Seguidors

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20250531

[2667] De Paniscla i els panisclans: la Peníscola d'abans dels turistes

 

1923. Peníscola, lo Baix Maestrat.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 347, 
de desembre (ddd-uab).

1923. Peníscola, lo Baix Maestrat.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 347, 
de desembre (ddd-uab), Eduard Vidal i Riba (1869-1978).
Ingressà al Centre Excursionista de Catalunya el 1902, un cop acabats els estudis de Dret. El 1904 ingressà a la Junta directiva del CEC i en formà part durant vint-i-dos anys, ocupant-hi diversos càrrecs. Durant l'any 1935 en fou el president. Durant vint anys dirigí el Butlletí del Centre Excursionista. Va fundar la Secció d'Esports de Muntanya d'aquesta entitat i en fou el primer president. També fou president del primer Club Muntanyenc, que després es fusionà amb El Somatent i El Renaixement. Totes tres entitats constituïren l'Aplec Catalanista, del qual Vidal i Riba en fou president. El 1906 amb altres membres de l'antic aplec impulsà el segon Club Muntanyenc. També havia estat secretari de la Unió Catalanista i de l'Orfeó Català, i vocal de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

1923. Peníscola, lo Baix Maestrat.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 347, 
de desembre (ddd-uab), Eduard Vidal i Riba (1869-1978).

1923. Peníscola, lo Baix Maestrat.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 347, 
de desembre (ddd-uab), Eduard Vidal i Riba (1869-1978).

(...)
Joan Coromines, «Onomasticon», enllaç.
Queda prou testimoniat que la pronúncia secular valenciana ha sigut sempre sense palatalització. Només en els pobles allunyats de la localitat i no cal dir a la resta dels nostres països, s'ha fet majoritària de la mà del turisme la pronúncia acastellanada. 
L'etimologia, és clar, no podia ser altra: lo topònim vol dir simplement península, com a simple descripció geogràfica natural, amb cullerada de la fonètica aràbiga. 
L'antic gentilici popular fou panisclans, també lo nom del lloc fou escurçat com a Paniscla. Modernament, se'n diu peniscolans. Dits antigament culalçats entre els veïns, per aqueta mateixa situació geogràfica peculiar de la ciutat i castell.


Posted by
Labels: , ,

20241123

[2624] La Ribagorça de fa cent anys, 1932

 

1932. Beranui (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Congregació de gent de les valls ribagorçanes a Beranui, alguns dels quals havien fet fins a vuit hores de camí, per fer reclamació de la construcció d'una carretera.

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Article del polític republicà i d'esquerres, Casimiro Lara Serrate, natural de Sarinyena, als Monegres. Hi explica l'abandó de la comarca ribagorçana, «el antiguo condado... entre los ríos Ésera i Noguera Ribargozana, al pie del macizo de la Maladeta... una faja de terreno abrupto, cuya anchura oscila enter veinte y treinta quilómetros, siendo su longitud desde el Aneto hasta Benavarri, superior a sesenta». Més enrere encara, en los temps de l'arribada dels romans a Hispània, era terra d'ilergets, que des del Segre s'escampaven fins als cims pirinencs, com ara el Llardana (>ilerdana, segons Joan Coromines).

S'hi denuncia la vida de «triste condición de lucha continua conta la Naturaleza y contra la miseria», en un territori d'una trentena de municipis a on encara no s'hi havia fet «ni una carretera, ni un camino vecinal». Bàsicament, les comunicacions seguien sent les mateixes que deu segles enrere, «aparte de las sendas milenarias». S'hi testimonia que en aquest racó de món «se sigue hablando como lengua vernácula el catalán».

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Mapa de la Ribagorça.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Vista del carrer Major. Des d'allà s'iniciava el camí de ferradura riu Isàvena amunt per accedir a la part septentrional de la comarca. No n'hi havia d'altra. 

1932. La Ribagorça.
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
En destaca la bellesa natural, que no podia donar-se a conèixer per manca de vies d'accés. I hi afegeix un exemple: lo carter de Bonansa a la Pobla de Roda tenia 35 quilòmetres com a recorregut oficial, amb sou de 1.200 pta. a l'any. La població vivia molt disseminada en petits llogarrets: al partit judicial de Benavarri hi havia llavors 210 nuclis de població! Només a Cornudella de Valira es repartien en vuit poblets d'una seixantena de persones cadascun, per a un total d'uns 500 habitants. Els xiquets, matí i tarda, havien de recórrer uns quatre quilòmetres per anar i tornar a l'escola. Per camins de muntanya i barrancs que segons l'època de l'any baixaven crescuts: «estas pobres criaturas se llevan por toda comida para todo un dia, un trozo de pan más o menos duro y una sardina de cuba [arengada salada] o un trozo de bacalao crudo [badejo sec]». Tampoc a Benavarri, «ya en la zona de las carreteras», l'escola era en millors condicions. Des del poble d'Aneto a la farmàcia del Pont de Suert, calien cinc hores de camí. 
El diputat aragonés preparava un recorregut per la zona pirinenca per acostar la gent a la modernor i que els permetria veure sessions cinematogràfiques, sessions de ràdio i gramòfon i recepció de llibres.

1932. La Pobla de Roda (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
L'escola de la Pobla de Roda, a l'edifici de Casa de la Vila, a on hi havia també el forn de pa. 

1932. Bonansa (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Los xiquets bonansins posen per al retratista. Probablement, la primera ocasió en què veien una càmera fotogràfica. 

1932. Cornudella de Valira (la Ribagorça).
«Estampa», Madrid, de 27 agost (HDH).
Veïns davant l'edifici de l'escola municipal. 


Posted by
Labels: ,

20241120

[2622] De Cervera, 1934

 

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Fàbrica d'embotits local, pel que es veu amb especialitats importades.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Tenia la ciutat uns cinc mil habitants ara en fa un segle.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
L'important tràfic comercial de farratges a la localitat.

1934. Cervera, la Segarra.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
La fàbrica de pastes de sopa d'Enric Herrera, la fonda Jardí de la plaça Sant Miquel, amb cuina professional i tot, i calefacció, bany i telèfon. En competència amb l'Hotel Europa, que donava servei d'automòbil fins a l'estació, i calefacció central i telèfon a cada habitació.






Posted by
Labels: ,

20241119

[2621] D'Agramunt, 1934

 

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
La magna i bella plaça porxada vuitcentista agramuntina del Mercadal.

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Brevíssim resum de la vila, que comptava llavors cap als tres mil habitants, «dedicats gairebé tots al conreu de la terra», regada pel Canal d'Urgell. 

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
En l'aspecte industrial, no falta la cita a la indústria del torró: «no hi ha fira ni mercat a la província, per poc important que sigui, on no es vegin els simpàtics torronaires de la barretina morada».

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
S'hi menciona com a indústria nova, lo taller de motos de Joan Carulla, amb lo «seu nou tipus de moto 'Majestic', que supera en presentació i solidesa totes les construïdes fins a la data». A veure si en poguéssim aconseguir una foto!
Lo Sindicat Agrícola era indispensable en aquells temps i centre de l'activitat econòmica del poble, amb caixa rural i tot. 

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
La societat recreativa «La Barretina», amb saló de ball i teatre. També hi hagué a la vila fàbrica de sabons i lleixius.

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Un servei de cotxes de lloguer de la marca Hispano-Suiza, magatzem d'estris agrícoles i de construcció, fàbrica de teixits de cotó, sastreria... Un poble com cal havia de tindre una mica de tot... a quilòmetre zero. Després de perdre-ho a la majoria de pobles i pobles del país, avui ho tornem a enyorar... 

1934. Agramunt, l'Urgell.
«La Humanitat», de 27 d'abril (ARCA).
Taller de maquinària agrícola de Josep Martorell, que tenia patentada una reu oscil·lant. Llavors, en aquest ram, calia donar servei de maquinària a les cavalleries i disposar-ne també per als nou tractors. 




Posted by
Labels: ,

20241116

[2619] Testes de la terra, gent nostra

 

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
La centenària Montseny.
Sèrie de dibuixos de personatges anònims de comarques catalanes, apunts del natural, al més pur estil neorealista. Les faccions dures, la pell emmorenida, la barretina o mocador al cap, són senyals d'una dura vida. Només de la generació dels padrins a la nostra, tot ha canviat com un mitjó. Però encara mos queixem sens parar!
Llorenç Brunet destacà per la seua producció gràfica i cartellisme d'estil modernista (viqui).

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Llop de mar, Roses.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo pare del rector.
 
1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Pagés.

1929. Testes de la Terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Pagés de Tarragona.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Revers de la col·lecció postal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
L'alcalde de la Pobla de Segur.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Una padrina aranesa.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Del Camp de Tarragona.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo Pep de la Pipa, curandero, Cerdanya.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De Santes Creus.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Avi de Torroella de Montgrí.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal. 

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De la Bisbal.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Lo Fonteta.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
De l'Escala, Costa Brava.

1929. Testes de la terra.
Llorenç Brunet, il·lustrador (1872-1939).
Una vídua lleidatana.





Posted by
Labels: , ,

20240702

[2601] La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà

 

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta fou una coneguda botiga de la Lleida del primer terç del segle XX, abans de la guerra. En concret, un negoci de perfumeria i merceria, que complementava el seu glamur amb una arquitectura singular. 
 
1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta era regentada per Carme Ten, l'esposa del propietari de l'establiment, al xamfrà entre el desaparegut carrer Estereria i la Plaça de la Sal. L'establiment se renovà en aquella segona mitat dels anys 20 en un cert estil modernista retro. 

Anys 1910. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
Plaça Sant Joan, Lleida.
Preciosa imatge acolorida del reng del mercat. Encara no s'hi havia fet lo quiosc dels 4 Gats. Des del segle XVI, al carrer Estereria s'hi havien establert los sabaters, segons que explica Josep Lladonosa. 
1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
Entrevista al propietari, però no pas a l'esposa: coses d'aquells temps (i encara una mica dels nostres). El projecte de renovació fou de l'arquitecte Argilés.

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
Els noms dels responsables dels diversos àmbits de treball: llavors encara se citaven persones, avui tot són noms d'empreses...

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).

1929. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Vida Lleidatana», d'1 d'octubre (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La decoració de l'interior de l'establiment, no apte per a les butxaques de la majoria de lleidatans.

1930. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «L'Espurna», de 16 d'octubre (FPIEI).

Anys 1910-20. Lo carrer Estereria i la Plaça Sant Joan. Lleida.
Seguint la vorera de la plaça, hi començava lo carrer Estereria. Aquesta illa de cases s'enrunà durant la guerra, i fou desplaçada fins fer desaparèixer l'antic carrer, de manera que l'església quedava més a la vista. 

1931. La Casa Porta del desaparegut carrer de l'Estereria lleidatà.
  «Diario de Lérida», de 16 de gener (Càtedra Màrius Torres-UdL).
La Casa Porta era referència per als lleidatans, i els comerços del voltant s'anunciaven «frente Casa Porta». 
 


[2546] Lo moro de casa Guiu



Posted by
Labels: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)