, durant la primera meitat del segle XIX. 

S'hi anomena, cosa ben important i decisiva, la bassa d'aigua «situada a alguna distancia a la parte Sur del pueblo», i que el terme «lo baña el arroyo llamado Rio Corp». No sabem si fa referència a la bassa del molí, que encara devia funcionar. Ni tampoc s'hi esmenta la famosa peixera del Corb.

Per trobar-se al costat de la ruta entre Tàrrega i Montblanc, el poble era de pas obligat pels traginers i viatgers. 

 

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Vista del poble aturonat a redós de l'església. L'antic, i probablement petit, castell medieval desaparegué temps enrere, i va deixar al campanar el domini sobri i elegant sobre el terme. D'estil barroc, de finals del segle XVIII, com tantes altres dels pobles ponentins. Desconec si feta sobre les runes del castell, que bé devia disposar d'alguna mena de capella. A mig aire del tossal, el lluent edifici de les escoles unitàries republicanes (1932).

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Una altra vista, amb les escoles emplaçades en una feixa de terreny, als peus del poble vell. Els antics masets de les eres, llavors ja sense la funció que havien fet des de segles: batre-hi i trillar-hi el gra, i guardar-lo dins el mas per la porteta elevada que donava a l'esplanada rodona de l'era. Com que ara, diria, els xiquets-es van a escola a Sant Martí, en desconec l'ús que se li dona a l'edifici històric. 

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Les arcades obertes de les antigues cases, al sol del migdia. Les arrodonides eren per a l'habitatge, les quadrades per a corrals i palleres. Per assecar-hi tota mena de fruits, una de les maneres de conservació natural que havien existit fins fa quatre dies i que ja hem perdut també definitivament.

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

Vista del poble des de la banda nord, per on s'escola el Corb, passada ja la peixera.

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

El sol de la migdiada pica de valent durant els mesos estiuencs. El poble allargassat sobre el turó, record de l'antic clos de la vila. Cap a final del segle XIX, el poble va arribar al seu màxim demogràfic, amb més de cinc-centes persones! Però el segle XX, amb el canvi del model agrari i social en general, deixà molts panys tancats i alguns sostres enrunats. Actualment reobertes en temps de vacança com a segona residència dels emigrats. Més val això que res. Potser amb el teletreball...

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

La portalada d'entrada a la vila closa, propietat del bisbat de Vic fins a la desamortització a la fi de l'antic règim. Als anys 60 i 70, encara s'hi podien veure els antics i imprescindibles mitjans de treball animal: rucs, someres i mules. Convivien amb els sorollosos tractors que arribaven per quedar-s'hi, tots sols amb poc temps.

Anys 1970 ca. Nalec, la Baixa Segarra històrica (l'Urgell).

L'antiga creu de terme del segle XVII, potser gòtica segons altres fonts, de la qual només en resta el nus o corona octogonal, amb imatges desgastades de sants. Degué ser reconstruïda després de la guerra. 

[13] Enginyeria hidràulica a la peixera

[2264] Dels nalequens, o del Nalec segarreta (iv)